Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de maig del 2015

Fotos d'Instagram al blog

Fa dies que donava voltes a la manera de poder fer apareixer automàticament les fotos que penjo a Instagram en el meu blog, que, amb tantes xarxes socials diferents, està un xic desaprofitat, i així, almenys, tindrà les actualitzacions de les fotos d'Instagram.
Cercant una mica per Internet he trobat una aplicació que ho fa molt fàcil, cal entrar a la pàgina
http://snapwidget.com/#getstarted i posar-hi el nostre nom d'usuari d'Instagram. Seguidament tenim l'opció de fer una previsualització o prémer la tecla "Get Widget". Si la previsualització ens agrada -sinó canviem els paràmetres- premem "Get Widget" i els apareixerà una línia de codi.
Aquesta línia de codi l'hem de copiar i afegir a la plantilla del nostre blog i ja tenim les fotos d'Instagram, tal com es poden veure a la dreta d'aquest text.





diumenge, 14 de juliol del 2013

Preus

El comentari de l'Eudald al post anterior, interesant-se pel lloc on havia vist la serp, m'ha fer xafardejar la zona pel Google Street View (qüestió de curiositat tecnològica) i el que m'ha sorprès -evidentment la serp no comptava pas veure-la- ha estat el preu de la benzina en una foto que tot i que deu ser feta fa poc temps ja té la qualitat de testimoni històric.


dimecres, 18 d’abril del 2012

Català i noves teconolgies

Tots els que tenim un bloc sentim curiositat per saber quants navegants de la xarxa el visiten. Fa anys vaig trobar que Google oferia gratuïtament la utilitat Google Analytics per a satisfer aquesta curiositat. 
També, a part de saber quants usuaris visiten el teu bloc hi ha alguna altra informació complementària tècnica -que no personal- sobre l'origen de les visites, i una d'elles és l'idioma.
Fins avui, malgrat ser un bloc escrit íntegrament en català i, per tant, amb la majoria de visites provinents d'usuaris de llengua catalana, l'idioma dels sistemes operatius d'accés majoritari havia estat el castellà.
Bé, doncs avui, després de 5 anys de vida d'aquest bloc, i per primera vegada, consultades les dades del darrer mes, l'idioma més instal·lat en el sistema operatiu dels ordinadors des d'on s'ha accedit al bloc de les Gavarres és el català.
Com deien a les escoles, en aquest àmbit la llengua catalana "progressa adequadament"

dimecres, 25 de gener del 2012

Megaupload ha mort, qui se'n recorda de Napster?

Napster era un servei de distribució d'arxius de música (en format MP3) i pioner de les xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va començar durant l'any2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor.
El servei va ser anomenat Napster ("dormilega") pel pseudònim de Fanning (es diu que acostumava a fer moltes migdiades).
La primera versió de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer dels sistemes de distribució d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa centralitzada, ja que utilitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferències d'arxius, però, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.
Al desembre del 1999, diverses empreses discogràfiques van iniciar un judici en contra de Napster. Això va portar a Napster una gran popularitat i diversos milions de nous usuaris. Napster va arribar al seu màxim amb 26,4 milions d'usuaris al febrer de l'any 2001.[1]
Per als seguidors de Napster el judici va ésser una mica confús. Per a ells la possibilitat de compartir arxius era una característica pròpia d'internet, i no de Napster, el qual actuava com un simple motor de cerca. Molts argumentaven que tancar Napster només aconseguiria que els seus usuaris emigressin cap a altres sistemes d'intercanvi d'arxius. Aquest últim fet va ocórrer, amb programari com Ares GalaxyAudiogalaxyMorpheusGnutellaKazaaLimeWire i eDonkey2000.
Al juliol del 2001 un jutge va ordenar el tancament dels servidors de Napster per prevenir més violacions dels drets d'autor. Cap al 24 de setembre del 2001, havia pràcticament arribat al seu final. Napster va acceptar pagar a les empreses discogràfiques 26 milions de dòlars per danys i uns altres 10 milions de dòlars per futures llicències.
El bateria de MetallicaLars Ulrich va ser el primer famós a demandar a Napster per drets d'autor.
Al 19 de maig del 2008 Napster va anunciar el llançament de la botiga més gran i detallada de MP3 del món, amb 6 milions de cançons, a www.napster.com/store. L'avís també va indicar que totes les vendes de descàrregues a Estats Units fetes amb Napster estarien amb el format MP3 amigable per l'usuari i sense DRM, el qual es compatible amb virtualment qualsevol reproductor MP3 o telèfon musical incloent l'iPod i l'iPhone.

