divendres, 27 de desembre de 2013

Les coves del Montgrí

A part dels motius lúdics, el pes de consciència dels àpats nadalencs va fer que ahir ens decidíssim amb el meu fill d'anar a fer una caminada trenca-cames pel Montgrí. Va ser l'ocasió de visitar unes coves allunyades de les rutes més concorregudes però que realment val la pena visitar, el Cau del Duc d'Ullà i el Cau de les Dents, en deixo unes fotos.



Petita cova a la Muntanya d'Ullà


Cau del Duc d'Ullà


Interior del Cau del Duc d'Ullà


Cau de les Dents


Vista de l'Empordà des de dins del Cau de les Dents

Càdec

Segons la Viquipèdia El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbre d'aspecte arbustiu molt semblant al ginebró, del que es diferencia perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d'una. De fet aquest arbust sempre l'havia conegut com a ginebró i la paraula càdec em costa de vegades de trobar-la als calaixos de la memòria.
Aquest de la foto es troba sobre el Mas Obert al començament del camí dels Metges des de la palanca de Cruïlles i, pel que sembla, supera els estàndards d'aquest tipus de planta.


Càdec del Mas Obert


Perspectiva des de la base


Detall de les fulles i els fruits (les dues línies paral·leles que tenen les fulles són el que distingeixen el càdec del ginebró.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Cigonyes a l'abocador?

A punt de vesprejar he vist una volada de cigonyes que semblava que provenien de l'abocador de Vacamorta i anaven en direcció Nord-Est. He traslladat el traçat de la ruta que he observat sobre el mapa i sospitosament, si faig una prolongació del traçat de vol que he vist arribem a la zona del Golf de Roses (Aiguamolls de l'Empordà)
I la pregunta és: Hauran après les cigonyes dels Aiguamolls a anar a cercar menjar a l'abocador, igual que les gavines? 


Ruta observada (aproximació)


Prolongació de la ruta observada (aproximació)


Volada de cigonyes


dimecres, 25 de setembre de 2013

Ratpenat orellut

L'ampliació d'una petita taca en una biga del sostre del porxo de casa gràcies a l'òptica d'una càmera fotogràfica ens permet observar aquest petit animaló insectívor i inofensiu, però d'aspecte totalment demoníac. Realment la seva visió fa una certa basarda. Es tracta d'un ratpenat orellut meridional (pletocus austriacus), un quiròpter, d'altra banda,  ben comú a la nostra terra.




dimarts, 3 de setembre de 2013

Aloc monumental

Mira que n'hi havia passat de vegades pel costat! Sempre m'havia pensat que era una olivera. És el que passa quan vas de pressa amb cotxe o amb bicicleta: que no et fixes amb les coses i amb els detalls.
Ahir passejant vaig veure que l'arbre que hi al camí asfaltat que va de Cruïlles a la Palanca no és tal arbre, sinó un arbust que ha adquirit una mida de soca que el fa ben singular: és un aloc, com els que ens ofereixen les seves flors liles al costat del Daró a finals d'estiu.
Per cert, el nom científic de l'aloc és Vitex agnus-castus, (castus = cast, en llatí) I és que la planta és anafrodisíaca, es veu que va fantàstica si voleu fer vot de castedat.


Aloc de Cruïlles

diumenge, 1 de setembre de 2013

Danys col·laterals?

Pujant a Fitor des de la zona del mas Cals, es troben lligades als arbres unes estructures curioses en forma de pantalla de llum de disseny de l'Ikea. Després de passar pel costat d'unes quantes d'aquestes estructures a una certa distància, hem tingut la curiositat d'acostar-nos-hi per veure si es tractava d'una estructura de metall o bé de cartró o plàstic. En donar-hi un copet amb la mà per veure com sonava, el meu company s'ha trobat amb una pega enganxosa que el recobreix. La deducció és clara ràpidament: és tracta d'una estructura adhesiva per capturar insectes. Per la zona deu haver-hi alguna plaga que cal eradicar. De tota manera la destrucció de papallones i altres insectes que no formen part de la plaga és bastant massiva. Ja se sap que en una guerra hi reben els innocents, però també existeixen les armes selectives que trien l'objectiu a batre. En els arrossars hi instal·len uns contenidors de feromones que atrauen només els insectes que perjudiquen la collita, també en els fruiters. Espero que el benefici que s'aconsegueixi amb aquest extermini massiu de papallones i altres insectes sigui prou important perquè siguin justificables aquests danys col·laterals.






