Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animals. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 d’agost del 2018

Els tres galifardeus

Aquest és un conte que em meu pare m'explicava de petit. És un conte de collita pròpia ambientat al nostre entorn més proper però aprofitant alguna paraula altisonant inspirada en Jacint Verdaguer, Mossèn Cinto.

Els tres galifardeus.

Vet aquí que una vegada una granota vivia molt feliç, amb les seves amigues i companyes, en una gorga del Daró, entre la palanca de Cruïlles i la Font de l'Alzina. Aquesta granota raucava les nits l'estiu i les tardes quan sabia que havia de ploure, i menjava mosques i mosquits.
Un dia van aparèixer tres galifardeus que se la volien menjar, eren el mussol, la guilla i la rata.
La granota vivia atemorida i ja no gosava treure el nas de l'aigua.
Va ser llavors quan, un dia, va trobar la seva amiga garsa que havia anat a la gorga a beure aigua fresca i li va explicar el seu terrible problema. 
-Amiga garsa, ja no sé que fer, els tres galifardeus se'm volen menjar i jo voldria tornar a viure tranquil·la i en pau com abans.
-No t'amoïnis, li va dir la garsa. -Jo tinc la solució! Puja a la meva esquena i et portaré amb un savi que t'ajudarà!


I així, la granota, a cavall de la garsa, va travessar volant per sobre de l'Alzina Grossa de can Salelles, per la Font de l'Arbre, per damunt de la Bisbal, per Castell d'Empordà, per Matajudaica, per Serra de Daró, per Gualta... va travessar el Ter i passat Torroella va volar amunt fins al cim de la muntanya pelada del Montgrí on hi ha un castell solitari. 
En aquell castell solitari hi vivia un vell de barba blanca del gai saber mística branca. Aquell vell era molt vell i molt savi i tenia solucions per a gairebé tots els problemes.

La granota li va explicar al vell del gai saber el seu greu problema amb els tres galifardeus i ell, de seguida, li va trobar una solució: Li va donar una espasa màgica en forma de creu i li va dir que si lluitava amb aquella espasa podria vèncer els tres galifardeus i tornar a viure feliç a la gorga del Daró.

Ai així la granota, amb l'espasa ben col·locada en un cinturó que li va donar també el vell de barba blanca del gai saber mística branca va pujar sobre la garsa que la va portar, volant pel camí de tornada. Van anar resseguint el Daró des de Gualta, Serra de Daró, Fonolleres, Matajudaica, Castell d'Empordà, la Bisbal i va arribar a la seva gorga.

Allà es va acomiadar de la seva amiga garsa, agraint-li la seva ajuda i consell i, amb l'espasa a la cintura va tornar a nedar i a menjar mosques.
Quan van arribar els tres galifardeus, la rata, la guilla i el mussol, a menjar-se-la va agafar del seu cinturó l'espasa màgica en forma de creu i amb la seva determinació i quatre cops ben donats els va derrotar en un tres i no res.

Des d'aquell dia a les gorgues del Daró hi viuen tranquil·les i felices les granotes amb els seus papibous, nedant entre els barbs, les bagres i els escanyagats.



I vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat, i vent aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.

dijous, 5 de maig del 2016

Nina

La nina no és pas una serp malgrat que ho sembla, si ens hi fixem bé li veurem la cara de siglantana i no pas cara de serp. La Viquipèdia ens la defineix bé, per tant no ho reproduiré (deixo l'enllaç)
Només comentar que fa uns anys vaig publicar en aquest mateix bloc que en vaig trobar una a la zona de Vacamorta. Per desgràcia no duia cap càmera ni telèfon i no la vaig poder fotografiar. Aquesta vegada he tingut més sort doncs duia el telèfon al damunt i he pogut fer-ne alguna foto.
No era a més de vint metres d'on en vaig veure l'altra fa uns anys. Això vol dir que la població es reprodueix i es manté en el mateix lloc. Potser n'és una filla o una neta.  




dissabte, 19 de març del 2016

Lluç

Sempre m'havia pensat que les paraules que utilitzem en català i castellà per designar un peix de consum bastant habitual, el lluç, no tenien res a veure.
Lluç en català i merluza en castellà, s'assemblen com un ou i una castanya a primera vista.
Ahir a la peixateria, tenien posat el nom científic d'aquest peix en el rètol indicador que conté el preu, la descripció, l'origen geogràfic, etc. Resulta que el nom científic del lluç és "merluccius" 
Per tant, en contraposició al lluç de riu que podem trobar a l'Estany de Banyoles hi trobem el "lluç de mar" - mer-luccius 
Definitivament he entès que sí que hi ha un mateix orígen etimològic entre aquestes dues paraules, la diferència és que en castellà es subratlla que el lluç és de mar i en català no es distingeix el lluç de mar del lluç de riu, ja que s'usa la mateixa paraula, tot i que acabem emfatitzant-ho qual és "de riu".


