Fotos d'Instagram al blog

Fa dies que donava voltes a la manera de poder fer apareixer automàticament les fotos que penjo a Instagram en el meu blog, que, amb tantes xarxes socials diferents, està un xic desaprofitat, i així, almenys, tindrà les actualitzacions de les fotos d'Instagram.

Cercant una mica per Internet he trobat una aplicació que ho fa molt fàcil, cal entrar a la pàgina

http://snapwidget.com/#getstarted i posar-hi el nostre nom d'usuari d'Instagram. Seguidament tenim l'opció de fer una previsualització o prémer la tecla "Get Widget". Si la previsualització ens agrada -sinó canviem els paràmetres- premem "Get Widget" i els apareixerà una línia de codi.

Aquesta línia de codi l'hem de copiar i afegir a la plantilla del nostre blog i ja tenim les fotos d'Instagram, tal com es poden veure a la dreta d'aquest text.

Megaupload ha mort, qui se'n recorda de Napster?

Napster era un servei de distribució d'arxius de música (en format MP3) i pioner de les xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va començar durant l'any2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor.

El servei va ser anomenat Napster ("dormilega") pel pseudònim de Fanning (es diu que acostumava a fer moltes migdiades).

La primera versió de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer dels sistemes de distribució d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa centralitzada, ja que utilitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferències d'arxius, però, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.

Al desembre del 1999, diverses empreses discogràfiques van iniciar un judici en contra de Napster. Això va portar a Napster una gran popularitat i diversos milions de nous usuaris. Napster va arribar al seu màxim amb 26,4 milions d'usuaris al febrer de l'any 2001.^[1]

Per als seguidors de Napster el judici va ésser una mica confús. Per a ells la possibilitat de compartir arxius era una característica pròpia d'internet, i no de Napster, el qual actuava com un simple motor de cerca. Molts argumentaven que tancar Napster només aconseguiria que els seus usuaris emigressin cap a altres sistemes d'intercanvi d'arxius. Aquest últim fet va ocórrer, amb programari com Ares Galaxy, Audiogalaxy, Morpheus, Gnutella, Kazaa, LimeWire i eDonkey2000.

Al juliol del 2001 un jutge va ordenar el tancament dels servidors de Napster per prevenir més violacions dels drets d'autor. Cap al 24 de setembre del 2001, havia pràcticament arribat al seu final. Napster va acceptar pagar a les empreses discogràfiques 26 milions de dòlars per danys i uns altres 10 milions de dòlars per futures llicències.

El bateria de Metallica, Lars Ulrich va ser el primer famós a demandar a Napster per drets d'autor.

Al 19 de maig del 2008 Napster va anunciar el llançament de la botiga més gran i detallada de MP3 del món, amb 6 milions de cançons, a www.napster.com/store. L'avís també va indicar que totes les vendes de descàrregues a Estats Units fetes amb Napster estarien amb el format MP3 amigable per l'usuari i sense DRM, el qual es compatible amb virtualment qualsevol reproductor MP3 o telèfon musical incloent l'iPod i l'iPhone.

(Viquipèdia)

Fa pocs dies han clausurat Megaupload, el Sr. Kim Schmitz és en arrest domiciliari. Potser Megaupload s'ha acabat, però, qui se'n recorda de Napster?

El millor antivirus: el català

El correu electrònic de la feina, protegit per un prestigiós programa antivirus, tria els correus que rebo i els classifica segons la seva "puresa" entre la "safata d'entrada", la carpeta "spam" i el "correu electrònic no desitjat".
De tant en tant cal revisar aquestes darreres carpetes per comprovar si l'antivirus ha fet bé la seva feina o bé s'ha passat de llest.
Algunes vegades trobo correus bons, procedents d'un emissor conegut, fins i tot institucional, que m'han anat a parar a la carpeta "spam" amb la nota "El filtro bayesiano ha detectado correo no deseado"
El primer cop que ho vaig veure vaig haver d'investigar què coi era això del "filtro bayesiano" i vaig anar a parar a la Viquipèdia on diu "El teorema de Bayes, és un dels teoremes més emprats a la teoria de la probabilitat. Descobert per Thomas Bayes és una manera particular de relacionar dues probabilitats per tal de demostrar la relació entre la probabilitat d'un esdeveniment condicionada al succés d'un segon esdeveniment i la probabilitat d'aquest segon esdeveniment condicionada al succés del primer"
Fet i fotut l'ordinador fa un càlcul de probabilitats i diu: "Aquest és un correu no desitjat"
Tu l'obres i dius: "mentida". Ho comuniques a l'informàtic i posa una excepció a l'aplicació: aquell emissor no tornarà a ésser marcat com a no desitjat.
Per tant, calcula la probabilitat que un correu sigui "spam" i l'aparta com a tal...