Fa pocs dies han clausurat Megaupload, el Sr. Kim Schmitz és en arrest domiciliari. Potser Megaupload s'ha acabat, però, qui se'n recorda de Napster?


dimarts, 20 de desembre del 2011

Google maps s'ha tornat boig

Es veu que als gestors de l'aplicació Google Maps els ha sortit de mare el traductor automàtic i s'ha posat a traduir totes les paraules del català al castellà.
A títol d'exemple all carrer del Puig d'en Vidal de la Bisbal ara hi diu Calle del Cerro de Vidal. Penós, ni a les èpoques més fosques del franquisme no s'havia vist una cosa així.
El carrer dels Tarongers, ara es diu Calle de los Naranjos
El carrer del Rec del Raig es diu Calle del Riego del Rayo i el carrer del Morró, calle del Muraje
Així Sant Francesc és San Francisco i Pau Claris, Pablo Claris, el carrer Puig d'Arques s'ha convertit en la calle del Cerro de Arques.

Així podem circular per tot Catalunya amb la lectura de les mateixes barbaritats, com exemple a Platja d'Aro el carrer de la Riera s'ha convertit en Calle de la Rambla

El diari El PuntAvui en fa referència en aquest article, que posa alguns altres exemples curiosos. Esperem que això "solamente" sigui un error "involuntario" i que passat el mal "trángulo" es corregeixi correctament, perquè em nego a creure que això sigui fruit del nou escenari polític a l'estat espanyol.

Es veu que tota la vida fent conya amb que Maçanet de Cabrenys en castellà es deia Demasiadolimpio de Cabritos, ha calat fons a GoogleMaps . 


dissabte, 19 de març del 2011

Una central nuclear a Pals?

La notícia apareguda en el Diari de Girona d'avui 19 de març de 2011, pocs dies després del desastre nuclear de Fukushima, al Japó, desvelant les intencions d'instal·lar una central nuclear a la platja de Pals, prop de la Gola del Ter, durant els anys seixanta, -proposta avalada per Josep Pla!- m'ha produït esgarrifança.
No se sap si les pressions de la indústria turística floreixent d'aleshores o la constitució del  subsòl que dificultava la construcció dels fonaments varen ser els detonants de que finalment la planta anés a Tarragona.
Tanmateix em fa basarda la quantitat d'importants i trascendentals decisions que es prenen a esquenes dels ciutadans sense que moltes vegades mai n'arribem a ser conscients.

TEXT COMPLET DE LA NOTÍCIA:

El 1964 França i Espanya arribaven a un acord per construir una central nuclear a prop de la frontera. Pocs catalans vincularien aquesta iniciativa amb l'escriptor Josep Pla. Són molts menys els que recorden que el destí original de la central era la platja de Pals. I gairebé ja no queda ningú dels que van intervenir per aturar-ne la instal·lació fa prop de 50 anys.
A principis dels anys 60, França i Espanya van constituir una comissió per estudiar la construcció d'una central nuclear a Catalunya, per ser una de les zones de l'Estat espanyol amb més consum i estar pròxima a França, on s'exportaria part de la producció energètica de la central. La comissió estava formada per la Companyia nacional francesa d'electricitat i el Comissariat d'Energia Atòmica de França; per Espanya, les tres companyies elèctriques més importants de Catalunya i la Junta d'Energia Nuclear; aquesta última, amb el Comissariat francès, tenien un paper assessor. Aquesta comissió va ser presidida per Pere Duran Farell, conseller delegat d'Hidroelèctrica de Catalunya i que esdevindria un dels impulsors de la instal·lació de grans empreses enèrgetiques a Catalunya i Madrid.
En Notes per un diari.1965, dues obsessions marquen els primer mesos de l'any per a Josep Pla: la central atòmica i la mort de la seva mare. La vida de Pla passava en trobades, reunions i sopars. Com concretava Josep Vergés el 1985, en el pròleg, "Pla era el centre d'un petit món" i referma "l'interès constant i el vaivé de gent -pagesos, veterinaris, propietaris, enginyers, alcaldes- que es mouen al voltant de la possible instal·lació d'una central atòmica a la platja de Pals. Pla n'és partidari, d'altres no. El projecte caurà a terra després de molta intriga local i anirà a Vandellòs. Pla ho sap tot i veu a tothom".
La mitologia atribueix la decisió de descartar la central nuclear a Carrero Blanco, vicepresident plenipotenciari del govern de Franco i que coneixia Cap sa Sal. L'exalcalde de Pals, Pere Servià (CiU), no nega que els cercles de poder del franquisme fossin utilitzats per aturar el projecte, però concreta que la pressió va venir primer dels empresaris de la Costa Brava. El mateix Pere Servià, que fregava la vintena d'anys, va acompanyar el seu pare -el constructor Pere Servià Cantó, que també va ser alcalde de Pals-, l'escriptor de Llofriu i el llavors alcalde de Palafrugell, Joan Gich, a una reunió a l'Hotel La Rotonda, a Barcelona. Servià recorda que va ser una trobada de "pesos pesants de la Costa Brava per oposar-se i fer els passos que calguessin perquè no es construís". Entre els assistents hi havia "el senyor Ensesa de s'Agaró, Mateu del ferro (es refereix a Miquel Mateu Pla) i el Doctor Andreu, promotor de Cap sa Sal, persones que pesaven molt i que tenien influència", remarca. Miquel Mateu, per exemple, era amic personal de Francisco Franco.
La posició favorable de Josep Pla no devia ser tan coneguda. Pere Servià remarca que "no tinc entés que el senyor Pla estigués a favor de la central". L'exalcalde de Pals recorda que a la reunió de l'Hotel La Rotonda, "tots els que hi eren van quedar d'acord que estaven en contra". Tot i això, aquella mateixa nit del 5 d'abril de 1965 -o potser en aquell mateix moment-, Josep Pla escrivia en el seu dietari: "[É] Servià amb Gich i el seu fill em vénen a buscar i marxem a Barcelona a les 4. Pluja tot el viatge. Reunió a l'hotel del Dr. Andreu amb molta gent. Impossible de donar noms. Els americans de Ràdio Liberty. El mal esperit de la reunió -el seu arcaisme. No crec que hagin fet cap cas ques podria lligar l'agricultura i la hidrologia de la platja amb la central atòmica. Interessos particulars turístics. Probablement res a fer. Tornem. Sopem a Arenys. La pluja a l'Empordà. Al llit a les 2. Viatge inútil. Llevant.". Aquest malestar també el recollia la revista Presència a l'época. "Per aquí es va aixecar una injusta campanya per evitar la seva erecció a Pals. Es parlava de les conseqüències que podía portar al turisme, a la servitud de les platges i no sabem quants romanços més. Van haver d'arribar les paraules tan sensates del gran periodista Josep Pla, en dir que era partidari de la central nuclear perquè "enfront d'una moral feudal, perferia una moral industrial"", citaven a la secció Ventanal.
Unes setmanes després de la reunió a l'Hotel Rotonda el debat seguia viu. El director general de Promoció Turística, Juan de Arespacochaga, afirmava al diari Los Sitios del 27 d'abril de 1965, respecte a la construcció que "sempre hi haurà solucions perquè això no repercuteixi desfavorablement en una de les zones més importants del nostre turisme".
Poc després, els fets es desencadenen. El 12 de maig de 1965, Joaquin Ortega, enginyer de la Direcció General d'Energia, descartava també a Los Sitios que fos "un projecte en ferm". Tanmateix, admetia que Girona es beneficiria d'una inversió milionària i de l'energia necessària per al futur desenvolupament.
Els cercles de poder del franquisme vinculats al turisme van poder més que l'interès de Josep Pla. El 25 de maig, el mateix Los Sitios donava a conèixer que la central atòmica aniria a Tarragona. Els promotors de la central però justificaven a La Vanguardia que no es podia ubicar a Pals per causes geològiques. "La central a Pals -ens ha dit en Pere Duran- no sembla aconsellable ni geològicament ni per les dificultats per a l'obtenció de l'aigua refrigeradora", deia. Segons concretava el diari "la cimentació exigeix una fonda excavació i es troben situats a un quilòmetre de la zona marítim-terrestre, i que a més trobar les aigües propícies per al procés de refredament cal arribar a vint metres de profunditat, a una distància de quilòmetre i mig de la costa. En suma, més de dos quilòmetres entre el nucli refrigerat i la presa d'aigua". un cop descartada l'opció de Pals la comissió va continuar la recerca i la realització de sondejos a les comarques al sud de Barcelona i de Tarragona. El mateix Duran confirmava que "allà l'aigua apropiada es troba pràcticament en la riba mateixa del mar i el terreny sembla reunir bones condicions de fermesa rocallosa". El lloc escollit era Vandellòs. I la història va canviar.
Jesús Badenes
girona

La Gola del Ter, que avui és un recés de pau, podia haver estat el lloc on s'hi construís una central nuclear els anys seixanta del segle XX.




divendres, 18 de març del 2011

Bombeta centenària

Més de cent deu anys ja fa que està encesa la bombeta del parc de bombers de Livemore a Califòrnia (Estats Units). Realment ja no es fan les coses com abans.