lluç (de mar)

lluç (de riu)

dilluns, 1 de febrer del 2016

La fresa dels gripaus

Ahir diumenge, tot fent una excursió que teníem programada feia dies, des de la Palanca de Cruïlles fins Sant Cebrià de Lledó (els Metges) vam travessar diverses vegades la riera d'en Cantagalls, al cor de les Gavarres.
En un punt d'aigües calmes un grup d'escalipatxos (gripaus) en ple frenesí sexual copulaven de dos en dos o de tres en tres tot deixant uns rosaris d'ous negres acabats de fecundar d'on, en pocs dies, en sortiran els papibous (capgrossos) que nedaran i menjaran fins que els apareguin les potes i abandonin l'aigua a la recerca d'insectes i de refugis humits.
No sé si un 31 de gener és data apropiada per a la reproducció dels anurs, però amb les temperatures que tenim aquest any no m'estranya gens aquesta troballa.






dilluns, 14 d’octubre del 2013

Cigonyes a l'abocador?

A punt de vesprejar he vist una volada de cigonyes que semblava que provenien de l'abocador de Vacamorta i anaven en direcció Nord-Est. He traslladat el traçat de la ruta que he observat sobre el mapa i sospitosament, si faig una prolongació del traçat de vol que he vist arribem a la zona del Golf de Roses (Aiguamolls de l'Empordà)
I la pregunta és: Hauran après les cigonyes dels Aiguamolls a anar a cercar menjar a l'abocador, igual que les gavines? 


Ruta observada (aproximació)


Prolongació de la ruta observada (aproximació)


Volada de cigonyes


dimecres, 25 de setembre del 2013

Ratpenat orellut

L'ampliació d'una petita taca en una biga del sostre del porxo de casa gràcies a l'òptica d'una càmera fotogràfica ens permet observar aquest petit animaló insectívor i inofensiu, però d'aspecte totalment demoníac. Realment la seva visió fa una certa basarda. Es tracta d'un ratpenat orellut meridional (pletocus austriacus), un quiròpter, d'altra banda,  ben comú a la nostra terra.




diumenge, 1 de setembre del 2013

Danys col·laterals?

Pujant a Fitor des de la zona del mas Cals, es troben lligades als arbres unes estructures curioses en forma de pantalla de llum de disseny de l'Ikea. Després de passar pel costat d'unes quantes d'aquestes estructures a una certa distància, hem tingut la curiositat d'acostar-nos-hi per veure si es tractava d'una estructura de metall o bé de cartró o plàstic. En donar-hi un copet amb la mà per veure com sonava, el meu company s'ha trobat amb una pega enganxosa que el recobreix. La deducció és clara ràpidament: és tracta d'una estructura adhesiva per capturar insectes. Per la zona deu haver-hi alguna plaga que cal eradicar. De tota manera la destrucció de papallones i altres insectes que no formen part de la plaga és bastant massiva. Ja se sap que en una guerra hi reben els innocents, però també existeixen les armes selectives que trien l'objectiu a batre. En els arrossars hi instal·len uns contenidors de feromones que atrauen només els insectes que perjudiquen la collita, també en els fruiters. Espero que el benefici que s'aconsegueixi amb aquest extermini massiu de papallones i altres insectes sigui prou important perquè siguin justificables aquests danys col·laterals.






dissabte, 24 d’agost del 2013

Resistència

Som a finals d'agost i el Daró està pràcticament sec. Tot? No! Unes gorgues irreductibles mantenen encara l'esperança per a la vida aquàtica que les omple (escanyagats, libèl·lules, granotes...) A veure si aquests trons que se senten de lluny aporten una mica d'aigua... En altre cas el nivell seguirà baixant de forma ben ràpida.
De tota manera no em preocupo, he vist el Daró molt més eixut -pràcticament del tot- i en arribar la pluja altra vegada reapareix ple de vida.





divendres, 23 d’agost del 2013

Curiós escarabat

Aprofitant les vacances hem anat a fer una volta per la zona de Sant Jordi Desvalls i hem trobat un curiós escarabat blanc i negre mort que se l'estaven menjant les formigues. He cercat per Internet i he aclarit que es tracta d'un exemplar de l'espècie "Polyphylla fullo", un dels coleòpters més grans d'Europa, juntament amb l'escarabat rinoceront.


