Les gavines de la Bisbal d'Empordà

No cal ser gaire observador per adonar-se'n que el nombre de gavines que sobrevolen la Bisbal va en augment. Els estols formats per gran quantitat d'individus que fan gatzara de crits damunt els nostres caps acaben cercant l'escalfor del teulat de la Bugaderia l'Empordà els matins de gelada i passejant-se pels teulats de les naus de l'Aigüeta amb un retruny considerable per als que hi treballen a sota.

I si pel fum se sap on hi ha el foc, per les gavines se sap on hi ha deixalles orgàniques dipositades sense control i que les pobres aus (perquè en el fons no són més que aus afamades) aprofiten per ficar-se al guier.

La quantitat de gavines i el nombre de dies que fa que sobrevolen i fan estada a la Bisbal (amb més o menys viatges cap a la costa, que tenen prou a prop) no és més que l'explicació que alguna cosa no està funcionant correctament a l'abocador de residus industrials de Vacamorta.

Aquest abocador, declarat il·legal per nombroses sentències, sempre recorregudes i mai executades, deixa anar les seves fragàncies aleatòriament segons els vents, alguns quilòmetres a la rodona, però mai havia atret la quantitat de gavines qua atreu ara. L'única explicació és que els residus dipositats -teòricament residus industrials inerts- no són coberts amb terra amb la suficient rapidesa i això comporta que les gavines tinguin temps de cercar-hi -a milers- alguna cosa per endrapar.

L'abocador el 2008, quan encara no hi havia la "plaga" de gavines.

PD. Tot el meu respecte per a les gavines, utilitzades per alguns amb finalitats "partidistes", elles no tenen la culpa de la gestió del medi i del territori que fem els humans. S'aprofiten del que troben, com a bones oportunistes que són.

No hay Casera

La situació política que viu a hores d'ara Catalunya queda perfectament exemplificada en l'anunci de la gasosa "La Casera" dels anys 1980. L'anunci se situa en un restaurant (Espanya) on els clients (Catalunya) per beure demanen Casera (plenitud nacional, lingüística i econòmica). Com que no n'hi ha (de Casera) tots s'aixequen i se'n van: "Que no hay Casera!, pues nos vamos..."

El "negrito" de la Senyoreta Vilahur

Ahir hi va haver una passada de gegants al municipi alt-empordanès de Vilaür. Quan escolto aquest nom, Vilaür, em venen a la memòria velles vivències de la meva infantesa quan, amb escassos dos o tres anys vaig anar a l'escola maternal del carrer Coll i Vehí, amb les senyoretes Teresa, Rosa, el primer any, i amb la senyoreta Vilahur, el segon any. 

La senyoreta Vilahur tenia una classe que, per la meva mida, em semblava immensa, decorada amb un piano, qua avui es troba a l'entrada del Mundial, al Passeig Marimon Asprer. Damunt del piano hi recordo una guardiola en forma de cap de "negrito" destinada a recollir caritat per a les missions de l'Àfrica. Aquella guardiola tenia un mecanisme pel qual, dipositant una pesseta en una mà del negret, feies palanca amb l'altre braç i tot aixecant el primer, s'empassava la pesseta per la boca.

Aquella guardiola i les enormes orelles de burro que feia posar als que no feien prou bondat, formen part dels primers records emboirats pel pas dels anys dels meus primers dies d'escola.

No és exactament el mateix "negrito" de la senyoreta Vilahur, però se li assembla molt.

Google maps s'ha tornat boig

Es veu que als gestors de l'aplicació Google Maps els ha sortit de mare el traductor automàtic i s'ha posat a traduir totes les paraules del català al castellà.

A títol d'exemple all carrer del Puig d'en Vidal de la Bisbal ara hi diu Calle del Cerro de Vidal. Penós, ni a les èpoques més fosques del franquisme no s'havia vist una cosa així.

El carrer dels Tarongers, ara es diu Calle de los Naranjos

El carrer del Rec del Raig es diu Calle del Riego del Rayo i el carrer del Morró, calle del Muraje

Així Sant Francesc és San Francisco i Pau Claris, Pablo Claris, el carrer Puig d'Arques s'ha convertit en la calle del Cerro de Arques.

