Ruta fins l'Arboç de Can Genoer

Aquest matí hem anat a fer una ruta per les Gavarres, com sempre que podem, i hem anat fent una caminada fins l'Arboç d'en Genoer, un magnífic arboç (arbutus unedo) que ha estat respectat pel pas dels anys aconseguint unes proporciona bastant considerables, tenint en compte la mida dels seus congèneres.

Hem trobat una situació "meteorològica" curiosa. I poso meteorològica entre cometes ja que es tractava d'una pedregada de petites gotes de gel que emplenaven els corriols per con transcorriem. Aquestes gotetes de gel no eren res més que les gotetes de rosada glaçada que es desprenien de les fulles i anaven a terra on, degut a la fredor que hi havia al sòl, es conservaven encara un temps donant la sensació de d'una pedregada minúscula.

Prats

Els prats no són gaire abundants al Baix Empordà. És per això que gaudir d'un prat verd amb una catifa d'herba on se t'hi enfonsen els peus es converteix en una sensació molt agradable.

El prat que es troba a la zona de Vacamorta és, de fet, un camp que fa molts anys que ningú treballa i que, amb la pastura del ramat s'ha mantingut net de matolls i arbres.

Us deixo unes fotos que contrasten amb la sequedat que hi havia a l'hivern passat quan els camps d'userda s'havien convertit en autèntiques estepes, un mar de pols, sense ni una fulla. 

També hi afegeixo una foto de l'estany que s'ha format en una terrera. En poc més d'un any des de que  hi finalitzés l'extracció d'argila ja s'ha convertit en un autèntic ecosistema humit on hi proliferen diverses plantes i aus aquàtiques.

La processó de Tossa

La fotografia és presa des del Puig de Sant Ramon de Vulpellac, a baix s'hi veu el poble, i abasta tota la línia de la costa que es pot intuir des d'aquest punt. Resseguint la línia de la costa hi ha un núvol continu, que no va més enllà, ni mar endins ni entra a la terra. Aquest núvol és conegut com la Processó de Tossa, sembla que surti de la zona on hi ha Tossa de Mar (vist des dels voltants de la Bisbal) i s'allargui costa amunt.. La saviesa popular, en unes èpoques sense la informació meteorològica tecnificada que tenim avui en dia,  interpretava aquests núvols  com un anunci de pluja en un breu termini. 

Bé, podem fer la prova, la foto és d'avui 24 de febrer de 2014 a la tarda. Veurem quan triga a ploure....

Primavera fresca i humida

Malgrat les temperatures inusualment baixes d'aquesta primavera (Mínima de 4,8 graus a la Bisbal d'Empordà o de 4,2 graus a Monells un 30 de maig!) i les pluges gairebé diàries que han mantingut la humitat  i que ens han deixat imatges com les d'aquests poc corrents bolets de soca,...

...els sembrats segueixen el seu propi camí independentment del temps i ja comencen a rossejar, que ja se sap, pel juny la falç al puny.

Discriminació

És una injustícia: Hi ha "altocumulus castellanus" i en canvi no hi ha "cumulonimbus catalanus"

Segons la Viquipèdia l'Altocumulus castellanus és un núvol de la família de tipus B.

S'anomenen Altocumulus Castellanus els núvols semblants a projeccions de torres que creixen partint de la base del núvol. Aquesta base és a uns 2000 m de distància del terra i arriba a una alçada d'uns 6000 m.

Els núvols de tipus Castellanus són un avís d'inestabilitat a una alçada mitjana de l'atmosfera. Solen ser presagi de mal temps, a causa de la convecció que es produeix a la seva superfície, podent fer que aquesta connecti amb les capes inestables de la part mitja de la troposfera, amb la possibilitat que el següent pas del seu desenvolupament els porti a convertir-se encumulonimbus i fortes tempestes elèctriques.

Els Altocumulus castellanus avisen de fortes turbulències als vols aeronàutics.

El fet és que "castellanus" no deriva de castellà, com podria semblar, sinó que deriva de la forma de castell que tenen aquests núvols.

Gebre per Sant Narcís

Avui, dia de Sant Narcís, 29 d'octubre, a quarts de vuit del matí els cotxes i els camps es troben gebrats, no massa, perquè la tramuntana que ha fet ha eixugat l'aire, però prou perquè, encara en el mes d'octubre i a manca de gairebé  dos mesos perquè arribi l'hivern, podem gaudir d'un paisatge lleugerament emblanquinat.

La vista del gebre m'ha fet recordar una vella vivència:

Quan tenia 12 anys aproximadament, feia sisè d'EGB amb el Sr. Llopart a les escoles de la Bisbal d'Empordà. El Sr. Llopart, que vivia a Calonge, va arribar un fred dia de bon matí i ens va dir a tota la classe que mentre venia amb el cotxe per la carretera de la Ganga va veure  que els camps estaven tots gebrats!.

Ens ho va dir tot emocionat, però tota la classe a l'uníson li va contestar:

-Què?

I és que ningú de nosaltres, amb dotze anys, havia sentit la paraula "gebrat" ni "gebre". A la Bisbal les nostres famílies sempre deien, quan les herbes eren emblanquinades pel (per la)* fred, "ha gelat".

Gràcies a les explicacions del Sr. Llopart, en una època en que de llengua catalana als llibre de l'escola en podíem aprendre ben poc, per no dir res, vaig aprendre la diferència entre gelat i gebrat.

Gelar: Esdevenir fred com el glaç. Aquesta aigua que bevem està gelada.

Glaçar: Convertir-se en glaç. "S'ha glaçat l'aigua al congelador"

Gebrar: Cobrir-se de petits cristalls de glaç. "El camp d'userda és ben gebrat"

La paraula que sí que fèiem servir de petits per designar la roba estesa molla que havia quedat gelada a la nit i, per tant, dura com una pedra, era "empernar". Ex. "La roba estesa ha quedat ben empernada amb el (la)* fred". La curiositat lingüística d'aquesta paraula és la seva definició segons el diccionari: Empernat: fixat o clavat per mitjà de perns, clavat. Realment, fixada o clavada és com queda la roba empernada pel (per la)* fred.

* A l'Empordà sempre hem dit fred en femení.

Cotxe gebrat (29/10/2012)

Realment unes temperatures fredes pel mes d'octubre a l'Empordà

Núvols de tramuntana

Els núvols pentinats per la tramuntana, amb uns colors nítids i les vores llimades pel vent, ens han acompanyat aquest vespre mentre el cel s'anava enfosquint.

Pluja

Ara, havent transcorregut una setmaneta des del darrer episodi de pluges, aprofito per penjar algunes de les imatges que ens va deixar.

Riu Daró, al seu pas per la Bisbal d'Empordà, imatge presa des de dins del cotxe, aturat al semàfor.

A camí entre Castell d'Empordà i la protectora Bú Bup Parc ens trobem la ruta tallada per la crescuda de la riera de Vulpellac

La passera de vianants entre el carrer Agustí Font i el Passeig Marimon Asprer rep la baixada de les aigües del Daró per segona vegada en pocs dies.

Imatge del campanar de l'església de Santa Maria de la Bisbal presa des del Pont de l'Embut

El passallís del Daró a Castell d'Empordà, totalment fora de servei.

Arribant a la Bisbal per la mota del Daró amb un cel amenaçador.

Pocs dies després veiem aparèixer els primers bolets de la temporada, a fotografia una cogomella.