No hay Casera

La situació política que viu a hores d'ara Catalunya queda perfectament exemplificada en l'anunci de la gasosa "La Casera" dels anys 1980. L'anunci se situa en un restaurant (Espanya) on els clients (Catalunya) per beure demanen Casera (plenitud nacional, lingüística i econòmica). Com que no n'hi ha (de Casera) tots s'aixequen i se'n van: "Que no hay Casera!, pues nos vamos..."

Vídeo de Presentació Onze de Setembre de 2012

Aquest vídeo s'ha enregistrat a la Sala de Plens de l'ajuntament de Verges (el Baix Empordà) Aquest matí també s'hi ha fet la concentració d'estelades que inicialment s'havia previst al castell del Montgrí, però que s'ha hagut de canviar de lloc pel perill d'incendi.

Freddy Mercury amb la Senyera

Ja fa 26 anys i sembla que fos ahir. Freddy Mercury a  Barcelona, un any abans del mític "Barcelona" cantat a duo amb Montserrat Caballé per a promocionar les Olimpíades de Barcelona 92, apareix amb una gran bandera de Catalunya a l'escenari.

Una central nuclear a Pals?

La notícia apareguda en el Diari de Girona d'avui 19 de març de 2011, pocs dies després del desastre nuclear de Fukushima, al Japó, desvelant les intencions d'instal·lar una central nuclear a la platja de Pals, prop de la Gola del Ter, durant els anys seixanta, -proposta avalada per Josep Pla!- m'ha produït esgarrifança.

No se sap si les pressions de la indústria turística floreixent d'aleshores o la constitució del  subsòl que dificultava la construcció dels fonaments varen ser els detonants de que finalment la planta anés a Tarragona.

Tanmateix em fa basarda la quantitat d'importants i trascendentals decisions que es prenen a esquenes dels ciutadans sense que moltes vegades mai n'arribem a ser conscients.

TEXT COMPLET DE LA NOTÍCIA:

El 1964 França i Espanya arribaven a un acord per construir una central nuclear a prop de la frontera. Pocs catalans vincularien aquesta iniciativa amb l'escriptor Josep Pla. Són molts menys els que recorden que el destí original de la central era la platja de Pals. I gairebé ja no queda ningú dels que van intervenir per aturar-ne la instal·lació fa prop de 50 anys.

A principis dels anys 60, França i Espanya van constituir una comissió per estudiar la construcció d'una central nuclear a Catalunya, per ser una de les zones de l'Estat espanyol amb més consum i estar pròxima a França, on s'exportaria part de la producció energètica de la central. La comissió estava formada per la Companyia nacional francesa d'electricitat i el Comissariat d'Energia Atòmica de França; per Espanya, les tres companyies elèctriques més importants de Catalunya i la Junta d'Energia Nuclear; aquesta última, amb el Comissariat francès, tenien un paper assessor. Aquesta comissió va ser presidida per Pere Duran Farell, conseller delegat d'Hidroelèctrica de Catalunya i que esdevindria un dels impulsors de la instal·lació de grans empreses enèrgetiques a Catalunya i Madrid.

En Notes per un diari.1965, dues obsessions marquen els primer mesos de l'any per a Josep Pla: la central atòmica i la mort de la seva mare. La vida de Pla passava en trobades, reunions i sopars. Com concretava Josep Vergés el 1985, en el pròleg, "Pla era el centre d'un petit món" i referma "l'interès constant i el vaivé de gent -pagesos, veterinaris, propietaris, enginyers, alcaldes- que es mouen al voltant de la possible instal·lació d'una central atòmica a la platja de Pals. Pla n'és partidari, d'altres no. El projecte caurà a terra després de molta intriga local i anirà a Vandellòs. Pla ho sap tot i veu a tothom".

La mitologia atribueix la decisió de descartar la central nuclear a Carrero Blanco, vicepresident plenipotenciari del govern de Franco i que coneixia Cap sa Sal. L'exalcalde de Pals, Pere Servià (CiU), no nega que els cercles de poder del franquisme fossin utilitzats per aturar el projecte, però concreta que la pressió va venir primer dels empresaris de la Costa Brava. El mateix Pere Servià, que fregava la vintena d'anys, va acompanyar el seu pare -el constructor Pere Servià Cantó, que també va ser alcalde de Pals-, l'escriptor de Llofriu i el llavors alcalde de Palafrugell, Joan Gich, a una reunió a l'Hotel La Rotonda, a Barcelona. Servià recorda que va ser una trobada de "pesos pesants de la Costa Brava per oposar-se i fer els passos que calguessin perquè no es construís". Entre els assistents hi havia "el senyor Ensesa de s'Agaró, Mateu del ferro (es refereix a Miquel Mateu Pla) i el Doctor Andreu, promotor de Cap sa Sal, persones que pesaven molt i que tenien influència", remarca. Miquel Mateu, per exemple, era amic personal de Francisco Franco.