Així podem circular per tot Catalunya amb la lectura de les mateixes barbaritats, com exemple a Platja d'Aro el carrer de la Riera s'ha convertit en Calle de la Rambla

El diari El PuntAvui en fa referència en aquest article, que posa alguns altres exemples curiosos. Esperem que això "solamente" sigui un error "involuntario" i que passat el mal "trángulo" es corregeixi correctament, perquè em nego a creure que això sigui fruit del nou escenari polític a l'estat espanyol.

Es veu que tota la vida fent conya amb que Maçanet de Cabrenys en castellà es deia Demasiadolimpio de Cabritos, ha calat fons a GoogleMaps . 

El circ Raluy estableix base fixa a Vulpellac

El Circ Raluy marxarà de les Terres de l'Ebre a causa dels robatoris per obrir un parc temàtic a l'Empordà

El carismàtic circ ha acceptat l'oferta de l'Ajuntament de Vulpellac per tenir la seva base al Baix Empordà. "Ens roben i ens ho destrossen tot", diu el director Carles Raluy

El Circ Raluy deixarà la seva base de l'Aldea (Baix Ebre) pels continus robatoris soferts i instal·larà el 2011 a Vulpellac (Baix Empordà) un parc temàtic, mentre que al Nadal presentarà a Barcelona el seu nou espectacle, "Els saltimbanquis", ha dit a Efe el seu director, Carles Raluy. El Raluy és un dels circs més antics d'Espanya, i es caracteritza pels carismàtics carros amb els quals es desplaça de poble en poble. Segons Carles Raluy, "es pot viure del circ en l'actualitat" si tens un projecte de qualitat, encara que "els circs petits passen fatigues" i han de subsistir amb números amb animals, que "són més barats que contractar artistes". No és el seu cas, ja que ni amb el seu pare, Luis Raluy, fundador d'aquest circ fa més de 80 anys, ni ara, "han tingut mai tradició de domadors, però sí d'acrobàcies".

El Circ Raluy va arribar a Catalunya, procedent de Portugal, on s'havia establert, poc després de la Revolució dels Clavells, i es van assentar a l'Aldea (Baix Ebre), on van comprar una parcel·la de 20.000 metres quadrats que l'any vinent llogaran, amb totes les instal·lacions, per desplaçar-se a Vulpellac. "Ens roben i ens ho destrossen tot", comenta Carles Raluy, que ha decidit fer les maletes i acceptar l'oferta de l'Ajuntament de Vulpellac, on els cediran per més de 30 anys uns 10.000 metres quadrats on instal·lar-se i erigir "un museu-escola". Un projecte que ja està redactat i que, a falta dels papers, esperen que sigui realitat "el 2011 o a principi del 2012" en una zona "pròxima a França" i que, amb l'arribada del TGV i les seves habituals gires per l'estranger -han estat en quatre continents-, "els anirà bé per sortir fora a treballar".

Guardonat pel jurat en els recentment creats Premis del Circ de Catalunya, Raluy lamenta haver de marxar d'un poble "al qual li hem fet molta propaganda", diu que no ha tingut cap contraoferta per part del consistori de l'Aldea -"només ens van dir que avisarien els Mossos si ens robaven", comenta- i es mostra esperançat amb el trasllat.

"Muntarem un museu-escola del circ amb espectacles esporàdics, un centre pedagògic-històric amb exposició de cartells antics, llibres i carros del segle XIX, i un lloc d'acollida en un ambient de circ", explica Carles Raluy sobre el nou "parc temàtic". El projecte comptarà amb l'Hotel Sobre Rodes, un carro de 1944 totalment condicionat com una habitació d'hotel que es lloga per dies perquè qui ho desitgi pugui conviure amb els artistes.

Informa : ARA
Veure notícia a: AVUI - EL PUNT
Veure notícia a : LA VANGUARDIA

Caixa de Girona R.I.P.