Perquè tothom la pugui veure hi ha una webcam connectada dia i nit que la mostra a tot el món a través d'aquest enllaç:

http://www.centennialbulb.org/photos.htm

diumenge, 22 d’agost del 2010

Esquenes d'ase



Esquena d'ase al carrer Paral·lel de la Bisbal d'Empordà (font: Vilaweb)

Tot circulant per les nostres carreteres trobem una bona quantitat d'elements reductors de la velocitat per als vehicles (a part del trànsit espès del mes d'agost) amb els seus corresponents rètos indicatius. Com que la nomenclatura és diversa (esquenes d'ase, bandes sonores, bandes rugoses, ressalts...) els pobres viatgers que circulen per les nostres contrades amb un diccionari a la mà s'ho deuen passar fatal cercant tantes vegades paraules diferents per arribar a una mateixa conclusió.
Personalment, de forma naïf, havia pensat que s'havia d'arribar a una unificació de la nomenclatura d'aquests elements per fer-ho més entenedor als forasters (i als locals!), per això m'he posat a investigar per Internet el significat exacte d'aquests termes. La conclusió és que no es pot unificar, ja que cada nom dóna signifitat a un element tècnicament diferent i per tant no és el mateix.
Ha servit, però, per il·lustrar-me jo mateix i ara quan vegi un rètol que diu "ressalt" ja no pensaré que és el mateix qua quan en veig un que diu "bandes sonores" o "bandes rugoses"

L'explicació tècnica d'aquest elements la podeu veure, si hi esteu interessats, en aquest DOCUMENT de la Generalitat de Catalunya.

dimecres, 27 de gener del 2010

El radar del Puig d'Arques desmuntat.

Fa dies que quan em connecto a la web del Servei Meteorològic de Catalunya veig que la informació del radar meteorològic del Puig d'Arques apareix sense dades. No me n'havia assabentat del que passava. La darrera vegada que hi vaig pujar era a finals de desembre de 2009 i, a part d'un petit moixó mort a la sortida de fums del generador d'emergència, no hi vaig observar cap anomalia externament.


El cas és que no funcionava i, avui, en consultar les notícies de TotBisbal.com he sapigut el per què.

Font: totbisbal.com

CRUÏLLES.- Els operaris estan acabant de muntar l'antena del radar meteorològic del Puig d'Arques. Eliseu Vilà-Clara, cap de l'àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), explicava a aquest mitjà que l'antena havia patit una deformació "i no estava funcionant de forma òptima". Amb motiu del canvi se n'ha instal·lat una de més qualitat, com la que tenen els radars de Tivissa i de la Panadella. La substitució ha obligat a modificar l'estructura aïllant o redoma exterior, que ara és més gran.



La feina va començar a principis d'any, durant el temporal de baixes temperatures, neu i vent. En aquests moments s'està treballant a l'interior, tasques que continuaran fins d'aquí a unes tres setmanes per fer els ajustaments necessaris que permetin tornar a posar el radar en funcionament. L'accés fins a dalt de tot, que ara és practicable amb vehicle, tornarà a quedar barrat quan acabin els treballs. L'obra té un cost de 350.000 euros, dels quals 200.000 es corresponen a l'antena.

Possible deformació per moviment

L'antena que hi havia fins ara estava suportada, des del darrere, pel centre, i el treball des de diferents elevacions per captar les dades podria haver-la deformat lleugerament -pot haver-hi altres factors- de manera que hauria perdut la forma parabòlica perfecta. Ara quedarà agafada pels costats i el motor haurà de fer menys força.


dissabte, 16 de gener del 2010

Suicide machine


Suicide machine (màquina per a suïcidar-se)

Desconnecta't per sempre

'Vols retrobar-te amb els teus veïns i amics de debò? Fes el salt del Web 2.0 a la vida real. Desconnecta't per sempre! Pots fer-ho, és molt fàcil!' Amb aquests eslògans rep els internautes la pàgina Web 2.0 Suicide Machine, ideada per un grup de creatius neerlandesos amb la intenció de denunciar l'excessiva banalitat i pèrdua de temps que representen, segons el seu punt de vista, les anomenades xarxes socials. La 'màquina del suïcidi digital' vol conscienciar els usuaris d'aplicacions com Facebook i Twitter del consum d'energia i temps que comporten, i els encoratgen a desconnectar-s'hi utilitzant un programa automatitzat que els ajuda i els acompanya en el procés de desaparició de la xarxa. Ara mateix, Suicide Machine desconnecta definitivament de Facebook i Twitter, a més de Linkedin i MySpace, als quals és previst de sumar-hi aviat algunes xarxes socials més com Orkut i Flickr.

