Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris personatges. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de juliol del 2010

Corrandes de l'exili

Monument erigit en el Coll de la Manrella, el punt on el President Lluís Companys i Jover va emprendre el camí cap a l'exili.

Acabada la Guerra Civil, el bàndol que n'ha resultat perdedor emprèn un llarg i amarg camí cap a l'exili. Joan Oliver (Pere Quart) fa una íntima descripció dels sentiments que acompanyen els exiliats enmig del silenci del llarg camí.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa

Aquest poema va ser magníficament musicat per Lluís Llach. Aquí us el presento interpretat per la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz.

dissabte, 2 de gener del 2010

No sé on ets, Margalida

A Margalida fou composta pel cantautor català Joan Isaac el 1976 i publicada per primera vegada el 1977. D'una gran bellesa i sensibilitat, ha esdevingut una cançó popular que forma part de la memòria col·lectiva de Catalunya. Ha esdevingut també un himne contra la pena de mort.

A Margalida està inspirada en l'execució el 1974, a la presó Model de Barcelona, de Salvador Puig Antich, personalitzat-la en la seva companya sentimental, Margalida Bover Vadell.

Aquest tema fou compost per Joan Isaac amb el coneixement de trobar-se molt proper a la situació, donada la seva proximitat a la família a l'època en que Salvador Puig Antich fou detingut i executat, una de les darreres execucions del franquisme.

La Margalida, finalment ha sortit a la llum pública, ja sabem on és: Després de declarar en una entrevista arran de la pel·lícula dedicada a Salvador Puig Antich que mai havia votat, excepció feta del referèndum per a l'ingrés de l'estat espanyol a l'Otan, finalment va decidir que no es podia lluitar pels ideals des del sofà, i el 2007 es va presentar a les eleccions municipals al municipi de Capdepera, a Mallorca, on avui ocupa la regidoria de sanitat, tercera edat, cooperació i serveis socials.



A Margalida
Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.

dimecres, 30 de desembre del 2009

Miquel Sarriera, exponent de la violència de gènere, amb un carrer dedicat.

Vista de Vulpellac

Arreu del Castell de Vulpellac hi ha inscripcions bíbliques, però en una finestra renaixentista hi apareix l'emblema, el nom i la famosa inscripció de Miquel Sarriera: Ego sum pecavi - 1533 (Jo sóc el que vaig pecar).

Pel seu misteri, aquesta frase ha donat origen a la llegenda del castell que explica que per la proximitat del castell de Vulpellac amb el de Cruïlles existia entre ambdós senyors una cordial amistat fins al punt que eren freqüents les visites de l'un i l'altre.

El senyor de Cruïlles havia pretès l'esposa de Miquel abans del seu casament, però ella mai no havia correspost a aquest amor. Per aquest motiu, féu córrer certs rumors impropis d'una dama tan formal i seriosa. Aquestes murmuracions arribaren a oïdes del senyor Sarriera, que entrà en gelosia, tancant a la seva muller a la torre de càstig. Després de torturar-la per tal que reconegués els fets, fou aparedada viva a la cambra de la torre.

Passà el temps, i el senyor de Sarriera s'assabentà de la calumnia que al damunt de la seva muller havia forjat el fadrí envejós, i amb indignació féu empresonar l'impostor, fent-lo morir.

Torturat ara ell per la seva consciència, va cridar al confessor i li explicà tot el que havia passat. Aquest li aconsellà que fes una visita al papa de Roma, per tal d'aconseguir el perdó i així alliberar-se de la preocupació produïda pels seus horrorosos crims.

El baró retornà al castell. Ja no era aquell home intractable, dèspota i impulsiu, sinó amable i senzill. Una vegada reposat al castell, va cridar a un operari per dur a terme una ràpida reforma. I un bon dia aparegueren gravades les misterioses paraules en l'escut de la baronia que presideix el pati d'armes.