Des de fa molts anys, entre els companys de feina quan havíem d'anar a fer una gestió bancària, si anavem a la Caixa de Girona deiem que anavem a" la capsa", en al·lusió al seu modest tamany, per contraposició a si la gestió s'havia de fer a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa", anomenada també familiarment "la caixa grossa", i per alguns detractors "Caixa de Pretensions"

Per definició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, capsa és "Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Capsa de llumins, de bombons, de píndoles. Una capsa rodona, quadrada. Capsa de colors, de compassos" i caixa és "Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes. Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa de taronges, de pomes"

En aquest sentit, és fàcil agafar un capsa i ficar-la dintre d'una caixa, com finalment així ha succeït. Ignoro si l'anècdota del nostre joc de paraules feta sense ànim de perjudicar a ningú ha estat argument utilitzar per les altes instàncies econòmiques del nostre país per donar llum verda a aquesta operació de fusió-absorció.

No voldria que de les meves paraules se'n desprengués el fàcil acudit que la "capsa" al no haver superat la seva mala salut econòmica s'ha produït el fatal desenllaç i ha anat a parar a la caixa -com finalment ens passarà a tots-. Crec que Caixa de Girona ha fet una tasca d'implantació i projecció del territori gironi que difícilment serà igualat per l'entitat absorbent i, avui, a quatre dies de la seva mort, mentre desenes d'operaris s'afanyen per substituir o tapar els rètos de Caixa de Girona posant-hi al damunt els de la Caixa, volia, després de trenta anys de ser-ne client fer-li un petit homenatge.

En fi, com diuen quan mor un rei: la Caixa ha mort, Visca la Caixa!.

Signat: Un -encara- client de Caixa de Girona

Les Gavarres: Cementiri de vícitmes d'assassinats?

Lloc on hi havia el Club XXI

Varis agents de l'ordre de la Bisbal d'Empordà varen matar un home i el varen enterrar a les Gavarres ara fa 30 anys, un policia jubilat ho ha confessat i ara s'està investigant el crim començant pel final. Potser serà més complicat encara de resoldre aqust cas?

Les investigacions criminals solen desenvolupar-se a partir d'una successió de fets lògica. Es descobreix un crim i la policia ha de trobar qui és l'assassí. Al jutjat número 3 de la Bisbal d'Empordà i als Mossos els ha tocat investigar un cas que va totalment a l'inrevés i que, per començar, va passar al segle passat, tot i que l'escenari del suposat crim és un bordell que, en aquell temps, amb pretensions futuristes, s'anomenava S. XXI.

La història comença fa uns mesos quan un intern del geriàtric de la Bisbal, de 82 anys, es va decidir a fer una confessió sorprenent. L'ancià, un policia municipal jubilat que durant uns anys també havia estat guàrdia civil, va declarar als Mossos i al jutge, degudament assistit per un advocat d'ofici, que era autor d'un assassinat i que l'arma del crim havia estat la seva reglamentària del cos. L'escenari d'aquest presumpte crim va ser el club S. XXI, un bordell situat al número 68 del carrer Sis d'Octubre de 1869 de la Bisbal, gairebé a tocar del terme de Vulpellac, ara una casa abandonada però que en les dècades dels anys 70 i 80 del segle XX havia estat un local molt freqüentat. Segons el relat del policia jubilat, l'afer que va desencadenar el fatal desenllaç va ser una discussió per una prostituta que exercia al S. XXI entre ell i un altre home, sembla que cambrer o empleat al local. El policia, segons va relatar, li va engegar dos trets i li va causar la mort. Un cop vist el resultat de la seva acció va avisar el cap de la caserna de la Guàrdia Civil de la Bisbal, que va anar, acompanyat d'un altre home, també agent policial, a l'escenari del crim. Segons l'home que va confessar el crim, el cap de la caserna de la Guàrdia Civil i el seu company es van encarregar de fer desaparèixer el cadàver anant-lo a enterrar en algun lloc de les Gavarres.