diumenge, 25 d’agost de 2013

Relíquia del passat

Avui fent una volta diumengera amb bicicleta, passant per la carretera que porta a Palau-Sator des de Fontanilles he vist una cosa que m'ha fet frenar en sec i treure el mòbil per fer-li una foto. No era cap monument espectacular, ni cap animal curiós. Una cosa tan simple com una creu feta amb dues canyes és el que m'ha fet aturar i baixar de la bicicleta. 
I és que estic segur que, aquest senyal, tan comú fa uns anys als nostres camps, avui en dia és desconegut per la majoria de la gent i pocs en coneixen els significat. No es tracta de que s'hagi beneït el camp amb el senyal de Crist, ni que algun vailet hi hagi enterrat la seva mascota...
Aquest senyal és clar i concís per a que en coneix el significat: Indica al pastor que no pot entrar a aquest camp amb el ramat d'ovelles -pel motiu que sigui, no cal explicar-lo-. El pastor sempre el respectarà i les ovelles no entraran al camp.


dissabte, 24 d’agost de 2013

Resistència

Som a finals d'agost i el Daró està pràcticament sec. Tot? No! Unes gorgues irreductibles mantenen encara l'esperança per a la vida aquàtica que les omple (escanyagats, libèl·lules, granotes...) A veure si aquests trons que se senten de lluny aporten una mica d'aigua... En altre cas el nivell seguirà baixant de forma ben ràpida.
De tota manera no em preocupo, he vist el Daró molt més eixut -pràcticament del tot- i en arribar la pluja altra vegada reapareix ple de vida.





divendres, 23 d’agost de 2013

Curiós escarabat

Aprofitant les vacances hem anat a fer una volta per la zona de Sant Jordi Desvalls i hem trobat un curiós escarabat blanc i negre mort que se l'estaven menjant les formigues. He cercat per Internet i he aclarit que es tracta d'un exemplar de l'espècie "Polyphylla fullo", un dels coleòpters més grans d'Europa, juntament amb l'escarabat rinoceront.


Curiosament en alemany d'aquest escarabat en diuen Walker (sí, sí... com el Ranger de Texas)

dilluns, 12 d’agost de 2013

Graduació de l'agraïment

A qui escolti sense prestar-hi atenció pot semblar-li que els catalans utilitzem de manera indiscriminada les paraules gràcies, mercès i "merci" per expressar agraïment. Res més lluny de la realitat, però. Els no catalans, i especialment, els nostres veïns francòfons es sorprenen quan escolten que diem "merci" amb tota naturalitat per expressar un agraïment. No utilitzem, però, la paraula "merci", la paraula gràcies i la paraula mercès sempre en en el mateix context, sinó que hi ha una sèrie de matisos de l'agraïment que ens inviten a utilitzar cadascuna d'aquestes paraules en el seu moment apropiat.
"Merci" seria la forma més petita d'agraïment: per una propina de vint cèntims, per acostar-nos una cadira que ja anàvem a agafar, per haver-nos informat de quina hora era.
Gràcies, amb el seu augmentatiu "moltes gràcies", ja expressa un agraïment més profund, una propina de 50 €, ho diem a un familiar o un amic que ens paga un deute, quan ens acosten una cadira i tenim un impediment de mobilitat, etc,
Mercès i moltes mercès és un entremig, pot expressar tan un agraïment gran com un agraïment petit i sol expressar-se en un ambient formal a qui per haver-nos fet una concessió de caràcter públic, no implica que qui ens fa el favor es rasqui la butxaca: ho diem quan ens donen una beca, una subvenció, un premi literari...
El nostre llenguatge és ric en matisos i, quan manllevem una paraula d'un idioma estranger, moltes vegades és per donar un nou matís que no s'acaba d'expressar amb una paraula genuïna.


