Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llegendes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llegendes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 d’agost del 2018

Els tres galifardeus

Aquest és un conte que em meu pare m'explicava de petit. És un conte de collita pròpia ambientat al nostre entorn més proper però aprofitant alguna paraula altisonant inspirada en Jacint Verdaguer, Mossèn Cinto.

Els tres galifardeus.

Vet aquí que una vegada una granota vivia molt feliç, amb les seves amigues i companyes, en una gorga del Daró, entre la palanca de Cruïlles i la Font de l'Alzina. Aquesta granota raucava les nits l'estiu i les tardes quan sabia que havia de ploure, i menjava mosques i mosquits.
Un dia van aparèixer tres galifardeus que se la volien menjar, eren el mussol, la guilla i la rata.
La granota vivia atemorida i ja no gosava treure el nas de l'aigua.
Va ser llavors quan, un dia, va trobar la seva amiga garsa que havia anat a la gorga a beure aigua fresca i li va explicar el seu terrible problema. 
-Amiga garsa, ja no sé que fer, els tres galifardeus se'm volen menjar i jo voldria tornar a viure tranquil·la i en pau com abans.
-No t'amoïnis, li va dir la garsa. -Jo tinc la solució! Puja a la meva esquena i et portaré amb un savi que t'ajudarà!


I així, la granota, a cavall de la garsa, va travessar volant per sobre de l'Alzina Grossa de can Salelles, per la Font de l'Arbre, per damunt de la Bisbal, per Castell d'Empordà, per Matajudaica, per Serra de Daró, per Gualta... va travessar el Ter i passat Torroella va volar amunt fins al cim de la muntanya pelada del Montgrí on hi ha un castell solitari. 
En aquell castell solitari hi vivia un vell de barba blanca del gai saber mística branca. Aquell vell era molt vell i molt savi i tenia solucions per a gairebé tots els problemes.

La granota li va explicar al vell del gai saber el seu greu problema amb els tres galifardeus i ell, de seguida, li va trobar una solució: Li va donar una espasa màgica en forma de creu i li va dir que si lluitava amb aquella espasa podria vèncer els tres galifardeus i tornar a viure feliç a la gorga del Daró.

Ai així la granota, amb l'espasa ben col·locada en un cinturó que li va donar també el vell de barba blanca del gai saber mística branca va pujar sobre la garsa que la va portar, volant pel camí de tornada. Van anar resseguint el Daró des de Gualta, Serra de Daró, Fonolleres, Matajudaica, Castell d'Empordà, la Bisbal i va arribar a la seva gorga.

Allà es va acomiadar de la seva amiga garsa, agraint-li la seva ajuda i consell i, amb l'espasa a la cintura va tornar a nedar i a menjar mosques.
Quan van arribar els tres galifardeus, la rata, la guilla i el mussol, a menjar-se-la va agafar del seu cinturó l'espasa màgica en forma de creu i amb la seva determinació i quatre cops ben donats els va derrotar en un tres i no res.

Des d'aquell dia a les gorgues del Daró hi viuen tranquil·les i felices les granotes amb els seus papibous, nedant entre els barbs, les bagres i els escanyagats.



I vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat, i vent aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Foc follet

Es coneix com a  foc follet una flama erràtica que es produeix arran de terra, als cementiris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.
Aquests gasos, apart dels cadàvers en descomposició, també els produeixen els abocadors industrials. En aquest cas, però, la quantitat de gasos faria que es produïssin explosions en comptes de focs follets. Per tant els canalitzen cap a una sortida ordenada i controlada.
La qüestió és: Aquesta energia que anem a comprar a Algèria i Rússia i canalitzem fins a casa nostra per a distribuir-la en canonades connectades als habitatges amb comptadors grocs i lluents, per què la malbaratem amb una flama perpètua encesa als quatre vents i no la connectem a la xarxa de distribució? De fet, el gas natural que rebem a casa també prové de la descomposició de matèria orgànica. Estaria bé que aprofitéssim els recursos, encara que provinguin d'un abocador no desitjat i il·legal com el de Vacamorta. 


Flama de gas metà a l'abocador de Vacamorta. Si la voleu veure, aneu-hi de nits, que es veu millor.

dimecres, 25 d’abril del 2012

Les llegendes de les quatre barres

Avui la visió d'un cotxe amb matrícula francesa amb un escut que contenia les quatre barres i una inscripció que  deia "Région PACA" m'ha fet investigar una mica arran d'aquest fet.
Resulta, en primer lloc, que Région PACA vol dir "Provença - Alps - Costa Azur", i té les quatre barres al seu escut per la seva relació, a l'igual que diferents viles de la Provença, amb la casa dels Comptes de Barcelona. (al Segle XII va estar sota la jurisdicció de Pere II de Catalunya-Aragó).
I la llegenda que explica l'origen de les quatre barres és de tots ben coneguda: "Carles el Calb, nét de Carlemany, que, el 870 acaba de donar a Guifré el Pilós els comtats d'Urgell i de la Cerdanya, li demana ajuda per lluitar contra els normands. A la batalla, Guifré és ferit per una fletxa. El vespre, l'emperador franc entra a la  tenda on el comte català es troba estirat sobre el seu jaç, amb el seu escut al costat, un camp d'or verge de tota decoració. L'emperador Carles unta els seus dits en la ferida de Guifré i d'un traç, amb els dits oberts marca les quatre barres, donant així al comte i a Catalunya el seu escut de quatre barres de sang sobre un fons d'or.


Escut amb el Senyal Reial català amb les quatre barres

El curiós és que aquesta història es repeteix en la llegenda de l'escut d'un clan escocès, el Clan Keith. En aquest cas la llegenda diu que el rei Malcolm II unta tres dits en la sang de Camus, el danès mort, i assenyala les ratlles verticals a l'escut de Robert, líder de les tropes Catti, l'any 1010. Aquestes ratlles es converteixen aleshores en els senyals d'identitat dels descencents de Robert, amb cognom Keith, juntament amb el lema citant les paraules de Malcolm, "Veritas Vincit" (la veritat venç)

Armes dels Keith