La confessió del policia jubilat arriba tard, uns trenta anys després del suposat crim, i, per tant, quan el delicte ja hauria prescrit perquè s'han superat de bon tros els 20 anys que preveu la llei en els casos d'assassinat. Però així i tot, el jutjat de la Bisbal va obrir diligències i va ordenar el secret de sumari de les actuacions i va encarregar a l'URI (unitat regional d'investigació) dels Mossos que investigués el cas, amb un primer objectiu: comprovar si la declaració de l'octogenari tenia credibilitat. I després, intentar localitzar el cadàver.

La investigació resulta més dificultosa que en els casos convencionals, quan es tracta de trobar l'assassí i es té la víctima. El policia jubilat ha identificat amb noms i cognoms les dues persones que, segons ell, es van encarregar de fer desaparèixer el cadàver, però es dóna la circumstància que totes dues ja són mortes i, per tant, no es pot comptar amb el seu testimoni.

I pel que fa a la víctima, en va donar unes dades que podrien ser útils però remarcant que era una persona que havia vingut d'Extremadura i que, per tant, difícilment, tenia família a la població.

Les primeres hores després d'un crim són claus per a la seva resolució. En aquest cas, els Mossos d'Esquadra l'han hagut d'assumir havent perdut els trenta primers anys, tants que ni tan sols eren desplegats al territori quan s'hauria perpetrat el crim, si és que es va produir mai

Informa: El Punt

El municipi de Catalunya amb el nom més llarg

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Aquest és el municipi (que no poble) de Catalunya que té el nom més llarg. I dic municipi i no poble, perquè el municipi es va constituir com a tal als anys 70 del segle XX per la unió dels municipis de Cruïlles, de Monells i de Sant Sadurní de l'Heura (aleshores també conegut com a Sant Sadurní de la Bisbal).

A la vegada Cruïlles estava format per varis nuclis, barris o veïnats, com el de Santa Pellaia, a tocar de Cassà de la Selva, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Cebrià dels Alls, a la vora del Puig d'Arques, Sant Cebrià de Lledó, també anomenat popularment "Els Metges", Rabioses, el Rieral (avui incorporat a Rabioses) , Tapioles (la zona on es troba Can Font de Muntanya), el Veïnat de la font, la Bordeta, i més recentment el Puigventós, a tocar de la Bisbal d'Empordà, que ha esdevingut el nucli més poblat de tots...; Monells compta amb el veïnat de Sies i el Veïnat del Rissec, i Sant Sadurní de l'Heura amb els barris d'Estrabau, de Banyeres, de Sant Joan...

Sant Cebrià dels Alls

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, situat als contraforts de les Gavarres, compta amb una gran part del terme municipal (el més gran del Baix Empordà, amb 99,83 quilòmetres quadrats)dins d'aquest massís muntanyós tan representatiu del bosc mediterrani, un dels més ben conservats, i s'estén fins a la Urbanització Rio de Oro a Calonge, per una banda i per l'altra fins a Cassà de la Selva i fins a tocar els termes de Quart i Llambilles.

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura compta avui amb una població d'uns 1.300 habitants, essent el nucli més poblat el veïnat de Puigventós amb uns 400.

Enllaços relacionats:

Viquipèdia: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura decideix

Web oficial de l'ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Una nadala original

Aquest any TV3 ens ha obsequiat amb una nadala original, digna de passar a la posteritat. Per tant la meva col·labaració amb aquesta finalitat la faig penjant el vídeo en el bloc de les Gavarres.

MOLT BONES FESTES A TOTHOM!!!!

El Via Crucis de Can Colomer i la Variant de la Bisbal

L'Àngel Colomer davant de casa seva

Un veí de Cruïlles perdrà el negoci i la casa amb la construcció de la variant de la Bisbal

Una de les dues opcions es dibuixa per sobre de les seves dues propietats, mentre que l'altra només afecta l'empresa