La posició favorable de Josep Pla no devia ser tan coneguda. Pere Servià remarca que "no tinc entés que el senyor Pla estigués a favor de la central". L'exalcalde de Pals recorda que a la reunió de l'Hotel La Rotonda, "tots els que hi eren van quedar d'acord que estaven en contra". Tot i això, aquella mateixa nit del 5 d'abril de 1965 -o potser en aquell mateix moment-, Josep Pla escrivia en el seu dietari: "[É] Servià amb Gich i el seu fill em vénen a buscar i marxem a Barcelona a les 4. Pluja tot el viatge. Reunió a l'hotel del Dr. Andreu amb molta gent. Impossible de donar noms. Els americans de Ràdio Liberty. El mal esperit de la reunió -el seu arcaisme. No crec que hagin fet cap cas ques podria lligar l'agricultura i la hidrologia de la platja amb la central atòmica. Interessos particulars turístics. Probablement res a fer. Tornem. Sopem a Arenys. La pluja a l'Empordà. Al llit a les 2. Viatge inútil. Llevant.". Aquest malestar també el recollia la revista Presència a l'época. "Per aquí es va aixecar una injusta campanya per evitar la seva erecció a Pals. Es parlava de les conseqüències que podía portar al turisme, a la servitud de les platges i no sabem quants romanços més. Van haver d'arribar les paraules tan sensates del gran periodista Josep Pla, en dir que era partidari de la central nuclear perquè "enfront d'una moral feudal, perferia una moral industrial"", citaven a la secció Ventanal.

Unes setmanes després de la reunió a l'Hotel Rotonda el debat seguia viu. El director general de Promoció Turística, Juan de Arespacochaga, afirmava al diari Los Sitios del 27 d'abril de 1965, respecte a la construcció que "sempre hi haurà solucions perquè això no repercuteixi desfavorablement en una de les zones més importants del nostre turisme".

Poc després, els fets es desencadenen. El 12 de maig de 1965, Joaquin Ortega, enginyer de la Direcció General d'Energia, descartava també a Los Sitios que fos "un projecte en ferm". Tanmateix, admetia que Girona es beneficiria d'una inversió milionària i de l'energia necessària per al futur desenvolupament.

Els cercles de poder del franquisme vinculats al turisme van poder més que l'interès de Josep Pla. El 25 de maig, el mateix Los Sitios donava a conèixer que la central atòmica aniria a Tarragona. Els promotors de la central però justificaven a La Vanguardia que no es podia ubicar a Pals per causes geològiques. "La central a Pals -ens ha dit en Pere Duran- no sembla aconsellable ni geològicament ni per les dificultats per a l'obtenció de l'aigua refrigeradora", deia. Segons concretava el diari "la cimentació exigeix una fonda excavació i es troben situats a un quilòmetre de la zona marítim-terrestre, i que a més trobar les aigües propícies per al procés de refredament cal arribar a vint metres de profunditat, a una distància de quilòmetre i mig de la costa. En suma, més de dos quilòmetres entre el nucli refrigerat i la presa d'aigua". un cop descartada l'opció de Pals la comissió va continuar la recerca i la realització de sondejos a les comarques al sud de Barcelona i de Tarragona. El mateix Duran confirmava que "allà l'aigua apropiada es troba pràcticament en la riba mateixa del mar i el terreny sembla reunir bones condicions de fermesa rocallosa". El lloc escollit era Vandellòs. I la història va canviar.

Jesús Badenes

girona

La Gola del Ter, que avui és un recés de pau, podia haver estat el lloc on s'hi construís una central nuclear els anys seixanta del segle XX.

Prohibicions a la llengua catalana

"Nunca fue la nuestra, lengua de imposición sinó de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes" Joan Carles I

No totes les prohibicions al català provenien del franquisme, com sembla que ens volen fer creure. Durant la història que segueix els Decrets de Nova Planta (i en alguns casos fins i tot abans) les prohibicions a la llengua catalana han estat nombroses i, fins i tot, algunes ridícules i esperpèntiques, poso algun exemple:

RECULL DE PROHIBICIONS, ATACS I DECRETS CONTRA LA LLENGUA CATALANA PER  PART DE DICTADORS, GOVERNS I REIS ESPANYOLS I FRANCESOS (1700-2003).

“la llengua és l’essència mateixa d’un poble, l’essència perceptible de la seva ànima, la sang del seu esperit. El poble que l’ha conservada, o que l’ha recuperada, encara qe hagi perdut altrs prerrogatives i atributs, per importants que siguin, té la possibilitat de recobrar-se íntegrament”

Ferran Soldevila

SEGLE XVIII

1700

- Edicte de Lluís XIV de França què promulga que el francés ha de ser la llengua exclusiva en tots els àmbits i persegueix la llengua catalana.

1768

- Reial cèdula castellana del comte d’Aranda en què és prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica i es foragita el català de tots els jutjats.

1772

- Mitjançant una cèdula reial, el rei espanyol Carles III mana a tots els mercaders i comerciants majoristes i a la menuda que porten els llibres de comptabilitat en castellà.

1778

- Disposició d’Onofre Gomila, que prohibeix l’ensenyament en català a l’illa de Mallorca.

1794

- La Convenció Nacional Francesa decreta l’obligatorietat d’ensenyar la llengua francesa per accelerar la desaparició dels “idiomes feudals”.