El funcionament és tan senzill com donar als administradors de Suicide Machine el nom d'usuari i la contrasenya dels nostres 'alter ego' 2.0 i clicar el botó 'cometre suïcidi'. Tot seguit, un programa accedeix al nostre perfil, en canvia la contrasenya i la imatge i, gradualment, va esborrant els nostres 'falsos amics', grups, fotografies, vídeos i missatges. L'ús d'un programa automatitzat, a més de preservar la confidencialitat de les nostres dades, té per funció allargar l'adéu a la vida digital, en comptes d'eliminar el compte directament. Així es fa més evident, pels creatius neerlandesos al darrere de la idea, el procés de desconnexió de la vida digital i el de reconnexió amb la vida real, amb les amistats i plaers 'de debò'.

'Plataformes anti-socials'

Web 2.0 Suicide Machine és l'última iniciativa que planteja als internautes mirar-se críticament les anomenades xarxes socials. Una de molt semblant és l'anomenada Seppukoo, que ajuda a deixar Facebook per mitjà d'un ritual suïcida japonès. De fet, des de l'any 2000, amb el boom de Friendster, han anat sorgint periòdicament 'plataformes anti-socials' que parodien les principals apliacions 2.0, com Introvertster, Snubster, Enemybook i Isolatr.

Resposta de Facebook

Els nombrosos usuaris que ja s'han deixat 'assistir' per algunes d'aquestes plataformes a l'hora de desaparèixer de les xarxes socials ha fet reaccionar els portals implicats. Facebook, per exemple, va blocar diumenge passat l'accés als seus servidors de Suicide Machine, argumentant que viola la declaració de drets i responsabilitats dels seus usuaris, i es planteja tirar endavant accions legals contra el grup que l'ha creada. Poc abans, el mateix portal nord-americà ja havia amenaçat de dur als tribunals el col·lectiu italià autor de Seppukoo, amb raons semblants.

Informa Vilaweb

dimarts, 5 de gener del 2010

Televisió per Internet

Fa uns anys vaig estar temptat de muntar una parabòlica a casa per poder veure més canals. Sort que no ho vaig fer! Em vaig estalviar una pila de dopers (com en diuen a ses Illes dels diners). Avui en dia entre les cadenes de TDT (una bona colla), l'e-mule (encara que això el govern s'ho vol carregar) i les televisions per Internet aquella peça en forma de palangana que cal collar als teulats per agafar les cadenes via satèl·lit ha quedat desfassada.

Avui estrenem en aquest bloc un enlaç per poder veure la Televisió per Internet. Hi ha tantes cadenes com us pugueu imaginar i en tants idiomes que costa de comptar-los.

El trobareu a la dreta d'aquest escrit (sempre hi quan no canviï la plantilla del bloc), cal triar el país i després la cadena. Això sí: la pantalla no és de 42 polzades.

Per veure-la amb pantalla completa només cal fer doble clic damunt l'emissió.

dijous, 26 de novembre del 2009

Avui han operat l'Andy


Fa cosa d'un mes, el meu fill estava passejant l'Andy una tarda, i mentre corria va fer un fort gemec i va començar a caminar coix de la pota dreta de darrera. Varem anar a veure la Sònia, veterinària de la Bisbal i,després d'examinar-lo va diagnosticar que tenia un lligament del genoll trencat. Li va receptar un antiinflamatori i ens va dir que si s'havia d'operar que no ho faria pas ella, que hauríem d'anar a la Clínica Canis de Girona.

Li varem anar donant l'antiinflamatori durant uns quants dies i l'Andy va anar posant el peu progressivament a terra fins que i caminava gairebé normalment, tot i que, quan s'aturava, l'aixecava i el deixava penjant: això ens denotava que seguia fent-li mal.

Diumenge passat, 22 de de novembre de 2009, la meva dona va anar a la protectora Bú Bup Parc, on és sòcia i voluntària. Va treure de les seves gàbies en Leo, la Fusta i la Nora i pretenia dur-los a passejar pels voltants de la protectora con fa habitualment.

Només de sortir l'Andy va saltar una cadena que limita l'entrada a un camí privat i, en caure, es va trencar el lligament de l'altra cama, l'esquerra, tot fent uns xerics esgarrifosos de dolor.

La meva dona va tornar a entrar altre vegada a la protectora ràpidament els gossos que hava tret, i va correr cap a la Clínica Canis de Girona, que és on ens havia dit la veterinària que hauríem d'anar si calia operar. Aquesta vegada la cosa estava clara: amb els lligaments de les dues potes posteriors trencats no podia pas anar.