Gràcies per haver tingut la paciència de llegir-me!

diumenge, 11 d’agost de 2013

Poder (de cranc)

Ignoro la mida del seu cervell, el seu funcionament o les reflexions que pot fer un cranc de riu americà dels que avui tant abunden a les nostres contrades (a rius, rierols, basses i estanys).
El cranc del vídeo estava avui parant el sol a la platja d'una gorga del riu Daró, entre Ullastret i Castell d'Empordà, quan l'ha sorprès un allau de gossos de la protectora que hi hem portat a banyar.
Refet de l'ensurt que deu haver passat quan li han saltat per damunt els gossos, l'he anat a filmar i ha reaccionat mostrant-me les seves defenses per subratllar la seva força i el seu poder.
Després de a curta filmació, evidentment, me n'he anat sense menjar-me'l ni fer-li cap mal.
Suposo que deu estar orgullós del seu poder, d'haver foragitat una bèstia tan grossa que tenia al damunt a punt de cruspir-se'l. Potser el personalitzo massa. Ignoro com pensa un cranc.

video

dimecres, 17 de juliol de 2013

No res

Hi ha paraules que poden significar una cosa i evolucionar per acabar significar exactament el contrari. Una de les paraules en que l'evolució li ha canviat el sentit, a la vegada conservant el sentit original (i aquí hi ha l'excepció) és la paraula RES.
Res ve del llatí i significa "cosa". D'aquí la paraula "república" que deriva del llatí "res publica" -cosa pública-.
La curiosa evolució que ha sofert en català per passar de significar "cosa" a significar "absència de cosa" probablement derivi de l'expressió "no res" -no cosa-. Expressió ben viva també avui en dia (Ex. Què vols? No res, gràcies) i que té el seu equivalent en anglès "nothing" (no cosa, o sigui -res-) exactament amb la mateixa funció.
A la vegada en català "res" segueix significant "cosa" (Ex. -Que vols res? -No, no vull res, gràcies) [Per dir "Que vols alguna cosa?]
I per descomptat, té el significat que en primer ordre li atribuïm:  absència total de cosa, (Ex. -Què hi ha? -Res)
Per tant, en català tenim una paraula que vol dir una cosa i a la vegada tot el contrari. 

Ni sí ni no sinó tot el contrari.

diumenge, 14 de juliol de 2013

Preus

El comentari de l'Eudald al post anterior, interesant-se pel lloc on havia vist la serp, m'ha fer xafardejar la zona pel Google Street View (qüestió de curiositat tecnològica) i el que m'ha sorprès -evidentment la serp no comptava pas veure-la- ha estat el preu de la benzina en una foto que tot i que deu ser feta fa poc temps ja té la qualitat de testimoni històric.


divendres, 5 de juliol de 2013

Serps

És habitual, sobretot a l'estiu,  a la nostra contrada sentir un fregadís d'herba i veure d'escallimpada alguna cosa que desapareix mentre anem passejant pels afores. Normalment es tracta d'un lluert, un llangardaix, una siglantana (sargantana) o una serp.
El que ja no és tan habitual és que l'animal, en aquest cas una serp, es quedi quiet amb tota la parsimònia del món i deixi que la contemplis mentre et sents una mena de reporter de la televisió d'aquests que fan reportatges d'havent dinat.
Les serps mai m'han fet una repulsa especial ni els hi he tingut una animadversió com la que els hi tenen moltes persones, a part de la prudència recomanada de mantenir una certa distància per no deixar.me pessigar.
Per això, quan he vist aquesta avui he dedicat una estona a la seva contemplació i a fer-li alguna foto.




dijous, 30 de maig de 2013

Primavera fresca i humida

Malgrat les temperatures inusualment baixes d'aquesta primavera (Mínima de 4,8 graus a la Bisbal d'Empordà o de 4,2 graus a Monells un 30 de maig!) i les pluges gairebé diàries que han mantingut la humitat  i que ens han deixat imatges com les d'aquests poc corrents bolets de soca,...


...els sembrats segueixen el seu propi camí independentment del temps i ja comencen a rossejar, que ja se sap, pel juny la falç al puny.


dilluns, 27 de maig de 2013

Eixonar

Eixonar és una altra paraula genuïna l'ús de la qual s'està perdent. Per això ahir, quan anant a Palamós a veure el fill d'una amiga que havia nascut, vam passar prop del Pi d'en Xana i varem veure que tenia una branca eixonada, vaig pensar que la frase: "el Pi d'en Xana s'ha eixonat!" feia un bonic joc de paraules.