- El bisbe francés Henri Gregori titlla de “patois” el català i predica la lluita a favor de la seua desaparició.

SEGLE XIX

1801

- Les Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la corte, dictades per Manuel Godoy, cap del Govern espanyol, prohibeixen cantar i ballar cap peça que no siga en castellà.

1825

- El Plan de Reglamento de Escuelas de Primeras Letras fa obligatori l’ensenyament en castellà.

1828

- El bisbe de Girona ordena escriure els llibres sacramentals en castellà.

1837

- Instrucció del “Gobierno Superior Político de Baleares”, que castiga els escolars que parlen català, mitjançant la delació entre els alumnes. Es lliura un anell a qui parle català i, si sent algú altre parlar en català, l’ha de passar a qui estiga parlant en català. En finalitzar la setmana, l’alumne que posseixca l’anell serà castigat.

1849

- Reial decret espanyol que obliga a ensenyar en castellà a les escoles normals.

1851

- Un decret del Govern de la província de Barcelona ordena que per tos els mitjans s’evite de parlar en català a les escoles i s’informe de les persones que ho fan.

1862

- Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català a l’Estat espanyol.

1867

- El ministre de Governació espanyol, González Bravo, prohibeix el teatre en català.

1881

- Es dicta la Llei d’enjudiciament civil que priva l’ús del català en els jutjats espanyols.

1896

- El Govern espanyol prohibeix parlar en català a les comunicacions telefòniques.

SEGLE XX

1900

- El governador civil de Lleida publica una circular on prohibeix la llengua catalana a l’escola.

1902

- Reial decret d’Alfons XIII d’Espanya que obliga a ensenyar en castellà.

- Es produeixen aldarulls universitaris pel nou catecismo imposat per Espanya, que en prohibeix l’ensenyament en català.

- A causa de les protestes per l’obligatorietat d’ensenyar el catecismo en castellà, s’autoritza novament l’ensenyament del catecismo en llengua materna.

- Es produeixen protestes a l’Ajuntament de Barcelona perquè el nou regidor republicà Josep Salas Anton ha parlat en català en el moment de prendre possessió del càrrec.

1923

- Reial decret del dictador espanyol Miguel Primo de Rivera, que prohibeix usar el català en actes públics i oficials i en els llibres oficials de registre.

- Una circular de l’espanyola “Dirección General de Enseñanza Primaria” recorda la prohibició d’ensenyar català i en català a les escoles del Principat.

- Reial ordre espanyola que prohibeix l’ensenyança del català com a matèria optativa.

1924

- Reial decret espanyol que obliga a redactar els prospectes de la farmàcia en castellà.

- Es dicta la Reial ordre espanyola que sanciona el professorat que ensenye en català.

- El Govern Civil de Barcelona prohibeix que la “Guia Judicial” del Col·legi d’Advocats es publique en català.

1925

- La Reial ordre d’Alfons XIII d’Espanya prohibeix els llibres en català a les escoles.

1926

- Es destituïda, per ordre governamental, la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona pel fet de publicar una llista en català.

- Reial decret del dictador espanyol Primo de Rivera, que sanciona qui no use o no respecte el castellà.

- El dictador espanyol Miguel Primo de Rivera decreta que els mestres que ensenyen en una llengua que no siga el castellà seran sancionats o traslladats. Les escoles de primària podran ser clausurades si els mestres no respecten el decret.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

1937

- El governador civil de Sant Sebastià imposa una multa a Joaquim Ribera i Bartola per parlar en català per telèfon.

1938

- El “Delegado de Orden Público” de Sant Sebastià imposa una multa a Josep Juan i a Xavier Gisbert per parlar en català en el menjador d’un hotel.

- El “delegado de Seguridad Interior y Orden Público” de Sevilla imposa una multa a Joan Mèrida i Fontanet per parlar en català al menjador d’un hotel.

- Decret del Govern espanyol que derroga l’Estatut d’autonomia de Catalunya que, entre altres qüestions, regulava l’oficialitat de la llengua catalana.

- Ordre ministerial espanyola que prohibeix el català en el registre civil i en el registre de les persones jurídiques.

- Ordre ministerial espanyola que considera sense valor legal les inscripcions en català.

- El “Delegado de Orden Público” de Lleida, prohibeix utilitzar el català en públic.

DICTADURA FEIXISTA DE F. FRANCO

1939

- Són multats i alhora destituïts, els alcaldes de Teià (Maresme) i Sant Agustí de Lluçanès (Osona) per “empleo del dialecto catalán”.

- La Guàrdia Civil deté un mestre a Castelldefels (Baix Llobregat) i tanca l’escola on treballava per donar classes en català.

- El Govern Civil de Girona multa Josep Paltré i Roig per tenir impresos en català.

- El cinema Euterpe de Sabadell (Vallès Occidental) és multat i clausurat perquè el seu director havia parlat en català.

- Ordre del Govern Civil de Barcelona on es prohibeix representar en català “Els Pastorets”.

- Un jutge de Tarragona considera nul un certificat de defunció perquè està escrit en llengua catalana.

- Es dicta una ordre del “Ministerio de Educación Nacional” que suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana.