I efectivament, visitat per la Dra. Raquel i el Dr.Jordi Cairó, d'urgències el mateix diumenge 22 de novembre recaigué la sentència que ens esperàvem: calia operar urgentment, la pota esquerra en primer lloc, ja que la dreta la tenia de certa manera recuperada i amb ella s'hauria d'ajudar mentre es refeia l'esquerra de l'operació. També li va fer una rediografia i unes anàlisis de sang, per comprovar si tenia leishmània i per comprovar l'estat dels ronyons.

Ahir varem trucar i ens varen dir que a les anàlisis havia sortit tot correcte i que ens veuriem l'endemà.

Avui ha estat el dia "D"

A les 10 del matí he arribat a la Clínica Canis de Girona, al Polígon Mas Xirgu, allí m'esperava el Dr. Cairó que, de seguida d'arribar ha posat una injecció tranquil·litzant a l'Andy perquè iniciés calmat el procés de la intervenció. M'ha demanat si jo volia ser present a la intervenció. Li he dit que no, perquè no m'ho havia ni plantejat; però després, quan ha tornat, i després de rumiar-m'ho una estona li he dit que sí, que així tindria l'ocasió de presenciar una intervenció, cosa que no havia vist mai.

I dit i fet, m'ha acompanyat cap a dintre de les instal·lacions, he canviat l'americana de vellut que portava per una bata blanca del propi Dr. Cairó i he acompanyat l'Andy durant tota la preparació i la intervenció posterior fins que l'han deixat descansar a la gàbia perquè s'anés recuperant.

En primer lloc l'han pesat, 40 Kg aproximadament, aquest pes ha servit per calcular les dosis de les drogues i medicaments que li han subministrat durant tot el procés.

Seguidament l'han traslladat a la sala de preparació per a les operacions, on li han subministrat anestèsia intravenosa, antibiòtics i alguna cosa més que no recordo exactament perquè servia, culpa de la meva memòria, perquè les noies que li posaven m'ho han explicat molt bé.

Després, ben adormit, l'han traslladat a la sala de rajos X, on li han fet radiografies de les articulacions afectades, els dos genolls, i també dels malucs, per comprovar l'estat de la displàsia que també pateix des de ben jovenet.

Un cop fetes les radiografies ha estat l'hora de la preparació concreta per a l'operació: intubació, via intravenosa amb sèrum fisiològic i calmant, esquilada completa de la pota posterior esquerra i rentat complet repetidament amb el productes adequats.

I cap al quiròfan: m'han donat una màscara i una gorra verdes com les que duia quan varen néixer els meus fills i m'han situat en el racó del quiròfan on he demanat que faria menys nosa per a l'operació, això sí, ben a prop i podent veure plenament com es desenvolupava la intervenció amb tot detall.

L'operació ha començat a tres quarts de dotze del migdia d'avui 26 de novembre de 2009: el doctor ha començat fent un tall amb bisturí a la pell a la part interior del genoll. Després, a petits talls ha ant separant les fibres de múscul a dreta i esquerra amb unes pinces que ell anomenava mosquits, metre cauteritzava les petites venes que s'anaven trobant per vessar la mínima quantitat de sang possible; així, pas a pas ha arribat fins l'os.

L'operació no consisteix en tornar a enganxar el lligament, com així ho hauria suposat en un principi i, com s'havia fet durant molts anys efectivament, sinó en modificar l'angle de l'articulació, retallant la tíbia i inserint-hi una falca de titani, això permet funcionar correctament l'articulació sense necessitat del lligament.

Bé, doncs un cop arribat a l'os, el primer pas ha estat clavar la grapa de sis puntes que hauria de subjectar la part retallada de la tíbia a la part principal. Per aconseguir aquest propòsit, amb una “plantilla” i un trepant ha fet els sis forats a l'os on hi ha encaixat després la grapa, que subjectava una peça de titani que després s'hauria de subjectar mitjançant un vis a la part principal de la tíbia.

Un cop fet això, amb una eina semblant a la que utilitzen els dentistes per a netejar els queixals corcats abans d'empastar-los, a la qual ha incorporat un petit xerrac oscil·lant ha fet el tall que hauria de separar la part superior anterior de la tíbia de la resta de l'os.

Entre la part separada i la part principal de la tíbia hi ha col·locat la falca de titani, construïda de tal forma que permet que l'os es regeneri incorporant-la a la seva estructura orgànica.

Aquesta part de l'operació s'ha acabat amb la realització dels diferents forats amb trepant i la col·locació dels visos necessaris perquè tot quedés ben ferm.