DIARI DE GIRONA 7/9/2009

CRUÏLLES | ANNA TARRÉS El negoci i la casa d'un veí del terme municipal de Cruïlles tenen els dies comptats. I és que els dos traçats de la variant sud que es troben a exposició pública afecten les propietats d'aquest empresari del sector d'extracció d'argiles.
Per una banda, si el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat decideix apostar per l'opció sud 2, Àngel Colomer podrà salvar la casa, ja que el traçat d'aquesta carretera passaria molt a prop de la seva vivenda, però la podria conservar. Tot i això, les terreres de Vacamorta que té llogades quedaran inservibles per a l'extracció d'argila, perquè la nova via passa just pel mig dels seus terrenys. Per altra banda, en cas que el Govern decideixi executar la variant sud 1, la sort no haurà trucat a la porta de la família Colomer, perquè aquesta opció afecta plenament la finca de casa seva i els terrenys d'argila amb els quals se sustenta l'empresa.
"Fa tres anys que ho tenim tot penjat i l'Ajuntament no ens deixa fer res, perquè està pendent de la variant i de com afectarà el municipi", va explicar Colomer amb un to de desesperació, perquè, sigui quina sigui la decisió que prengui la Generalitat, veurà com el negoci familiar engegat fa 35 anys pel seu pare haurà de tancar les portes i buscar una nova sortida empresarial.
Des de fa un any, la seva família pateix un "malviure", ja que no es poden creure que "l'esforç, la dedicació i la suor" de dues generacions s'en vagi en orris d'aquesta manera i "sense poder-hi fer res, perquè ningú et ve a donar explicacions", va assegurar la germana de l'empresari, Dolors Colomer.
La impotència més gran va aparèixer aquest mes de juliol, quan van poder veure el projecte definitiu de la variant, ja que el traçat serà una de les dues opcions exposades.
De moment, l'empresa ja ha hagut de fer fora un treballador per la falta de feina i d'ingressos, però el futur d'aquesta empresa podria tenir els dies comptats. Ángel Colomer va explicar que fins ara extreia argila d'uns camps de Corçà, però que en quedar-se esgotats va buscar aquests nous camps a prop de casa seva, que tenen la "millor argila de tot Girona", un nou emplaçament que va quedar aturat pel projecte de la variant. "Ara ja tindríem els papers entregats a Medi Ambient i a Mines, però tot ha quedat parat" va concretar Colomer.

Des de març sense cobrar
Ell mateix va reconèixer que la crisi els ha fet mal i que han notat una davallada de feina "sobretot en els treballs petits, com els de lloguer de camions", problema que s'afegeix a la situació negativa de l'empresa. Segons va reconèixer Àngel Colomer, des del mes de març l'empresa està parada i no tenen cap mena d'ingressos provinents de les argiles. Aquesta situació i la seva durada condicionarà el tancament definitiu o no de l'empresa

Nou llibre: Històries amagades de les Gavarres, d'Elvis Mallorquí

“Històries amagades de les Gavarres” és fruit de l’encàrrec que va fer el Consorci de les Gavarres a l’historiador Elvis Mallorquí en quedar desert el Premi Joan Xirgo XVI edició. El llibre és un recorregut per les Gavarres que fa aflorar antigues històries que havien restat amagades fins ara en els arxius. A mida que llegim el llibre anem descobrint històries relacionades amb llocs que seran ben familiars als qui coneguin mínimament les Gavarres. En els diferents capítols s’ens parla del naixement de les parròquies, de castells que no son castells, dels termes de pedra, dels veïnats, de masos i famílies, de celleres, de camins perduts, de conflictes entre veïns o clergues, de cavallers i pagesos, de boscos, de molins, de vidriers, de calçiners,… Històries que Elvis Mallorquí ens explica amenament però amb rigor i que aporten molta informació, interessant i novedosa, de com eren el poblament, l’ús i l’organització social i territorial a les Gavarres en l’edat mitjana.

Informa: Consorci de les Gavarres

"Històries amagades de les Gavarres" document en pdf

Primera cadena de televisió en llengua kurda a Turquia

En verd, les zones on la majoria de la població és kurda.