- Les planxes d’edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l’exèrcit espanyol.

- Les autoritats espanyoles confisquen i prohibeixen a Valls el full parroquial perquè està escrit en català.

- Els franquistes obliguen a retirar de les escoles i biblioteques de la ciutat de Lleida qualsevol llibre que no estiga escrit en castellà.

- Ban del nou alcalde d’Olot (Garrotxa) que prohibeix la presència de la llengua catalana en tots els àmbits.

- Notificació al Boletín Oficial del Obispado de Barcelona que prohibeix les plegàries i oracions en català.

- Ban de l’alcalde de Mollet (Vallès Oriental) que obliga a redactar en castellà tos els rètols escrits en català.

- El “Ministerio de Organización y Acción Sindical” espanyol prohibeix l’ús del català en les cooperatives, mutualitats i altres entitats que en depenen. A més, obliga a substituir totes les denominacions en català per altres en castellà.

- L’alcalde de Tàrrega (Urgell) obliga a substituir tot tipus de rètol o avís escrit en català per altres en castellà.

- Ordre ministerial espanyola que prohibeix l’ús del català en els restaurants i establiments d’hosteleria.

- El governador civil de Tarragona prohibeix els rètols en català als estableiments i a la via pública.

- El “General Jefe” de Catalunya multa M. Casanovas Guillén per adreçar-li una instància en català.

- Salvador Martí Granell i Adolf Sacias són multats al Morell (Tarragonès) per celebrar una funció teatral en català.

- L’alcalde de Valls (Alt Camp) és multat per no haver retirat tots els rètols en català a la vila.

- El general cap dels Serveis d’Ocupació de Catalunya obliga a substituir tots els rètols i anuncis escrits en català en la via pública

- El general cap dels Serveis d’Ocupació de Catalunya obiga a substituir tots els rètols i anuncis escrits en català en la via pública, el comerç i la indústria.

- El capellà de l’església de Sant Joan de Reus és multat per oficiar missa en català.

- La comandància militar espanyola de Mataró multa Antoni Marfà Serra per fer recordatoris de la comunió en català.

1940

- El Govern espanyol prohibeix el català al cinema.

- Ordre ministerial espanyola que prohibeix utilitzar el català en els noms comercials, marques, rètols d’establiments i qualsevol altre tipus de propietat industrial.

- Ordre del governador de Barcelona: els funcionaris municipals i els mestres seran destituïts per parlar “en una lengua que no sea del Estado”. No se suspén cap investigació contra els funcionaris per falta de proves, els indicis són suficients.

- Un ban de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris, tant a dins com a fora dels edificis oficials. A les fàbriques s’instal·len rètols en què es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.

- Es prohibeix publicar el catecismo en bilingüe al bisbat de Solsona. Només s’autoritza fer-ho en castellà.

1941

- El “jefe provincial” de la Ciutat de Mallorca prohibeix traduir “al mallorquín” qualsevol obra o concert.

- Són anul·lades a Ripollet (Vallès Occidental) diverses inscripcions de naixements i de matrimonis perquè estan escrites en català.

- El nou reglament dels telègrafs espanyol prohibeix el català a les comunicacions.

1944

- Decret espanyol que aprova el nou reglament notarial espanyol segons els qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.

1945

- Una ordre ministerial espanyola obliga a batejar els vaixells només en castellà.

1948

- Mor el filòleg Pompeu Fabra. La censura espanyola prohibeix informar de la seua mort a l’exili i no és admesa l’esquela en cap diari.

1949

- La “Jefatura Provincial de Propaganda” dicta que tot imprés en llengua catalana serà considerat un imprés clandestí i els seus autors i poseidors autors del delicte.

1953

- Les autoritats espanyoles prohibeixen la presentació a València del Diccionari català-valencià-balear.

1956

- El Ministeri de Justícia espanyol obliga a expressar-se en castellà a les presons.

1957

- L’anomenada Llei Moyano d’instrucció pública obliga a estudiar exclusivament a les escoles la gramàtica i l’ortografia castellana.

1960

- Ràdio Tarragona es nega a radiar una esquela perquè estava redactada en català.

1963

- És denegada la inscripció al registre de la Llibreria Les Voltes de Girona, perquè “no podrán ser admitidas las denominaciones en idioma extranjero”.

1964

- El bisbe de Tortosa, Manel Moll Salord, suprimeix l’únic programa que es fa en català a Ràdio Tortosa, ja que s’hi ha fet comentaris a favor de celebrar algunes misses en aquesta llengua.

1966

- Entra en vigor, impulsada per Manuel Fraga, ministre d’Informació i Turisme espanyol, la Llei de premsa, que prohibeix la llengua catalana.

1968

- El Govern espanyol prohibeix a Joan Manel Serrat de cantar en català a l’Eurovisió.

S’INSTAURA LA “DEMOCRÀCIA” A L’ESTAT ESPANYOL

1975

- 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona es neguen a concedir una subvenció per a l’ensenyament en català.

- Els regidors de Girona voten negativament la sol·licitut d’un pressupost per a l’ensenyament de la llengua catalana.

1982

- Decret espanyol pel qual s’obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris.