Després ha vingut el cosir. Amb la mateixa meticulositat amb que ha separat les fibres musculars les ha tornat a ajuntar, de dins cap a fora, fent els nusos corresponents amb la pinça, després de passar el fil amb una agulla amb forma de ganxo.

Un cop tot ben cosit ha estat embenat. Era la una del migdia. L'operació ha durat poc més d'una hora, en sí mateixa.

Han fet noves radiografies per comprovar com havia quedat col·locada la falca de titani, moment en que m'han avisat que el meu fill era esperant a fora des de les 11 del migdia per veure com anava tot, i he sortit a buscar-lo perquè entrés, amb la seva amiga Jess. Finalment, després de posar-li a l'Andy a l'esquena un pedaç que deixa anar progressivament un calmant (esquilant-li la part corresponent de pèl) l'han traslladat a la gàbia de recuperació on s'haurà d'estar fins dilluns que l'hem d'anar a recollir (amb petites sortides d'esbarjo al pati).

He estat a la Clínica Canis des de les deu del matí fins quarts de dues del migdia, amb el telèfon desconnectat i tothom pendent de notícies.

Esperem tenir-lo aviat a casa ben recuperat.

dimarts, 1 de setembre del 2009

Thomas Alva Edison

Thomas Alva Edison

Quan erem petits i anavem a l'escola ens va fascinar a la majoria un gran inventor americà, pare de les bombetes incandescents que ens han acompanyat des de 1879: Thomas Alva Edison
Avui s'ha inciat l'inici del seu desterrament (de les bombetes incandescents) de la Unió Europea. Diuen que gasten massa, que les hem de substituir per llums halògens, leds o fluorescents. La desaparició serà paulatina, però definitiva. Estic per anar-ne a acaparar un carregament per vendre-les als Encants en el futur, però me n'estaré. Vull només fer un petit homenatge a un gran home que ens ha il·luminat fins l'aparició dels nous sistemes que gasten menys kilowats.

La UE comença la retirada de les bombetes tradicionals

El pla, que acabarà el 2012, preveu un estalvi d'uns 10.000 milions anuals i fins a 160 euros per llar

A partir d'avui els productors deixen de distribuir les bombetes incandescents de més de 100 watts. Forma part d'un pla de la UE que retirarà gradualment les bombetes tradicionals amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic anual equivalent a uns 11.000 milions d'euros, entre uns 50 i 160 euros per llar. Al setembre de l'any vinent es deixaran de repartir les bombetes de més de 75 W, el 2011 les de més de 60 W i el 2012 les de 25 a 40 W.

Els consumidors hauran de triar, d'ara en endavant, entre les bombetes fluorescents compactes de llarga durada (que gasten un 75% menys), les halògenes (que fan la mateixa llum que les incandescents però consumeixen entre un 25% i un 50% menys) i els LED.

Aquest procés de substitució de les bombetes tradicionals, que es va acordar el desembre de l'any passat i es va ratificar el març d'enguany, s'inclou dins del conjunt de mesures per a un desenvolupament sostenible. De fet, a més de l'estalvi econòmic que suposarà prescindir de les bombetes tradicionals, també s'aconseguirà de reduir les emissions de CO2 en 15 milions de tones.

Només utilitzen un 10% de l'energia que consumeixen

Les bombetes incandescents, que existeixen des del 1879, només utilitzen el 10% de l'energia que consumeixen a il·luminar; la resta es perd en forma de calor. 'Les bombetes tradicionals són perilloses de canviar, no les pots tocar perquè cremen, i a més a més tenen una vida molt curta, aproximadament d'un any, un miler d'hores', assegura un expert de la comissió europea.

Els consumidors hauran de pagar un preu força més elevat per les noves bombetes fluorescents compactes o les halògenes: si les incandescents costen ara uns 60 cèntims d'euro, les de nova generació surten per almenys dos euros però poden arribar a costar-ne fins a 10. Així ho va admetre ahir la comissió europea, que espera que els preus baixin a mesura que cada cop més europeus facin servir les bombetes noves.



Font: Vilaweb

diumenge, 21 de desembre del 2008

La importància de tenir el navegador configurat en català


Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya.


Ens va explicar que l'any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat al navegador.


Per tant, la conclussió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!


Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l'Internet Explorer: eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català
Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.


- si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
eines > opcions > contingut > llengües > trieu > català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
també cal fer-la pujar fins que sigui a dalt de tot.