Rajola amb les armes dels Sarriera, amb la inscripció "Ego sum qui pecavi"

Fa poc, l'ajuntament de Forallac ha dedicat un carrer de Vulpellac a aquest personatge: un carrer dedicat a un dels màxims exponents del que avui coneixem com la violència domèstica, violència de gènere, violència masclista o violència contra les dones. (encara que jo sóc contrari a l'ús d'aquests adjectius, ja que considero que la violència és violència i prou, s'exerceixi contra qui s'exerceixi.)

diumenge, 6 de desembre del 2009

Diari de Girona consulta el bloc de les Gavarres

Per a qui escriu un bloc, sempre li fa gràcia saber que algú se'l mira, el llegeix o el consulta. Avui surt publicat al Diari de Girona un article sobre el judici arran de l'atropellament d'en Jesús Plaja que utilitza material extret d'aquest bloc. Em sembla perfecte, sóc un gran defensor de que tot allò que hi ha penjat a Internet ha de ser de lliure difusió sense límits i sense reserves. La figura de Jesús Plaja ha estat molt estimada pels bisbalencs pel seu caràcter participatiu en multitud d'activitats i la seva personalitat característica.

Imatge extreta de la Web del diari de Girona

Text complet de la notícia:

El Ministeri Fiscal té intenció d'asseure al banc dels acusats de l'Audiència de Girona un matrimoni d'avis de més de 70 anys i veïns de Palau-sator per la seva presumpta relació amb l'atropellament mortal de Jesús Bach Plaja, més conegut a la Bisbal com a "Cigronet" o "President", i que va morir l'estiu del 2008 víctima de les ferides que va patir en el sinistre. Els dos acusats, per als quals el fiscal demana penes de tres anys de presó, haurien colpejat amb el cotxe aquest popular veí de la Bisbal i, després, haurien fugit del lloc sense prestar-li auxili. La Fiscalia els acusa d'un delicte d'omissió del deure d'auxili i d'una falta d'homicidi imprudent. La defensa, per la seva banda, manté que no se'ls pot condemnar perquè els dos avis van marxar del lloc perquè estaven afectats per un shock emocional derivat de la trompada i, a més, van veure com un camió ja s'aturava a prestar auxili al ciclista malferit.
Un jurat popular serà l'encarregat de posar llum sobre el cas. La tipologia del delicte que imputen a la parella d'avis portarà pels viaranys del tribunal popular la solució de l'afer. Així ho preveu la llei. Mentre el judici no arribi, en el seu escrit de conclusions provisionals el fiscal no té dubtes que la tarda del 21 de juliol del 2008 el matrimoni (ell al volant, ella al seient del copilot) circulava pel vial de circumvalació de la Bisbal quan van coincidir amb Jesús Bach. Els dos avis anaven dins el seu Opel Corsa mentre que en "Cigronet" pedalava al cim d'una bicicleta.
En un determinat moment, el ciclista va aixecar el braç esquerre per assenyalar les seves intencions de creuar la carretera i enfilar pel carrer Puig d'en Vidal. Darrere d'ell venia l'Opel Corsa amb el matrimoni de Palau-sator. El conductor, segons el fiscal, "faltant a les normes de precaució més elementals i exi-gibles en l'exercici de la conducció", va avançar el ciclista per l'esquerra sense posar l'intermitent i, suposadament, sense respectar la distància mínima de seguretat.
La trompada va ser inevitable. El ciclista va anar per terra i el retrovisor dret de l'Opel Corsa va quedar trencat pel cop.
Jesús Bach era a terra immòbil afectat per ferides i politraumatismes de caràcter greu, però l'Opel Corsa no va afluixar la marxa i va seguir el seu camí. Jesús Bach va ser traslladat i ingressat a l'hospital amb pronòstic molt greu. Al cap de dues setmanes moria, incapaç de recuperar-se de les lesions patides. El fiscal entén que els dos avis que anaven dins el cotxe eren coneixedors que havien tocat el ciclista amb el retrovisor però, malgrat això, van preferir continuar sense aturar-se a auxiliar-lo. Aquesta reacció, a criteri de la Fiscalia, és pròpia d'un delicte d'omissió del deure d'auxili i mereix tres anys de presó. El conductor està imputat, a més, per una falta d'homicidi imprudent que li pot suposar una pena de 1.200 euros de multa i la retirada del permís de conduir per termini d'un any.