1986

- Ordre ministerial espayola que obliga a usar “almenys” la llengua espanyola en l’etiquetatge d’alls i apis.

1989

- Acció Cultural del País Valencià és multada pel Ministeri de Comunicacions espanyol perquè no havia respectat la decisió de tancar els reemissors de TV3 al País Valencià.

- Ordre del Ministeri de Justícia espanyol que fa obligatori el castellà, amb text català subordinat en documents sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció.

1995

- Resolució del ministeri de Cultura espanyol, sobre les ajudes a la creació de guions cinematogràfics, en la qual obliga a presentar-los en llengua espanyola, fins i tot els redactats en una altra llengua de l’Estat.

1996

- L’alcalde de Favara (Ribera Baixa) és detingut per parlar en català a un guàrdia civil.

1997

- Tècnics de Canal 9 tallen el subministrament elèctric que permetia que el senyal de TV3 arribés a la Safor.

1998

- L’Estat Civil de Perpinyà refusa escriure correctament el nom de Martí, escollit per uns pares per al seu fill acabat de néixer, amb el motiu que la “í” (amb accent) no és una grafia francesa.

SEGLE XXI

2001

- La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana envia a les editorials valencianes un document amb els continguts que han d’incloure els llibres de text d’ESO i batxillerat en què s’exclouen els autors no valencians i s’ignora el reconeixement de la unitat de la llengua.

- En la cloenda del premi Cervantes, el rei espanyol Juan Carlos I afirma: “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”.

2002

- El magistrat del Jutjat d’Instrucció número 6 de Mataró suspén un judici perquè no hi havia cap intèrpret que pogués traduir al castellà la declaració d’una persona que volia declarar en català.

- Un jutge de Barcelona anul·la un article del reglament d’usos lingüístics de la Universitat Pompeu Fabra per fixar la “salvaguarda” del castellà.

- El Consell d’Estat francés il·legalitza l’ensenyament de les llengües anomenades minoritàries, entre les quals, la catalana.

- Una disposició del Ministeri de Justícia espanyol suprimeix el coneixement de la llengua catalana com a mèrit entre els criteris de selecció per nominar fiscals substituts.

- La companyia RENFE obre un “expedient laboral disciplinan” al cap de circulació de l’estació de Reus per utilitzar la llengua catalana en un llibre de registres.

- Manuel Tarancon, conseller d’Educació del País Valencià, publica una ordre en què no s’accepta el títol de filologia catalana, l’únic que atorguen les universitats valencianes, com a acreditació del coneixemet de la llengua.

2003

- L’establiment de RENFE Grandes Lineas de Badalona denuncia la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) per haver protestat per l’incompliment que fa de la Llei de política lingüística en no retolar la seua informació en català.

- Un jutge de Barcelona es nega a facilitar a una parella la documentació en català per divorciar-se.

- El president de les Corts Valencianes es nega a parlar en valencià a l’acte de compromís amb el càrrec.

2010

 - El Tribunal constitucional espanyol prohibeix que el català sigui llengua preferent a l'administració catalana.

Document original en pdf.

Veure també l'article publicat a Serra d'Or, el desembre de 2002, per Francesc Ferrer i Gironès

Avui en dia hi ha centenars de normes que imposen l'ús del castellà.

Del costat francès les atacs han estat igualment nombrosos i l'èxit aconseguit per la república en nom de la llibertat, igualtat i fraternitat en l'anihilació del català gairebé reeixit.

"sigueu nets, parleu francès"

Aquesta consigna encara es pot veure en alguna escola de la Catalunya Nord (vergonyós)

Camí de la Independència (ple de clots)

La manifestació del 10 de juliol va semblar la metxa que encendria la flama de la unitat entre els partits que diuen treballar per la Independència de Catalunya. Tothom semblava disposat a treballar colze a colze amb els altres per tal d'aconseguir l'objectiu. Passats uns dies ja tot es va  anar refredant i cadascú va tornar a escombrar cap a casa seva.

Ara venen eleccions i realment fa pena sentir molts polítics que tenen una visió partidista enlloc d'una visió de país. 

Fa anys vaig veure la pel·licula de Monty Python "la Vida de Brian" i hi ha una escena que  sempre he volgut recollir en el video que segueix que sempre m'ha semblat que retratava de forma molt fidedigna aquesta situació política que vivim a casa nostra i que impedeix que treballem junts per aconseguir cap objectiu important com a poble. 

Feia molt temps que em rondava pel cap treballar aquesta escena i els socialistes m'han passat al davant amb el seu vídeo de propaganda electoral "La Vida de Monti", que tot i que amb un altre objectiu, també s'han basat en la mateixa pel·lícula, per cert, intemporal i magnífica.

Els millors embotits

A l'àlbum "Mis problemas con las mujeres", de 1987, el cantant José María Sanz Beltrán, més conegut per Loquillo, hi va incloure l'única cançó en català que li conec "Cançó de Pagès".