Fonts: Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en català:
http://cms.upf.edu/cms/opencms/system/workplace/editors/tinyXML/

Tens el navegador en castellà?: http://cms.upf.edu/cms/opencms/system/workplace/editors/tinyXML/


Font: Universitat Pompeu Fabra


dimarts, 30 d’octubre del 2007

TECNOLOGIA PUNTA (ANÈCDOTA)


Ahir va ser 29 d'octubre, dia de Sant Narcís, festa grossa a Girona. Jo vaig aprofitar per agafar el tren i anar a Barcelona a dinar amb la meva filla que hi està estudiant.
Tornant em va succeir una cosa que demostra el nivell de tecnificació que està assolint el món d'avui en dia i la societat on vivim.
M'havia d'esperar vint minuts a l'estació per agafar el Catalunya Expres per tornar cap a casa, i va passar el regional. Vaig pensar que si hi pujava, els vint minuts que triga més en arribar a destí em compensava els vint minuts que havia d'estar esperant a l'estació, i hi vaig pujar.
Vaig descobrir que el regional, a diferència del Catalunya Expres, no anuncia els noms de les estacions on s'atura. La gent ha d'anar vigilant i baixar allà on li toca. Cap problema per la gent d'aquí que coneix la línia, però un problema monumental per forasters que van a un lloc que no saben gaire on es troba.
Va resultar que es va fer negra nit i ni tan sols es veien els rètols de les estacions i una noia, que per la llengua i l'accent devia ser argentina em va demanar si sabia quantes estacions mancaven per Girona. Jo, que agafo poc el tren, i quan el prenc, no és el regional, em vaig excusar per la meva ignorància, perquè realment no sabia a quantes estacions més s'aturava; però, se'm va acudir treure de la butxada una impressió de pantalla que havia fet a casa dels horaris del tren i ensenyar-li perquè veiés l'hora d'arribada.
Quina va ser la meva sorpresa quan, en el moment de treure els fulls de paper de la butxaca, ella va estirar la mà i amb la punta del dit va fer doble clic en el paper per obrir un desplegable.
No sé si va quedar ella més fotuda que jo sorprès per aquesta acció, però em va ensenyar que avui en dia ja no podem viure sense la informàtica.
Aprofito per fer una crida als responsables pertinents que posin als trens regionals un sistema d'avís que anuncïi les estacions on s'aturen els trens. Tal com ho vaig veure ahir em va semblar, tot i que van ser molt puntuals, un desgavell de desinformació.

dimecres, 17 d’octubre del 2007

GOOGLE BLOG SEARCH


Fa pocs dies que em vaig decidir a escriure un bloc, de penjar a la xarxa inquietuds, reflexions, idees, propostes o experiències, majoritàriament relacionades amb les Gavarres i el Baix Empordà, però també obert a l'altres reflexions. Vaig decidir no restringir l'accés per fer comentaris a usuaris registrats i així qualsevol persona qui hi arribi pot dir-hi la seva, si aquest és el seu desig.
Vaig comprovar tot seguit, que després de publicar el bloc ja trobava el seu contingut en una recerca normal a Google, i vaig pensar, doncs, que estava obert al món i amb possibilitat de ser trobat i consultat per qualsevol persona connectada a internet.
Però, ai làs!, tan sols un parell de dies després veig que cercant les paraules que, convenientment indexades pels cercadors, hi haurien de donar accés, no trobo el meu bloc ni, continguts semblants d'altres blocs.
Què ha passat? L'accés directe segueix funcionant, però no pas a través de Google.
Ahir, després d'investigar una mica, vaig descobrir que Google Inc. ha donat d'alta un nou cercador, exprés per a blocs, el Google Blog Search. Possiblement per promocionar aquest nou cercador de blocs han obligat a tots els usuaris a "descobrir-lo" per sí mateixos o a que ens en fem publicitat. Em vaig obligat, en aquest cas, ja que em proporcionen una eina grauïta, a agraïr-los fent-los el joc, es a dir, fent saber a qui acceceixi a aquest bloc, l'existència d'aquest nou buscador de blocs Google Blog Search.

__________________________________________

JOSEP LLUÍS CAROD-ROVIRA A TVE (16/10/2007)

Aprofito avui per fer un reconeixement públic a l'ctuació d'en Josep Lluís Carod-Rovira ahir al vespre al programa de TVE "Tengo una pregunta para Vd.". Va estar impecable, ferm i convincent. Va saber respondre mantenint la calma, però amb la fermesa suficient perquè no hi hagués dubte respecte a les seves idees. Crec, realment, que es va fer una bona promoció. I si algú de les espanyes que el va veure va ser capaç de raonar un xic amb les sevas respostes, ja dóno per bo el programa.