CAGA TOT QUI ÉS ANIMAL

Ens trobem a principis de la dècada de 1910, a la Bisbal hi ha uns centres d'esbarjo per a cada grup social, curiosament tots situats a la via que avui anomenem avinguda de les Voltes: Can Met pels pagesos, l'Escut Emporità per als petits comerciants, el Cafè dels federals, situat al sector on després va haver-hi el cinema Olympia i avui hi ha un supermercat, i la Penya Bisbalenca per a l'alta societat de l'època, els "anxovats" segons denominació popular, degut a que eren els que estaven ben situats, a l'igual que les anxoves dins del pot. Els "anxovats" simplement no treballaven, vivien de renda (suposo que amb ells pensava Josep Pla quan es referia a "un senyor de la Bisbal i un home de Palafrugell"). Doncs bé, com amb el dolce far niente s'avorrien i en aquella època no hi havia ni ràdio, ni televisió, ni cotxes ni molt menys internet, havien d'idear formes d'entretenir-se i una d'aquestes formes era la poesia.
Una poesia va ser escrita, però per al gaudi momentani i era destinada a ser destruida i que la seva memòria es perdés per sempre més. Era massa ofensiva i escatològica.
Un diumenge a la tarda, la meva àvia Enriqueta, joveneta, gairebé una nena, anava amb les seves amigues a fer una fontada a la Font del Remei, una fontada d'aquelles que es feien portant un got i un grapat de nissos a la butxaca per a deleitar-se amb la conversa i la contemplació, tot extraient aigua de la font amb la bomba manual que anava i venia tot grinyolant; quan van veure uns coneguts membres de la Penya Bisbalenca que, entre rialles, estripaven un paper i en llençaven els bocins a terra. Van esperar que marxessin. Van recollir els retalls de paper i els vàren tornar a ajuntar. El que hi havia escrit, que estava destinat a desapareixer per sempre, va ser recuperat i transmès de generació en generació (Coi!, això sembla del Senyor dels Anells), el seu contingut és el que segueix:

Caga tot qui és animal
Caga en Forns i la Vidal
En Jesús i la Vadora
Caga “donya” Teodora
I caga per l’ull culer
Fins el fill d’en Quim fuster

Caga “donya” Rafaleta
En Sabenya de Fonteta
En Batllem de Vulpellac
L’Escoda, en Pere Vitxac
En Maroto i la Quimeta

Molts més us en citaria
Caguen a la rectoria
Els vicaris i el rector
Caga el senyor Casabó
I quan li apreta la caguera
Fins caga el senyor Riera

Caga tota la Bisbal
Els senyors de can Giralt
Matas, Roig i Serradell
I del carrer del Raval
De can Mir a can Vancells

Caga el savi i l’ignorant
L’home pervers i el sant
Caga el pobre, caga el ric
I caguen els de ca l’Aldrich
La gent madura i la verda
I per acabar fins dic
Que tot “lo” del món és merda.

Espero que avui, amb els anys que han passat i amb el canvi de moral des d'aleshores, ningú es senti ofès per aquest vers, tot i que insignes bisbalencs encara porten algun dels cognoms que hi surten.