Els Strombers, en una actuació a COM Ràdio en varen presentar una versió, amb una petita modificació: La cançó de Loquillo diu "(.../...)En cap altre lloc d'Espanya trobaràs millors embotits" (pronunciant la paraula Espanya amb un cert èmfasi). Els Strombers, si us hi fixeu, ho canvien dient "En cap altre lloc del Món, trobaràs millors embotits".

La mateixa cançó és interpretada des de dos posicionaments político-nacionals diferents. Una cançó curiosa i poc coneguda, en qualsevol cas.

Cançó de Pagès (Versió de Loquillo y los Trogloditas)



Cançó de Pagès (Versió de Strombers)

Manual del bon polític - Georges Frêche

El recent escollit President del Languedoc-Rosselló en una xerrada enregistrada als seus alumnes a la facultat de la Universitat de Montpeller fa una disquisició de les arts que utilitza per a ser escollit pel poble, així com de les seves simpaties amb els catalans.
Poso primer la transcripció de l'original en francès i posterioment la seva traducció al català, així com un enllaç a l'enregistrament de la seva veu que hi ha penjada al Youtube.


Oui. Ce que je vous dis c'est l'évidence.
Ah, mais si les gens fonctionnaient avec leur tête, mais les gens ils ne fonctionnent pas avec leur tête, ils fonctionnent avec leur tripes. La politique c'est un affaire de tripes, c'est pas un affaire de tête.
C'est pour ça que moi quand je fais une campagne, je ne la fais jamais pour les gens intelligents. Des gens intelligents, il en y a 5 a 6 %, il en y a 3% avec moi et 3% contre, je change rien du tout. Donc je fais compagne auprès de cons et là je ramassa des voix en masse. Et jamais sur des sujets..
Enfin, aujourd'hui je fais ce qui m'intéresse, comme Président de la Région, j'aide les lycées, j'aide la recherche et quand je ferai campagne, dans deux ans pour être de nouveau élu, je ferai campagne sur des conneries populaires, pas sur des trucs intelligents que j'aurai fait.
Qu'est ce que les gens en ont à foutre que je remonte les digues, les gens s'occupent des digues quand elles débordent, après ils oublient, ça les intéresse pas, les digues du Rhône, les gens ils s'en foutent, ah à la prochaine inondation, ils gueuleront qu'on n'a rien fait.
Alors moi je mets beaucoup d'argent sur les digues de Rhône, mais ça ne rapporte pas une voix, par contre si je distribue des boites de chocolat à Noël tous les petits vieux de Montpellier, je me ramassa un gros paquet de voix.
Je donne des livres gratuits dans les lycées. Vous croyez que les connards me disent merci, ils disent non ils arrivent en retard, comme si c'était ma faute parce que l'appel d'offres n'avait pas marché et que donc il y avait quinze jours de retard dans la livraison.
Les gens ils disent pas merci, d'ailleurs les gens ils disent jamais merci, Les cons ne disent jamais merci. Les cons sont majoritaires, et moi j'ai toujours été élu par une majorité de cons et ça continue parce que je sais comment les « engraner », « j'engrane » les cons avec ma bonne tête, je raconte des histoires de cul, etc... ça un succès de fou, ça a un succès fou. Ils disent, merde, il est marrant, c'est un intellectuel mais il est comme nous, quand les gens disent « il est comme nous », c'est gagné, ils votent pour vous. Parce que les gens ils votent pour ceux qui sont comme eux. Donc il faut essayer d'être comme eux.
Là, les catalans me font chier, mais je leur tape dessus parce qu'ils m'emmerdent, mais dans deux ans, je vais me mettre à les aimer je vais y revenir je vais leur dire, mon Dieu, je me suis trompé, je vous demande pardon, ils diront: qu'il est intelligent, ils me pardonneront, ils en reprendront pour 6 ans.
C'est un jeu, qu'est ce que vous voulez il faut bien en rire. Avant je faisais ça sérieusement, maintenant j'ai tellement l'habitude de la manœuvre que ça me fait marrer.
Les cons sont cons et en plus ils sont bien dans leur connerie. Pourquoi les changer, pourquoi voulez vous les changer? Si vous arrivez à faire en sorte que les gent intelligents passent de 6 à 9% voire à 11, vous ne pourrez pas aller au-delà.
Mais les cons sont souvent sympathiques, moi je suis bien avec les cons, je joue à la belote, je joue aux boules. Je suis bien avec les cons parce que je les aime, mais ça ne m'empêche pas de les juger, mais après quand vous avez raison, mais toujours 3 à 4 ans après.
Toujours 3 ou 4 ans après, ils disent, mais il est pas si con parce que après tout ce qu'il a fait ça marche. Donc vous faites des trucs, vous vous faites élire, 6 ans. Les 2 premières années vous devenez maximum impopulaire, vous leur tapez sur le claque bec, etc... ah salop le peuple aura t'a peau, on t'aura, moi je dis cause toujours, je vous emmerde. Ensuite 2 ans vous laissez reposer le flan, vous faites des trucs plus calmes.
Et les deux dernières années, plus rien du tout, des fontaines, des fleurs, et des bonnes paroles, je vous aime, oh catalans, je vous aime, oh occitans mes frères, je vous aime, vous faites un petit institut, une merde pour propager le catalan auprès de 4 guguss, tout le monde est content, tout le monde est content, évidemment ils parlent catalan comme ça personne les comprend à 3 km de chez eux. Mais ça leur fait plaisir.