Curiosament en alemany d'aquest escarabat en diuen Walker (sí, sí... com el Ranger de Texas)

diumenge, 11 d’agost del 2013

Poder (de cranc)

Ignoro la mida del seu cervell, el seu funcionament o les reflexions que pot fer un cranc de riu americà dels que avui tant abunden a les nostres contrades (a rius, rierols, basses i estanys).
El cranc del vídeo estava avui parant el sol a la platja d'una gorga del riu Daró, entre Ullastret i Castell d'Empordà, quan l'ha sorprès un allau de gossos de la protectora que hi hem portat a banyar.
Refet de l'ensurt que deu haver passat quan li han saltat per damunt els gossos, l'he anat a filmar i ha reaccionat mostrant-me les seves defenses per subratllar la seva força i el seu poder.
Després de a curta filmació, evidentment, me n'he anat sense menjar-me'l ni fer-li cap mal.
Suposo que deu estar orgullós del seu poder, d'haver foragitat una bèstia tan grossa que tenia al damunt a punt de cruspir-se'l. Potser el personalitzo massa. Ignoro com pensa un cranc.


divendres, 5 de juliol del 2013

Serps

És habitual, sobretot a l'estiu,  a la nostra contrada sentir un fregadís d'herba i veure d'escallimpada alguna cosa que desapareix mentre anem passejant pels afores. Normalment es tracta d'un lluert, un llangardaix, una siglantana (sargantana) o una serp.
El que ja no és tan habitual és que l'animal, en aquest cas una serp, es quedi quiet amb tota la parsimònia del món i deixi que la contemplis mentre et sents una mena de reporter de la televisió d'aquests que fan reportatges d'havent dinat.
Les serps mai m'han fet una repulsa especial ni els hi he tingut una animadversió com la que els hi tenen moltes persones, a part de la prudència recomanada de mantenir una certa distància per no deixar.me pessigar.
Per això, quan he vist aquesta avui he dedicat una estona a la seva contemplació i a fer-li alguna foto.




divendres, 12 d’abril del 2013

Senglanades

Els porcs senglars poden arribar a ser obsessius. Quan agafen amor per un arbre, ja n'hi pot haver al voltant! que sempre es rasquen amb el mateix.
Els deu anar bé una bona frega després d'un bany a la rústica piscina de fang que hi ha al mig del camí que va del mas Rustei a Coll de Bregó.





dimecres, 9 de gener del 2013

Esplugabous

Contràriament a les gavines -concretament gavians argentats que visiten els nostres abocadors- que es fan notar per allà on passen per la seva xiscladissa escandalosa, els esplugabous (Bubulcus ibis) destaquen pel seu silenci. Podem tenir-ne un centenar al costat de casa i ens passaran totalment desapercebuts a menys que casualment els veiem. Aquest estol de les fotografies que segueixen es varen aturar a descansar damunt les branques  d'un roure després de seguir una bona estona un tractor que llaurava, tot picotejant cucs, insectes i altres delícies que el tractor anava aixecant al seu pas.




dilluns, 7 de gener del 2013

Les gavines de la Bisbal d'Empordà

No cal ser gaire observador per adonar-se'n que el nombre de gavines que sobrevolen la Bisbal va en augment. Els estols formats per gran quantitat d'individus que fan gatzara de crits damunt els nostres caps acaben cercant l'escalfor del teulat de la Bugaderia l'Empordà els matins de gelada i passejant-se pels teulats de les naus de l'Aigüeta amb un retruny considerable per als que hi treballen a sota.
I si pel fum se sap on hi ha el foc, per les gavines se sap on hi ha deixalles orgàniques dipositades sense control i que les pobres aus (perquè en el fons no són més que aus afamades) aprofiten per ficar-se al guier.
La quantitat de gavines i el nombre de dies que fa que sobrevolen i fan estada a la Bisbal (amb més o menys viatges cap a la costa, que tenen prou a prop) no és més que l'explicació que alguna cosa no està funcionant correctament a l'abocador de residus industrials de Vacamorta.
Aquest abocador, declarat il·legal per nombroses sentències, sempre recorregudes i mai executades, deixa anar les seves fragàncies aleatòriament segons els vents, alguns quilòmetres a la rodona, però mai havia atret la quantitat de gavines qua atreu ara. L'única explicació és que els residus dipositats -teòricament residus industrials inerts- no són coberts amb terra amb la suficient rapidesa i això comporta que les gavines tinguin temps de cercar-hi -a milers- alguna cosa per endrapar.


