divendres, 8 de juliol de 2016

Cúscuta

Potser, si no sou pagès, aquesta paraula no us dirà res. A mi tampoc no em sonava fins ahir que, encuriosit per uns filaments grocs ramificats entre mates d'userda, vaig cercar-ne informació.
Resulta que aquests filaments són una planta paràsita.
La cúscuta, segons la vikipèdia,  és un gènere d'entre 100 a 170 espècies de plantes paràsites de color groc, taronja o vermell (rarament verd).
El gènere es troba entre regions temperades a tropicals, centenars d'espècies; el gènere és rar en climes temperats freds, llevat d'algunes espècies natives del nord-est d'Europa i del sud de Sud-Amèrica.
Se les s'identifica per les seves fins tiges gairebé sense fulles, on les fulles es redueixen a minúscula escala. En no tenir clorofil·la, són incapaces de fotosintetitzar efectivament, tornant-se completament dependents de les plantes parasitades per a la seva nutrició.
Doncs, bé, aquestes plantes paràsites poden arribar a malmenar una plantació d'userda o d'altres plantes ja que en xuclen la saba, impedint-ne el  desenvolupament.


Cúscuta en un camp d'userda de Cruïlles - juliol 2016


dijous, 5 de maig de 2016

Nina

La nina no és pas una serp malgrat que ho sembla, si ens hi fixem bé li veurem la cara de siglantana i no pas cara de serp. La Viquipèdia ens la defineix bé, per tant no ho reproduiré (deixo l'enllaç)
Només comentar que fa uns anys vaig publicar en aquest mateix bloc que en vaig trobar una a la zona de Vacamorta. Per desgràcia no duia cap càmera ni telèfon i no la vaig poder fotografiar. Aquesta vegada he tingut més sort doncs duia el telèfon al damunt i he pogut fer-ne alguna foto.
No era a més de vint metres d'on en vaig veure l'altra fa uns anys. Això vol dir que la població es reprodueix i es manté en el mateix lloc. Potser n'és una filla o una neta.  



video

dissabte, 19 de març de 2016

Lluç

Sempre m'havia pensat que les paraules que utilitzem en català i castellà per designar un peix de consum bastant habitual, el lluç, no tenien res a veure.
Lluç en català i merluza en castellà, s'assemblen com un ou i una castanya a primera vista.
Ahir a la peixateria, tenien posat el nom científic d'aquest peix en el rètol indicador que conté el preu, la descripció, l'origen geogràfic, etc. Resulta que el nom científic del lluç és "merluccius" 
Per tant, en contraposició al lluç de riu que podem trobar a l'Estany de Banyoles hi trobem el "lluç de mar" - mer-luccius 
Definitivament he entès que sí que hi ha un mateix orígen etimològic entre aquestes dues paraules, la diferència és que en castellà es subratlla que el lluç és de mar i en català no es distingeix el lluç de mar del lluç de riu, ja que s'usa la mateixa paraula, tot i que acabem emfatitzant-ho qual és "de riu".


lluç (de mar)

lluç (de riu)

dilluns, 1 de febrer de 2016

La fresa dels gripaus

Ahir diumenge, tot fent una excursió que teníem programada feia dies, des de la Palanca de Cruïlles fins Sant Cebrià de Lledó (els Metges) vam travessar diverses vegades la riera d'en Cantagalls, al cor de les Gavarres.
En un punt d'aigües calmes un grup d'escalipatxos (gripaus) en ple frenesí sexual copulaven de dos en dos o de tres en tres tot deixant uns rosaris d'ous negres acabats de fecundar d'on, en pocs dies, en sortiran els papibous (capgrossos) que nedaran i menjaran fins que els apareguin les potes i abandonin l'aigua a la recerca d'insectes i de refugis humits.
No sé si un 31 de gener és data apropiada per a la reproducció dels anurs, però amb les temperatures que tenim aquest any no m'estranya gens aquesta troballa.