Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #curiositats #notícies #reflexions #territori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #curiositats #notícies #reflexions #territori. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 de juliol del 2019

Prunes de sastre

Prunes de sastre

Fa molt i molt de temps no hi havia vendes per Internet, ni tampoc Internet, ni grans centres comercials, ni botigues de confecció, ni tant sols sastreries i modistes amb establiment fix -o molt poques- 
En aquella època quan arribava l'estiu, també arribava l'època en que a la majoria dels pobles hi ha la festa major. I per la festa major, tot i no poder comprar roba a l'Amazon ni a Inditex els fadrins de les diferents contrades volien anar arreglats a conèixer una pubilla el dia de la festa major.
Els sastres, doncs, es desplaçaven pels diferents pobles i viles i  cosien i confeccionaven, a domicili i a mida, les vestimentes de joves i grans per a l'anyal ocasió.
Es dona el cas que en aquesta època és també quan maduren unes petites prunes rogenques i aquestes prunes es solien oferir als sastres quan anaven a cosir a les cases.

És per això que a aquestes prunes se les anomena "prunes de sastre".

Així ho contava el meu avi, que es va plantar de sastre el 1918, tot i que, en aquella època ja no anava de poble en poble a confeccionar vestits, però així li van explicar a ell els més grans.

dissabte, 11 de maig del 2019

Bocassa

Fa uns quants anys, a la República Centreafricana, hi va haver un president que es va autoanomenar emperador (si teniu més curiositat podeu consultar la Viquipèdia) . Jo era molt jovenet, però recordo el rebombori que va causar tota la parafernàlia, imitant la coronació de Napoleó, en aquell país africà.
Aquell autoanomenat emperador es deia Jean-Bédel Bokassa.

Però no és pas d'aquell Bokassa, de que vull parlar avui, sinó de la bocassa que ens queda quan hem menjat una torrada sucada amb all.

Menjar una torrada amb all sempre és un plaer. És un dels meus esmorzars preferits: una torrada amb all amb una anxova o un tall de llom o pernil. No ho supera cap esmorzar d'hotel.

El problema és que acabat el plaer de l'àpat, comencen les molèsties: la bocassa que ens durarà unes quantes hores i que ens recordarà l'esmorzar. Més ben dit, ens farà desitjar haver menjat una altra cosa, perquè el regust d'all no té res a veure amb l'agradable sensació del moment de menjar-lo.

I... Com ho hem de fer per eliminar la bocassa?

El truc és molt senzill. Evidentment, davant del poderós all no hi ha cap remei 100 per 100 efectiu, però ens ajudarà a rebaixar la sensació de bocassa fins gairebé fer-nos oblidar que hem menjat all per esmorzar.

Cal agafar un parell de branquetes de julivert verdes, amb les seves fulles, tal com venen, i posar-nos-les a la boca. Les hem de mastegar durant un parell de minuts fins que quedin ben esmicolades. No cal que ens les empassem. Després podem escopir-les a la pica i rentar-nos bé les dents amb el raspall i el dentifrici, tal com ho fem habitualment.  El resultat ens permetrà continuar amb la jornada, com si haguéssim menjat un donut, però havent gaudit del gust de la torrada amb all, i havent-nos beneficiat dels beneficis saludables que té aquest bulb comestible.

I evidentment, el que va bé per la torrada amb all, també va bé per l'allioli

dissabte, 8 de setembre del 2018

La gibrelleta

Som a la segona meitat de la dècada de 1970. El servei de recollida d’escombraries de la Bisbal d’Empordà està format per una sola persona, en Jaume del “Criadero” que, amb el seu cavall i el seu carro recull les escombraries que els veïns de la Bisbal deixen amb galledes en el carrer.

Les escombraries es deixen directament a la galleda, sense bossa de plàstic. L’obligatorietat de dipositar les escombraries en bosses de plàstic encara no hi és. 