Si, el que us dic és l'evidència.
Ah, però si la gent funcionés amb el seu cap, però la gent no funciona amb el seu cap, funcionen amb les seves tripes. La política és un assumpte de tripes, no és un assumpte de cap.
És per això que jo quan faig una campanya, no la faig mai per a la gent intel·ligent.
De gent intel·ligent, n'hi ha un 5 o un 6%, n'hi ha 3% amb mi i 3% contra meu, no canvio res en absolut. Per tant faig companya per als estúpids i allà jo recullo vots en massa. I mai sobre subjectes..
Finalment, avui faig el que se m'interessa, com a President de la Regió, ajudo els instituts, ajudo la investigació i quan faré campanya, en dos anys per ser de nou escollit, faré campanya sobre ximpleries populars, no sobre coses intel·ligents que hauré fet.
Què n'ha de fotre la gent si faig els dics més alts? La gent s'ocupa dels dics quan es desborden, després se n'obliden, això no els interessa, els dics del Roine, la gent se'n fot, ah a la pròxima inundació, bramaran que no s'ha fet res.
Llavors jo poso molts diners sobre els dics de Roine, però això no dóna un vot, en canvi si distribueixo capses de xocolata per Nadal a tots els petits vells de Montpellier, recolliré un bon paquet de vots.
Dono llibres gratuïts als instituts. Creieu que els imbècils m'ho agraeixen?, diuen que arriben amb retard, com si fos la meva culpa perquè la crida d'ofertes no havia funcionat i per tant hi havia quinze dies de retard en el lliurament.
La gent no diu gràcies, d'altra banda la gent no diu mai gràcies, Els imbècils no diuen mai gràcies. Els imbècils són majoritaris, i jo sempre he estat escollit per una majoria d'imbècils i això continua perquè sé com engrescar-los, jo ens engresco els imbècils amb el meu bon cap, conto històries de cul, etcetera... això té un èxit de boig, això té un gran èxit. Diuen, merda, és divertit, és un intel·lectual però és com nosaltres, quan la gent diu «és com nosaltres», és guanyat, voten per vostè. Perquè la gent voten per als que són com ells. Per tant cal intentar ser com ells.
Allà, els catalans em fan cagar, però els pico a sobre perquè m'empipen, però en dos anys, em posaré a estimar-los hi tornaré i els diré, Déu meu!, m'he equivocat, els demano perdó i diran: que és intel·ligent, em perdonaran, em reprendran per a 6 anys més
És un joc, què voleu? Cal riure-se'n. Abans feia això de manera seriosa, ara tinc tant el costum de la maniobra que això em fa divertir.
Els estúpids són estúpids i a més estan bé en la seva estupidesa. Per què canviar-los, per què voleu canviar-los? Com a molt, es pot aconseguir que els intel·ligents passin de 6 a 9%, fins i tot a 11, però no es pot anar més enllà.
Però els estúpids són sovint simpàtics, jo estic bé amb els estúpids, jugo a cartes, jugo a les boles. Estic bé amb els estúpids perquè els estimo, però això no m'impedeix jutjar-los, però després quan tu tens raó, però sempre 3 a 4 anys després.
Sempre 3 o 4 anys després diuen: no és pas tan estúpid perquè després de tot allò que ha fet funciona.
Així, feu coses, us feu escollir 6 anys. Els dos primers anys esdeveniu impopulars al màxim, els toqueu el botet, etc, el poble tindrà la teva pell, et tindran a tu.Jo dic parleu sempre i empipeu-los.
Llavors 2 anys deixa descansar el flam, fes coses més tranquil·les.
I els dos últims anys, més res en absolut, de les fonts, de les flors, i de les bones paraules, us estimo, oh catalans, us estimo, oh occitans els meus germans, us estimo, fas un petit institut, una merda per propagar el català amb 4 guguss, tothom està content, tothom està content, evidentment parlen català així ningú no els comprèn a 3 km de casa seva. Però això els fa plaer.

No sé on ets, Margalida

A Margalida fou composta pel cantautor català Joan Isaac el 1976 i publicada per primera vegada el 1977. D'una gran bellesa i sensibilitat, ha esdevingut una cançó popular que forma part de la memòria col·lectiva de Catalunya. Ha esdevingut també un himne contra la pena de mort.

A Margalida està inspirada en l'execució el 1974, a la presó Model de Barcelona, de Salvador Puig Antich, personalitzat-la en la seva companya sentimental, Margalida Bover Vadell.

Aquest tema fou compost per Joan Isaac amb el coneixement de trobar-se molt proper a la situació, donada la seva proximitat a la família a l'època en que Salvador Puig Antich fou detingut i executat, una de les darreres execucions del franquisme.

La Margalida, finalment ha sortit a la llum pública, ja sabem on és: Després de declarar en una entrevista arran de la pel·lícula dedicada a Salvador Puig Antich que mai havia votat, excepció feta del referèndum per a l'ingrés de l'estat espanyol a l'Otan, finalment va decidir que no es podia lluitar pels ideals des del sofà, i el 2007 es va presentar a les eleccions municipals al municipi de Capdepera, a Mallorca, on avui ocupa la regidoria de sanitat, tercera edat, cooperació i serveis socials.