Utilitzar en públic una de les tres llengües kurdes ha estat durant molt de temps prohibit a Turquia i ha estat, en certs casos, un acte de desafiament davant del poder central. Les coses han canviat. Els dotze milions de kurds que hi ha a Turquia podran a partir d’ara, des del primer de gener, connectar el seu televisor a una cadena de l’estat que emetrà en kurd. El primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, participarà del llançament de TRT 6 que serà reflex de la “diversitat cultural” del país. La Unió Europea reclamava des de feia temps aquesta iniciativa.

Informa: Le Monde

Feliç any nou!!!!

Amb aquest vídeo d'Abba vull desitjar a tothom un feliç i venturós any 2009 i celebrar que el començarem amb la joia de veure córrer tots els rierols de les Gavarres després de molts mesos de sequera. 

Komando Tió

Reivindiquen la tradició catalana del Tió penjant troncs a la barana del pont nou de la Bisbal d'Empordà.

24/12/08   Una curiosa forma de reivindicar les tradicions pròpies del país, concretament la del Tió, ha tingut avui per escenari el pont nou de la Bisbal. Més de mitja dotzena de tions han estat penjats a les baranes dels dos costats, acompanyats de dues pancartes en que es reclamava “Salven el tió” i  “Stop Pare Noel”. Una tercera pancarta identificava els autors com a “Komando Tió”.    La iniciativa ha aixecat la curiositat dels vianants i automobilistes que passaven pel pont i, segons ha copsat bisbalactual, els comentaris han estat tots d’aprovació. La pregunta era qui ho havia organitzat que, pel que sembla, han estat uns nois “molt joves” de matinada, d’acord amb el testimoni d’un veí de les Voltes.   Els darrers anys s’han fet diverses campanyes per salvaguardar el tió de la invasió de tradicions nadalenques d’altres països, potenciades per grans superfícies i empreses multinacionals amb la seu central fora de Catalunya. Internet ha estat l’escenari preferit per aquest tipus de campanyes tot i que alguns ajuntaments també s’hi han apuntat instal·lant grans tions o organitzant “cagades” populars.   L’origen del Tió El Tió és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que es corona amb una barretina vermella.  Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons com l'esmentada comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició.  Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.  La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n'hi ha, ja no se'l posa a la llar de foc.  Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.  La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.                                                              Font: Bisbal Actual

La importància de tenir el navegador configurat en català

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya.

Ens va explicar que l'any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclussió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l'Internet Explorer: eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català
Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

- si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
eines > opcions > contingut > llengües > trieu > català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
també cal fer-la pujar fins que sigui a dalt de tot.

Fonts: Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en català:
http://cms.upf.edu/cms/opencms/system/workplace/editors/tinyXML/

Tens el navegador en castellà?: http://cms.upf.edu/cms/opencms/system/workplace/editors/tinyXML/

Font: Universitat Pompeu Fabra

Felicitacions de Nadal

Si no veieu el reproductor cliqueu l'enllaç:

http://www.goear.com/listen.php?v=9fdbcbb

els pastorets

S'acosta Nadal, arriba l'època en que ens desitgem felicitat els uns als atres, bé de paraula o enviant-nos felicitacions, que abans eren la majoria escrites i ara són la majoria electròniques.

Normalment oblido fer aquest tràmit diplomàtic amb familiars i amics fins que ja és massa tard. Després em sap greu. Per això des d'aquesta finestra vull felicitar les festes a tothom, familiars, amics, coneguts i desconeguts que arribin a aquest bloc.

Bones festes!!!!

Aprofito per inserir alguns enllaços a pàgines web des d'on es poden enviar felicitacions de nadal mitjançant postals virtuals,


http://www.ciberpostales.com/catala/targetas/Any%20Nou-23-1.html



http://www.ciberpostales.com/catala/targetas/Nadal-22-1.html



http://www.drac.com/drac/postal/



http://www.polse.com/cgi-bin/postcards/catala/index.cgi?page=1&cat=nadal&lang=catala.pm

Santa Llúcia de l'Arboç 2008

Imatge de l'aplec

El dia 13 de desembre és el dia en que es celebra la festivitat de Santa Llúcia, patrona de la vista, de les modistes i dels sastres, i que té una ermita dedicada en ple cor de les gavarres, prop del Coll de la Ganga.