En Jaume, que ha seguit amb la feina del seu sogre, l’Àlvar (pronuncieu-ho Albru) que ja està jubilat. En Jaume fa seguir dues feines. De matins reparteix la carn dels animals sacrificats a l’escorxador -llavors en dèiem “mataderu”- municipal que és a l’edifici on avui hi ha la biblioteca, per les carnisseries de la Bisbal. Quan fosqueja canvia de feina i enganxa l’animal en un altre carro, el de recollida d’escombraries, per anar casa per casa de la Bisbal a recollir les deixalles.

Avui la darrera carnisseria on ha anat, després de passar per can Fita, ha estat a Can Rabaña, al carrer de la Riera. Ha descarregat mig xai del carro vermell amb l’escut de la Bisbal i se l’ha carregat a l’esquena, protegint-se amb una mena de caputxa, que li cobreix el cap i l’esquena, per no tacar-se de sang, i l’ha entrat fins dintre de la carnisseria.

Mentrestant la Maria, que fa un parell d’anys va fer-se instal·lar el primer vàter amb dutxa a casa, ha fet endreça, i ha trobat, al fons de l’armari, una vella gibrelleta metàl·lica recoberta de porcellana esclovellada. Ha pensat que feia molts anys que no la feia servir, perquè, ja abans d’instal·lar-se el vàter ja feia servir un orinal de plàstic, més modern, que deixava sota el llit, per fer les seves necessitats de nits i no haver de sortir a fora a la comuna. Sense pensar-s’ho més ho ha llençat a la galleda de les escombraries i l’ha baixat al carrer.

En Jaume, que ja porta una estona recollint galledes i abocant-les al carro de les escombraries, ha passat per ca la Maria i, metòdicament, ha tirat dintre el carro les deixalles amb la gibrelleta inclosa.

L’abocador de la Bisbal és molt ple, durant anys s’ha anat omplint una vella terrera de Vacamorta a sota de can Fuertes. Les escombraries fumegen i les rates i gavines s’engreixen amb les restes que hi poden trobar.

L’ajuntament fa temps que té la idea de modernitzar el servei i, amb una idea que han recollit de França enllà, fer un nou abocador amb un cremador que tindrà una gran xemeneia. Ja tenen el lloc triat, un terreny de Castell d’Empordà, passat el Mas Figueras.

En Jaume fa un dels darrers viatges,  amb el carro que porta la gibrelleta, a l’abocador de Vacamorta. Poc temps  després deixarà d’utilitzar-se i s’acabarà cobrint amb una capa de terra per a utilitzar el terreny com a camp del conreu. 

Quaranta anys després l’erosió, còmplice de la deficient cobertura de terra pel costat d’un marge ha fet aparèixer a la vista  alguns dels darrers objectes que s’havien llençat a l’antic abocador de Vacamorta.
La gibrelleta, al costat d’una ampolla de “Lejía Guerrero” i d’una altra de “Detergente en pasta Oro de Ley”, han tret el cap a la superfície per contemplar el món des de l’antic abocador.

Mirant cap a la Bisbal per recordar d’on provenia, la gibrelleta ha vist un altre abocador, molt més gran i cobert de xemeneies de plàstic negre, avui també clausurat i cobert amb terra des de novembre de 2014, però on el gas metà encara rugeix amb una flama blava permanent, també ha vist altres camps,que cobreixen i amaguen antics dipòsits de runes i deixalles.

La gibrelleta ha pensat que l’espècie humana només serveix per convertir tot el que utilitza en deixalla i omplir-ne el món. Fa dies que desitja que la tornin a enterrar per seguir descansant, almenys quaranta anys més.



De part de la família de la meva mare se'n deia gibrelleta, de part de la família del meu pare se'n deia orinal, totes dues paraules són al diccionari.


Detergent en pasta "oro de ley"


"Lejía Guerrero"


Sí, aquest camp cobreix un abocador


Des d'aquest antic abocador clausurat i restaurat, se'n veu un altre, molt més gran i també clausurat, però molt viu encara.