El Pi d'en Xana vist des del camí que ve del Figuerar


El Pi d'en Xana amb una branca eixonada.

El Diccionari Alcover Moll dóna diversos significats a la paraula eixonar, però a l'Empordà l'he sentit també amb el significat de desprès, o que ha estat vençut pel pes.

Definició de l'Alcover-Moll:
EIXONAR v. tr.
|| 1. Collir olives agafant les branques amb el puny i tirant cap avall (Empordà, Ripollès); cast. ordeñar.
|| 2. Llevar les fulles d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap avall (Empordà, Costa de Llevant, Vic, Lluçanès, Vallès); cast. deshojar. De sos abets descomunals... un terbolí infernal ne treurà la gran part... llençant-los a dreta i esquerra, torçuts, malmesos i aixonats, Verdaguer Exc. 18.
|| 3. Passar la mà closa pels brins o brancons d'una planta per llevar-ne els grans, les flors, etc. (Empordà, Plana de Vic, Garrotxa, Vallès, etc.).
|| 4. fig. Llevar una cosa qualsevol, adherida a una altra, passant la mà per aquesta (Empordà). El nedador... amb unes quantes fregades de mà s'eixonà la mullena que li regalava per braços i cames, Ruyra Pinya, i, 21. Vinga maurar-li els braços, eixona que eixona, perquè les sangs es remoguessin, Ruyra Pinya, ii,226.
|| 5. refl. Ajupir-se (Gironès).
|| 6. Deixar-se anar per una corda avall, escapolir-se (Vallès).
    Fon.: əʃuná (or.).
    Etim.: desconeguda. Oiva J. Tallgren en Neuph. Mitt. xiii, 173, proposà derivareixonar del llatí ūnus, ‘un’, però ni per la forma ni pel significat és explicable tal etimologia (cf. Meyer-Lübke REW 9075). Leo Spitzer en Zschr. r. Ph. xl, 216, proposà com a origen de eixonar un mot català aixó diminutiu de aixa; però tampoc no es veu il·lació semàntica entre aquest aixó i eixonar

dimarts, 21 de maig de 2013

l'antic abocador de la Bisbal d'Empordà

Antic abocador de la Bisbal (amb la urbanització el Bosquetet al fons)

En aquest camp d'userda de Vacamorta (Cruïlles) situat prop de Can Fuertes va haver-hi fa molts anys una terrera, que es va omplir amb les deixalles urbanes de la Bisbal d'Empordà, no sabria dir ben bé fins quan es va utilitzar  però devia ser fins a finals de la dècada de 1970. Avui la ferida del terreny es troba totalment cicatritzada, al menys a simple vista. Tot i així quan s'amaga la brutícia sota la catifa aquesta no desapareix:, simplement com que no la veiem ja no molesta.
A uns dos-cents metres en línia recta hi trobem l'abocador industrial de Vacamorta, en ple funcionament i amb la nafra oberta i supurant en el terreny. Espero poder fer anys i tenir salut per, quan menys, poder veure la ferida igual de cicatritzada, tot i que ben conscient que en aquest cas, la quantitat i tipus de residus abocats poden ocasionar un desenllaç imprevisible i irreversible per al medi ambient.

dimarts, 14 de maig de 2013

Frares

En una època que els no tan joves encara hem viscut intensament, el domini de la religió sobre la majoria d'aspectes de la societat era palpable i notablement influent.
En aquest ambient de misses, confessions i processons que marcava el ritme de les nostres vides, els frares hi gaudien d'una vida -almenys vista des de fora del convent- regalada, dedicant les hores del dia a la contemplació i a l'oració i, presumiblement, fent molts bons àpats i treballant poc o gens, vivint de  la caritat  i els donatius dels pagesos, artesans i burgesos.
La saviesa popular, en aquest context, va donar nom a una planta que viu a expenses de les altres, xuclant la saba de les arrels d'altres plantes, és a dir, parasitant-les: la va anomenar "frare".
La vida ha canviat molt, avui de frares -dels religiosos- gairebé no n'hi ha i, qui sap, si de batejar-se aquesta planta el dia d'avui, li posariem de nom "broker", "especulador" o "polític corrupte".