L'abocador el 2008, quan encara no hi havia la "plaga" de gavines.

PD. Tot el meu respecte per a les gavines, utilitzades per alguns amb finalitats "partidistes", elles no tenen la culpa de la gestió del medi i del territori que fem els humans. S'aprofiten del que troben, com a bones oportunistes que són.

dijous, 4 d’octubre del 2012

Rantells

Després de les pluges de setembre que han omplert recs i bassals els mosquits han aparegut amb una virulència i abundor inusitada que feia anys que no veia. No valen ni locions anti-mosquit ni braçalets amb essència de citronel·la. És divertit veure la gent fotent-se bufetades a sí mateixa per matar o espantar els rantells que t'envolten a desenes o a centenars tan bon punt t'apropes a un lloc amb abundància d'herba fresca, i no només t'envolten sinó que se t'intenten menjar. La diversió s'acaba quan t'envolten a tu i has de sortir per cames. 
Tant de temps esperant la pluja per refrescar el terreny cremat pel sol de l'estiu i ara només queda esperar una bona tramuntanada perquè s'endugui ben lluny els rantells.


dimecres, 12 de setembre del 2012

Flamencs a la Gola del Ter

Aquest passat cap de setmana hem pogut observar quatre flamencs vora la Gola del Ter. Sembla ser que en la seva migració han trobat un lloc agradable per reposar i l'han aprofitat, ja que no és gens corrent veure aquestes magnífiques i curioses aus al Baix Empordà. Les fotos són tirades a força distància (a la primera foto es poden veure els flamencs com uns punts diminuts al fons a l'esquerra), i sense trípode, per la qual cosa no són massa nítides, però sí que són testimoni de la presència d'aquests flamencs. Potser el fet que siguin quatre, tants com les barres de la senyera, té algun significat en la setmana de l'Onze de Setembre.









Fa alguns dies també es podia contemplar un solitari cigne uns quilòmetres riu amunt.





dissabte, 18 d’agost del 2012

Una altra cigonya morta

En una torre situada a un escàs quilòmetre d'aquella en la que ahir hi vaig trobar quatre exemplars de cigonya mortes, avui, anant a caminar, en el camí que porta de Corçà a Monells, resseguint el Rissec, n'he trobat una altra, aquesta he pogut comprovar que era anellada. He enviat un correu amb les dades exactes de la posició   als Agents Rurals perquè puguin informar d'acord amb el protocol establert per a aquests casos. Sembla ser que fa uns dies un nombrós estol va creuar per la contrada i la disposició dels cables d'alguna torre elèctrica va actuar d'autèntic parany que ha causat aquesta mortaldat de cigonyes

Cigonya 5

Detall de l'anella

Torre elèctrica

divendres, 17 d’agost del 2012

Cigonyes mortes

El paratge anomenat Vacamorta, crec que es diu així perquè fa anys s'hi trobava el canyet (lloc on es dipositaven els animals morts) potser haurà de canviar de nom i dir-se "Cigonyes mortes". En cosa de pocs dies al paratge que es troba entre can Trayter i les naus de la Bugaderia l'Empordà hi han aparegut quatre cigonyes mortes. Fa uns dies en vaig veure una enmig d'un camp. Avui n'he vist una altra prop de la torre d'alta tensió que dóna electricitat al Polígon Rissec de Corçà. Tot seguit m'hi he acostat i la sorpresa ha estat que n'hi havia dues més d'amagades entre els matolls que de lluny no es veien. Total: quatre cigonyes mortes en un paratge on mai n'hi havia vist cap de viva. Suposo que, pel lloc on les he trobat, s'han electrocutat amb la torre d'alta tensió, almenys és el que vaig pensar quan vaig trobar la primera. Ara, en trobar-ne tantes de mortes allà mateix ja no sé què pensar...

Cigonya 1

Cigonya 2 (foto 1)

Cigonya 2 (foto 2)

Cigonya 3

Cigonya 4

Torre d'electricitat sota la qual se'n troben tres

Torre d'electricitat (foto 2)