dissabte, 30 d’octubre de 2010

Caixa de Girona R.I.P.


Des de fa molts anys, entre els companys de feina quan havíem d'anar a fer una gestió bancària, si anavem a la Caixa de Girona deiem que anavem a" la capsa", en al·lusió al seu modest tamany, per contraposició a si la gestió s'havia de fer a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa", anomenada també familiarment "la caixa grossa", i per alguns detractors "Caixa de Pretensions"

Per definició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, capsa és "Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Capsa de llumins, de bombons, de píndoles. Una capsa rodona, quadrada. Capsa de colors, de compassos" i caixa és "Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes. Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa de taronges, de pomes"

En aquest sentit, és fàcil agafar un capsa i ficar-la dintre d'una caixa, com finalment així ha succeït. Ignoro si l'anècdota del nostre joc de paraules feta sense ànim de perjudicar a ningú ha estat argument utilitzar per les altes instàncies econòmiques del nostre país per donar llum verda a aquesta operació de fusió-absorció.

No voldria que de les meves paraules se'n desprengués el fàcil acudit que la "capsa" al no haver superat la seva mala salut econòmica s'ha produït el fatal desenllaç i ha anat a parar a la caixa -com finalment ens passarà a tots-. Crec que Caixa de Girona ha fet una tasca d'implantació i projecció del territori gironi que difícilment serà igualat per l'entitat absorbent i, avui, a quatre dies de la seva mort, mentre desenes d'operaris s'afanyen per substituir o tapar els rètos de Caixa de Girona posant-hi al damunt els de la Caixa, volia, després de trenta anys de ser-ne client fer-li un petit homenatge.

En fi, com diuen quan mor un rei: la Caixa ha mort, Visca la Caixa!.

Signat: Un -encara- client de Caixa de Girona

dilluns, 18 d’octubre de 2010

la Tramuntana

Avui que amb els cabells voleieant esparrucats en contrast amb l'herba pentinada per la tramuntana, amb els aglans arrencats d'alzines i roures on s'aferren per no caure, encara,   he anat a fer una sortida pel bosc, finalment alliberat pel vent dels molestos rantells que ens han xuclat la sang vampíricament durant tot l'estiu, he recordat l'oració al Crist de la Tramuntana del poeta empordanès Carles Fages de Climent:

Braços en creu, damunt la pia fusta
Senyor, ampareu la closa i el sembrat
Doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
Que eixugui l'herba, i no ens espolsi el blat.



Crist de la tramuntana (Salvador Dalí) 1968


divendres, 15 d’octubre de 2010

El facebook va matar l'estrella del blog i l'amanita phalloides el va ressucitar.

A l'igual que a la famosa cançó de The Buggles "Video Killed the Radio Star", avui passejant pel bosc amb l'Andy (el nostre gos) anava rumiant que fa mes d'un mes que no escric res al meu blog. L'existència del facebook fa que puguis penjar qualsevol reflexió, parida o comentari efímer perquè el llegeixin els teus amics, que de fet és qui t'interessa.
I he pensat això quan he observat que hi havia una gran quantitat de farineres bordes (amanita phalloides) i he començat a rumiar en el possible orígen del seu cognom científic "phalloides" i de les ganes que tenia de fer un comentari sobre l'orígen d'aquest nom:  Phalloides sembla derivar del molt llatí "phallus", que significa membre viril erecte, d'aquí també la paraula derivada "felació", que ara no descriuré. El sufix "oides" l'utilitzem quan volem anomenar allò que té una certa semblança amb una altra. Així romboide és quelcom que s'assembla a un rombe i humanoide és quelcom o algú que s'assembla a un humà.
Així phalloides seria quelcom que s'assembla a un penis erecte. Possiblement el bolet en les seves primeres fases de creixement pot semblar un penis (posant-hi una certa imaginació). D'altra banda, quan és ben desenvolupat té (com mols altres bolets) forma de paraigües, i jo mai no he vist cap penis amb forma de paraigües.
Hi ha un bolet que sí que té realment forma de penis, és anomenat científicament "phallus impudicus" o ou del diable, en català.
Curiosament, donant voltes arran de l'orígen del nom d'un bolet molt tòxic i moltes vegades mortal he ressucitat el blog que tenia agonitzant des de feia tant de temps....


Amanita phalloides en diverses fases de creixement



Phalus impudicus (aquest sí que sembla un penis!)

I, com que ha estat la inspiració del nom del post no puc deixar de recordar "The video killed the radio star":