El diumenge més proper a la festivitat de Santa Llúcia es celebra l'aplec a l'ermita.

Enguany és el dia 14

Tradicionalment es tractava s'una missa celebrada pel capellà del Convent dels Franciscans de la Bisbal i d'un dinar popular, tot i que amb la desaparició dels franciscans del Convent ara diu la missa el mossen de Fonteta, al final de la qual es canten els "Goigs de Santa Llúcia"

Des de fa uns anys s'hi ha involucrat l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà i durant el matí s'ofereix un esmorzar popular a tothom que hi pugi. (Es col·labora amb la Marató de TV3) -Es convenient fer-ho a peu o en bicicleta si la salut ho permet, ja que no hi ha espai d'aparcament, i la caminada o pedalada serveix per obrir la gana-

 

La població de la Bisbal d’Empordà, la vinculació amb el terme municipal i els condons usats.

Un estudi publicat al l’Institut Nacional d’Estadística (INE), relatiu a la població censada l’any 2001 (per tant ara hi haurà força variació degut a la quantitat de població nouvinguda) indica que la població de la Bisbal d’Empordà era de 8145 persones.

Tanmateix ja aquell any 2001 hi comptaven un total de 10.066 persones vinculades a la població per diversos motius.

 

	TOTAL	Poblaci ó resident					Població vinculada no resident				Taxa vinculació
		TOTAL	Només hi resideix	Hi resideix i hi treballa	Hi resdeix i  hi estudia	Hi resideix  i hi té una segona residència	TOTAL	Hi treballa	Hi estudia	Hi té una segona residència
17022-Bisbal d´Empordà (La)	10066	8145	5713	2215	129	88	1921	1281	111	529	123,59%

Font: INE

 I què té a veure això amb el terme municipal?

 La forma del terme municipal de la Bisbal és allargada de Nord a Sud, de Castell d’Empordà cap al Coll de la Ganga.

I la Bisbal ha crescut al llarg dels anys seguint l’eix viari principal que la comunica amb Girona i amb Palamós, direcció Corçà (Puigventós i Santa Cristina) i direcció Vulpellac (Puig de Sant Ramon).

 Si posem el terme municipal de la Bisbal al Photoshop i el girem 90 graus, veurem que el centre del terme segueix ocupat per la vila vella i els extrems, abans allargats cap a la Ganga i cap a Castell d’Empordà, engloben Santa Cristina, el Puigventós i el Puig de Sant Ramon, així com les zones industrials de Corçà i Vulpellac.

En aquest cas, vinculant la població de la Bisbal d’Empordà amb el terme girat 90 graus, la població real s’acostaria bastant a la població vinculada. La població vinculada no és massa lluny...

Aquesta és la meva teoria del que pot arribar a influir en el desenvolupament i el creixement d’un municipi la forma del seu terme municipal en relació al traçat dels principals eixos viaris.

La futura autovia “Anella de les Gavarres” en la seva part corresponent a la variant de la Bisbal d’Empordà, aportarà un gens menyspreable pes específic -a llarg termini- en la distribució d’aquesta població baixempordanesa, i el seu terme municipal amb forma de condó usat.

 

 

  Terme de la Bisbal d’Empordà.

Qüestió de perspectiva.

L'abocador de Vacamorta amb les seves xemeneies de metà

La gran copa de merda s'alça davant la Torre Bisbal

Una de les acepcions del diccionari com a definició de perspectiva és  "conjunt d'objectes que des d'un punt de vista determinat es presenten  a la vista de l'espectador, especialment quan són llunyans". En aquest  sentit i utilitzant les tècniques de la perspectiva podem comprovar com  d'una copa, si l'elevem respecte als nostres ulls, en veiem el vidre o  el material de que estigui feta. En canvi, si l'abaixem, veurem el seu  contingut.

L'abocador de Vacamorta és com una gran copa aixecada davant els nassos  de la Bisbal d'Empordà, i per tant,els bisbalencs únicament en podem  veure el material amb que està feta: l'argila. Una gran muntanya  d'argila s'aixeca davant els nostres nassos i en veiem les seves  parets. Amb alguna olivera, amb algun camp de blat, amb algun -fixant- nos-hi bé- tros de plàstic negre que intenta impermeabilitzar  l'abocador industrial que ocupa una part important de la superfície de  la muntanya.

