dissabte, 31 de juliol del 2010

Corrandes de l'exili

Monument erigit en el Coll de la Manrella, el punt on el President Lluís Companys i Jover va emprendre el camí cap a l'exili.

Acabada la Guerra Civil, el bàndol que n'ha resultat perdedor emprèn un llarg i amarg camí cap a l'exili. Joan Oliver (Pere Quart) fa una íntima descripció dels sentiments que acompanyen els exiliats enmig del silenci del llarg camí.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa

Aquest poema va ser magníficament musicat per Lluís Llach. Aquí us el presento interpretat per la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz.

dissabte, 17 de juliol del 2010

Eixam d'abelles

Eixam d'abelles a una finestra 17/07/2010


Eixam d'abelles a una finestra 17/07/2010 (2)





De vegades la natura ens sorprèn amb visites inesperades. Avui un eixam d'abelles ha sobressaltat el nostre carrer ocupant una casa d'uns veïns alemanys. Espero que quan arribin de vacances no trobin la casa "okupada" ja sigui perquè algun apicultor hagi aprofitat l'avinentesa i s'hagi apoderat del preuat eixam, ja sigui perquè les abelles hàgin marxat per la seva pròpia voluntat.

dissabte, 3 de juliol del 2010

Quina és la muntanya més alta de les Gavarres?

Fa temps que se sap que, tot i que el puig més conegut de les Gavarres és el Puig d'Arques, avui famós per tenir instal·lat un radar meteorològic de dubtosa utilitat i de funcionament més que intermitent; el puig més alt és el del costat, dit Puig de la Gavarra per la majoria de la gent.
Avui consultant els mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya he tingut una sorpresa: Resulta que a una determinada ampliació del mapa apareix com a puig més alt el Puig dArques, atribuint-li una alçada de 535 metres. Quan amplies més la imatge apareix l'abans esmentat Puig de la Gavarra, amb una denominació que mai no havia sentit a ningú de la zona "Puig d'Aiguabona", amb una alçada de 533 metres, en aquesta mateixa ampliació de la imatge apareix el Puig d'Arques, però reduït a 532 metres, passant, doncs a ocupar el segon lloc en el rànquin d'alçades de les Gavarres.

Puig d'Arques 535

Puig d'Arques 532 - Puig d'Aiguabona 533

Quina imatge del plànol ens hem de creure?

Quin és el puig més alt de les Gavarres?

Algun dia ho aclarirem, de tota manera el més visitat i conegut segueix essent el Puig d'Arques. Tot i que avui hem après un nom nou: "el Puig d'Aiguabona" (Serà real?)