A Margalida

(Joan Isaac)

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.

Catalunya Independent

Resulta que Catalunya ha aconseguit la Independència, i jo sense saber-ho, avui consultant la Web estatal de meteorologia, ja que m'agrada comparar les previsions dels uns i dels altres, m'he trobat amb aquest anunci: per Espanya, Catalunya ja no està disponible.

Vaig a comprar cava!

El dia de la "hispanitat"

A l'article d'opinió de la contraportada del diari "El Punt" del dia 10 d'octubre de 2009, signat per un tal Enric Ramionet, amb el títol "Bolets per la hispanitat" es fa una al·lusió a una cançó de Gabino Palomares, titulada "La maldición de Malinche" i proposa que hauria de ser l'himne de tal dia com aquest, que ens fan celebrar el 12 d'octubre.
Mai no havia sentit aquesta cançó, però després de sentir-la en un vídeo de Youtube m'ha enganxat i per això poso un accés aquí per qui vulgui sentir-la, així que cadascú decideixi si és o no apropiada com a himne del dia de la hispanitat.

Grans Gurus de l'independentisme: Alicia Sánchez Camacho

M'acabo de connectar a l'Avui i he trobat aquesta magnífica declaració de l'Alicia Sánchez Camacho, candidata del PP a Catalunya a les pròximes eleccions.

"No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills"

No cal més comentari, una frase així ho diu tot per ella mateixa, simplement constato que ja tenim un altre elefant que arrossega el carro de l'independentisme (veure Mayor Oreja)

[AQUÍ HI VOLIA PUJAR UNA FOTO DE L'ALÍCIA SÁNCHEZ CAMACHO PERÒ L'ORDINADOR S'HI HA NEGAT]

Us deixo, però, amb una mostra dels comentaris que han deixatels lectors de l'Avui fins a l'hora en que ho he mirat (17:22 del 19/9/2009), són un bon entreteniment i recullen el sentiment que ha despertat aquesta declaració.

253 .ÉS EL MILLOR QUE POT FER LA "LÍDER" CAMACHO, PARLAR FORÇA CLAR DEL QUE VOL PER A CATALUNYA I PER ALS CATALANS, JO NO HI SÓC PER EIXA LLABOR, PERÒ AGRAEÏXO, QUE TINGA LA SINCERITAT DE DIR EL QUE SENT I PENSA, NO COM ALTRES QUE VAN DE "FUERZAS PROGRES" I SEL'S VEU LA PLOMA DE "LA ESPAÑA CAÑÍ" EN DEFINITIVA SI LA DAMA CAMACHO, PRESENTARA UN PERFÚM, PODÍEM DIR QUE EL SEU "slogan" SERÍA...PP DE CATALUNYA, DESPIERTA LA BESTIA QUE LLEVAS DENTRO.
PAKO19.09.09, 17:22
puntua'l
252 .Aleshores, què ha de ser-ho ?. El cascallà, una llengua estrangera ?. Merda i desgràcia per al PP i per a Espanya. T'ho demanen Senyor, Déu creador de l'Univers.
Amén19.09.09, 17:22
puntua'l
251 .I el defensor del poble no hi pot fer res? Perquè no fan una denuncia formal a aquesta homòfoga??? Rcat.
opcio19.09.09, 17:16
puntua'l
250 .Si us plau, independència ja!
Ll19.09.09, 17:16
puntua'l
249 .Usar els menors d'aquesta manera no és il·legal? Com a mínim segur que és una mostra execrable i lamentable de fer política. Els del PP sembla que s'esforcin per donar cada cop pitjor imatge.
Fuss19.09.09, 17:16
puntua'l

GRÀCIES MAYOR OREJA

Quan l'ensopiment s'espandeix per la moral dels catalans, cansats d'eleccions i més eleccions que poques coses solucionen i gairebé decidits a quedar-nos a casa mirant qualsevol sèrie de televisió amb els riures enllaunats la propera jornada de contesa electoral, surt l'ideòleg de torn (que sol ser del PP) que ens esperona com una cremada de caliu ruent a anar a votar algun partit independentista.

Gràcies Mayor Oreja, avui has estat tu.

"El cap de llista del PP a les eleccions europees, Jaime Mayor Oreja, ha criticat el model lingüístic de la Generalitat i l'ha acusat de vulnerar la llibertat dels pares d'escollir sobre l'educació dels seus fills. El popular assegura que amb aquest model, l'executiu de José Montilla provoca una "immersió en la ignorància" a milers de joves.

Per qüestions com aquesta, el candidat del PP a les europees creu que el partit no pot allunyar-se de la realitat espanyola en aquests comicis. Jaime Mayor Oreja ha fet aquestes declaracions en una reunió dels membres de la seva candidatura als comicis europeus."

Informa: e-noticies

És obligat citar el rodolí que malgrat ser vell i castellà no ha perdut el seu valor: "A Mayor Oreja, menor cerebro"