Una de les vàries espècies de frare

dilluns, 13 de maig de 2013

Mutant o siamès?

Un curiós espàrrec trobat a Cruïlles (i no al costat de l'abocador), de forma totalment aplanada, gairebé té l'amplada d'una cinta mètrica i un gruix semblant. Penjo una fotografia de cara i una altra de cantell, per dir-ho d'alguna manera, perquè es pugui apreciar la seva forma que surt dels paràmetres normals dels espàrrecs de marge. Fa la sensació que és com si tres espàrrecs haguessin nascut junts formant una espècie de triple espàrrec siamès. L'agulla d'estendre roba és per poder comparar la proporció.





diumenge, 12 de maig de 2013

Dalt de la torre de Cruïlles

Una vegada a l'any, coincidint amb la Festa Major , la solitària torre de Cruïlles és oberta al públic, cosa que permet accedir-hi per una recargolada escala metàl·lica fins al cim i contemplar una vista magnífica des d'un punt que els demés dies de l'any ens és vetat.











dilluns, 6 de maig de 2013

Discriminació


És una injustícia: Hi ha "altocumulus castellanus" i en canvi no hi ha "cumulonimbus catalanus"

Segons la Viquipèdia l'Altocumulus castellanus és un núvol de la família de tipus B.
S'anomenen Altocumulus Castellanus els núvols semblants a projeccions de torres que creixen partint de la base del núvol. Aquesta base és a uns 2000 m de distància del terra i arriba a una alçada d'uns 6000 m.
Els núvols de tipus Castellanus són un avís d'inestabilitat a una alçada mitjana de l'atmosfera. Solen ser presagi de mal temps, a causa de la convecció que es produeix a la seva superfície, podent fer que aquesta connecti amb les capes inestables de la part mitja de la troposfera, amb la possibilitat que el següent pas del seu desenvolupament els porti a convertir-se encumulonimbus i fortes tempestes elèctriques.
Els Altocumulus castellanus avisen de fortes turbulències als vols aeronàutics.

El fet és que "castellanus" no deriva de castellà, com podria semblar, sinó que deriva de la forma de castell que tenen aquests núvols.



dissabte, 20 d’abril de 2013

Assegurances

Fa dies. per no dir setmanes o mesos, que a l'edició digital del Diari de Girona (baixant pàgina avall) hi apareix un anunci, suposadament traduït del castellà per un traductor automàtic -sinó encara és més greu- en que el text diu "Calcula el teu segur" (del castellà "Calcula tu seguro") enlloc de "Calcula la teva assegurança", con seria normal. No sé si en tot aquest temps els responsables no ho han llegit, no han vist l'error o no l'han sabut corregir. 


dissabte, 13 d’abril de 2013

Estar llassat

Fa anys que no sento aquesta paraula, però era habitual sentir-la dir al meu avi. Deia: Avui he arribat a casa ben llassat! Estar llassat, significa estar extremadament cansat o fatigat.

El diccionari Alcover-Moll ho defineix així:
LASSAR (llassar). v. tr. 
Cansar, fatigar; cast. cansar. «No corris tant, que et llassaràs» (Gir., Empordà). L'ome qui puja a l'auta e rosta muntanya se lassa, Llull Dem. 96. Aprés que no's lassa ne s'anuja en fer la dita obra, Genebreda Cons. 142. Si un braç se lassa o és maimó, deu s'allarguen a reclamar-li l'eina, Ruyra Pinya, ii, 99.
    Fon.: 
ləsá (Barc.); ʎəsá (Gir., Empordà).
    Etim.: 
del llatí lassare, mat. sig

El curiós és que l'he recordat, no per sentir-la en català, sinó per llegir-la al diari le Figaro en la seva versió francesa (que té la mateixa arrel) 


L'«ami chinois» est lassé des provocations de Kim Jong-un


"L'amic xinès està fatigat de les provocacions de Kim Jong-Un"

No saps mai quin catalitzador et despertarà la neurona del record....


El gat està ben llassat