Un camió es va aturar
En no haver-hi dubtes sobre la participació de l'Opel Corsa en el sinistre, la companyia asseguradora del vehicle ja ha pagat la indemnització corresponent a la família de la víctima (una germana). En cas de ser condemnats, però, els acusats podrien haver de compensar l'asseguradora amb els 17.472 euros avançats.
A tot això, la defensa té una teoria notablement diferent a la de la Fiscalia. El lletrat de la Bisbal David Carrasco representa els encausats i manté que no se'ls pot condemnar perquè els fets no són constitutius de delicte. El fet que els inculpats veiessin un camió aturar-se per auxiliar el ciclista trenca el supòsit necessari perquè concorri el delicte d'omissió d'auxili. De la mateixa manera, el lletrat defensor apunta que el conductor no va poder esquivar el ciclista perquè aquest va fer una maniobra brusca davant seu. El jurat decidirà.

dissabte, 19 de setembre del 2009

Grans Gurus de l'independentisme: Alicia Sánchez Camacho

M'acabo de connectar a l'Avui i he trobat aquesta magnífica declaració de l'Alicia Sánchez Camacho, candidata del PP a Catalunya a les pròximes eleccions.

"No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles dels nostres fills"

No cal més comentari, una frase així ho diu tot per ella mateixa, simplement constato que ja tenim un altre elefant que arrossega el carro de l'independentisme (veure Mayor Oreja)
[AQUÍ HI VOLIA PUJAR UNA FOTO DE L'ALÍCIA SÁNCHEZ CAMACHO PERÒ L'ORDINADOR S'HI HA NEGAT]
Us deixo, però, amb una mostra dels comentaris que han deixatels lectors de l'Avui fins a l'hora en que ho he mirat (17:22 del 19/9/2009), són un bon entreteniment i recullen el sentiment que ha despertat aquesta declaració.

253 .ÉS EL MILLOR QUE POT FER LA "LÍDER" CAMACHO, PARLAR FORÇA CLAR DEL QUE VOL PER A CATALUNYA I PER ALS CATALANS, JO NO HI SÓC PER EIXA LLABOR, PERÒ AGRAEÏXO, QUE TINGA LA SINCERITAT DE DIR EL QUE SENT I PENSA, NO COM ALTRES QUE VAN DE "FUERZAS PROGRES" I SEL'S VEU LA PLOMA DE "LA ESPAÑA CAÑÍ" EN DEFINITIVA SI LA DAMA CAMACHO, PRESENTARA UN PERFÚM, PODÍEM DIR QUE EL SEU "slogan" SERÍA...PP DE CATALUNYA, DESPIERTA LA BESTIA QUE LLEVAS DENTRO.
PAKO19.09.09, 17:22
puntua'l
252 .Aleshores, què ha de ser-ho ?. El cascallà, una llengua estrangera ?. Merda i desgràcia per al PP i per a Espanya. T'ho demanen Senyor, Déu creador de l'Univers.
Amén19.09.09, 17:22
puntua'l
251 .I el defensor del poble no hi pot fer res? Perquè no fan una denuncia formal a aquesta homòfoga??? Rcat.
opcio19.09.09, 17:16
puntua'l
250 .Si us plau, independència ja!
Ll19.09.09, 17:16
puntua'l
249 .Usar els menors d'aquesta manera no és il·legal? Com a mínim segur que és una mostra execrable i lamentable de fer política. Els del PP sembla que s'esforcin per donar cada cop pitjor imatge.
Fuss19.09.09, 17:16
puntua'l