Tanmateix, si, tot passejant o tot curiosejant ens enfilem als bosquets  i camps que envolten l'abocador canviarem de perspectiva i veurem la  copa de la part alta amb tot el seu contingut i la seva gran capacitat  s'obrirà davant els nostres al·lucinats ulls. Aquesta és la imatge que  vull presentar. La gran copa de merda alçada en brindis al capital  davant dels morros de la Bisbal. I els bisbalencs no la veiem.

Qüestió  de perspectiva.

Aquella olor de col·legi, rància ferum de llapis, de pell de taronja, i de pixum

Escola Maternal de la Bisbal c/ Coll i Vehí

Any 1965

Senyoretes Carme i Teresa

Nens, d'esquerra a dreta i de dalt a baix:

Fila 1.- ?, Romaguera, ?, ?, ?, Borrell, ?, ?, ?, ?, ?

Fila 2.- ?, ?, Frigola, Mir, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?

Fila 3- ?. ?. ?. ?. Mir, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?

Fila 4.- ?, ?, Ramon Solés, Borrell, ?, ?, ?, ?, ?, ?, de Miguel, Pagès

?, ?, Coll, ?, Narcís Bahí, Màxim Cels, ?, Miquel López, Joan Mateu

Curs 1969-1970

Professor: Josep Puig i Ferrer

Alumnes, d'esquerra a dreta i de dalt a baix:

Fila 1.- Màxim Cels, Antonio Matés, Narcís Torroella, Josep Solés, Vicenç Cabello, Joan Serrano, Poquet, Joan Lorenzo, Josep Lluís Rey, Josep Subirana, Josep Pagès.

Fila 2,. Ramon Solés, Joan Mateu, Jordi Ametller, Bosch, Martí Dalmau, Josep Maria Aragonès, Mir, Narcís Bahí, Lluís Font, Albert Surià, Miquel López.

Fila 3.- Joan i Vicenç Torra, Palomero, Ramírez, Becerra,Gabriel Sabater, Manel Luque, Borrego, Genís Castillo, Figueras, Lluís Sais, Albert Lloveras.

Fila 4.- Coll, Joan Esteba, Pere Pérez, Jordi Avellí, Josep Aguilera, Àngel Piedra, Joan Aranda, Josep Gastal, Torres, Carmona.

Cançó

El meu col·legi	La Trinca

Ens posaven l´uniforme: bata de ratlles i ens penjaven la cartera a les espatlles i ens portaven a un col·legi ple de finestres on una banda de frares feien de mestres. Aquells de quaders de "deberes" aquells plomiers, aquells pupitres de fusta amb dos tinters, aquella sotana negra amb una creu, aquella bragueta, inmensa de cap a peus. Ens feien entrar la llista dels reis Gots a base de plantofades i mastegots i ens deien quina és d´Austràlia la capital i els formaven el Espiritu Nazi-onal. "Venid y vamos todos con flores a porfía"... "¡Que buenos son los padres escolapios! ¡Que buenos son que nos llevan de excursión! ¡Que viva España y su tradición y los padres escolapios que nos dan la educación!"... "De Isabel y Fernando el espíritu impera moriremos besando la sagrada bandera"... Ells ens feien creure en Déu mal que fós a cops de creu. Aquell maig, mes de Maria aquells rosaris, aquell futimé d´estampes i escapularis. Aquell tancar-se en el wàter tot el "recreo" i aquell confessor que et deia: "Quants cops fill meu?" "Las manos sobre el pupitre" l´hermano ens deia, però ells de la butxaca mai se les treia. Que fóssim "puros y castos" ens predicava, mentres tot fent la ma morta ens grapejava. Aquella olor de col·legi, rància ferum, de llapis, de pell de taronja i de pixum, aquella paret davant, aquells dos quadres, i aquell Sant Crist penjat entre els dos lladres.