dimarts, 1 de setembre del 2009

Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison

Quan erem petits i anavem a l'escola ens va fascinar a la majoria un gran inventor americà, pare de les bombetes incandescents que ens han acompanyat des de 1879: Thomas Alva Edison
Avui s'ha inciat l'inici del seu desterrament (de les bombetes incandescents) de la Unió Europea. Diuen que gasten massa, que les hem de substituir per llums halògens, leds o fluorescents. La desaparició serà paulatina, però definitiva. Estic per anar-ne a acaparar un carregament per vendre-les als Encants en el futur, però me n'estaré. Vull només fer un petit homenatge a un gran home que ens ha il·luminat fins l'aparició dels nous sistemes que gasten menys kilowats.

La UE comença la retirada de les bombetes tradicionals

El pla, que acabarà el 2012, preveu un estalvi d'uns 10.000 milions anuals i fins a 160 euros per llar

A partir d'avui els productors deixen de distribuir les bombetes incandescents de més de 100 watts. Forma part d'un pla de la UE que retirarà gradualment les bombetes tradicionals amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic anual equivalent a uns 11.000 milions d'euros, entre uns 50 i 160 euros per llar. Al setembre de l'any vinent es deixaran de repartir les bombetes de més de 75 W, el 2011 les de més de 60 W i el 2012 les de 25 a 40 W.

Els consumidors hauran de triar, d'ara en endavant, entre les bombetes fluorescents compactes de llarga durada (que gasten un 75% menys), les halògenes (que fan la mateixa llum que les incandescents però consumeixen entre un 25% i un 50% menys) i els LED.

Aquest procés de substitució de les bombetes tradicionals, que es va acordar el desembre de l'any passat i es va ratificar el març d'enguany, s'inclou dins del conjunt de mesures per a un desenvolupament sostenible. De fet, a més de l'estalvi econòmic que suposarà prescindir de les bombetes tradicionals, també s'aconseguirà de reduir les emissions de CO2 en 15 milions de tones.

Només utilitzen un 10% de l'energia que consumeixen

Les bombetes incandescents, que existeixen des del 1879, només utilitzen el 10% de l'energia que consumeixen a il·luminar; la resta es perd en forma de calor. 'Les bombetes tradicionals són perilloses de canviar, no les pots tocar perquè cremen, i a més a més tenen una vida molt curta, aproximadament d'un any, un miler d'hores', assegura un expert de la comissió europea.

Els consumidors hauran de pagar un preu força més elevat per les noves bombetes fluorescents compactes o les halògenes: si les incandescents costen ara uns 60 cèntims d'euro, les de nova generació surten per almenys dos euros però poden arribar a costar-ne fins a 10. Així ho va admetre ahir la comissió europea, que espera que els preus baixin a mesura que cada cop més europeus facin servir les bombetes noves.



Font: Vilaweb

dimecres, 4 de febrer del 2009

El cigronet

Jesús Plaja a l'aplec de Santa Llúcia de l'Arboç (10/12/2006)

Hi ha personatges que animen un poble. La seva manera de ser diferent els fa peculiars i a la vegada estimats per tothom. A la Bisbal teníem en Jesús Plaja, conegut amb el sobrenom del Cigronet i amb el segon sobrenom del President. Suposo que el nom de "cigronet" venia per la seva poca estatura i el de "president" per la seva profunda convicció d'haver estat designat el president del món. Una de les seves obsessions a les darreries dels anys 60 i els anys 70 era que la vídua de John Fz. Kennedy, Jacqueline Kennedy, després Jacqueline Onassis, es casaria amb ell i el vindria a buscar a la Bisbal amb un helicòpter que baixaria al camp de futbol. Fins i tot per aquesta ocasió havia encarregat un frac a mida (que el pagaria la Jacqueline quan arribés). Evidentment cap sastre li va voler fer i ell es fa enfadar amb tots.
Serveixi aquest petit recordatori humil d'homenatge a un home singular que va morir el juliol de 2008 atropellat per un cotxe que va fugir, a l'alçada del pont sobre el Daró, prop de casa seva.