Aquest sistema em recorda l'ortografia de la meva besàvia que, quan amb una seva amiga escrivien una carta, de tant en tant es feien la pregunta: -"Aquesta paraula va amb "h" o sense "h"? -llegeixi's "atxa", tal com ho deien en aquell temps-
La resposta era: -"Fa gaire que no n'hi poses cap? Posa-n'hi una!"
He de dir, però, que la millor manera de comprovar si el missatge és bo o dolent és la llengua en què està escrit:

- Si es tracta d'un missatge en anglès que diu: "Hello You're my darling..." evidentment és un missatge no desitjat i ja el pots esborrar directament. A menys que tinguis contactes a l'estranger els missatges en anglès que van a la carpeta "spam" són brossa.

-Si es tracta d'un missatge en castellà cal mirar de qui procedeix; si ve del domini .ru i és d'una tal Natasha, sol ser escrit en castellà procedent d'un traductor automàtic que es veu d'una hora lluny. No sòl tenir virus, per tant, es pot fer un cop d'ull a la foto de la noia que busca marit a occident, esbossar un lleuger somriure com dient "és maca la noia!" i cap a la paperera s'ha dit!

-Finalment, si trobem un missatge a la carpeta de correu no desitjat i està escrit en català, ja el podem ressucitar directament. Encara és l'hora que m'hagi arribat cap "spam" en català. Potser és una prova de que el nostre idioma encara no té suficientment volum per formar part de la cultura pirata a Internet, però el que és segur és que, avui per avui és el millor antivirus que tenim els catalanoparlants. Si un familiar m'escriu en castellà o anglès, i jo sé que sempre em parla en català sospitaré ràpidament del missatge i estaré a l'aguait. Això un anglès no ho pot fer, si rep un correu que diu: Papa, Help me! pot obrir-lo per error. Si el rebo jo sé que és fals.

Avantatges de parlar català!!

Suicide machine

Suicide machine (màquina per a suïcidar-se)

Desconnecta't per sempre

'Vols retrobar-te amb els teus veïns i amics de debò? Fes el salt del Web 2.0 a la vida real. Desconnecta't per sempre! Pots fer-ho, és molt fàcil!' Amb aquests eslògans rep els internautes la pàgina Web 2.0 Suicide Machine, ideada per un grup de creatius neerlandesos amb la intenció de denunciar l'excessiva banalitat i pèrdua de temps que representen, segons el seu punt de vista, les anomenades xarxes socials. La 'màquina del suïcidi digital' vol conscienciar els usuaris d'aplicacions com Facebook i Twitter del consum d'energia i temps que comporten, i els encoratgen a desconnectar-s'hi utilitzant un programa automatitzat que els ajuda i els acompanya en el procés de desaparició de la xarxa. Ara mateix, Suicide Machine desconnecta definitivament de Facebook i Twitter, a més de Linkedin i MySpace, als quals és previst de sumar-hi aviat algunes xarxes socials més com Orkut i Flickr.

El funcionament és tan senzill com donar als administradors de Suicide Machine el nom d'usuari i la contrasenya dels nostres 'alter ego' 2.0 i clicar el botó 'cometre suïcidi'. Tot seguit, un programa accedeix al nostre perfil, en canvia la contrasenya i la imatge i, gradualment, va esborrant els nostres 'falsos amics', grups, fotografies, vídeos i missatges. L'ús d'un programa automatitzat, a més de preservar la confidencialitat de les nostres dades, té per funció allargar l'adéu a la vida digital, en comptes d'eliminar el compte directament. Així es fa més evident, pels creatius neerlandesos al darrere de la idea, el procés de desconnexió de la vida digital i el de reconnexió amb la vida real, amb les amistats i plaers 'de debò'.

'Plataformes anti-socials'

Web 2.0 Suicide Machine és l'última iniciativa que planteja als internautes mirar-se críticament les anomenades xarxes socials. Una de molt semblant és l'anomenada Seppukoo, que ajuda a deixar Facebook per mitjà d'un ritual suïcida japonès. De fet, des de l'any 2000, amb el boom de Friendster, han anat sorgint periòdicament 'plataformes anti-socials' que parodien les principals apliacions 2.0, com Introvertster, Snubster, Enemybook i Isolatr.

Resposta de Facebook

Els nombrosos usuaris que ja s'han deixat 'assistir' per algunes d'aquestes plataformes a l'hora de desaparèixer de les xarxes socials ha fet reaccionar els portals implicats. Facebook, per exemple, va blocar diumenge passat l'accés als seus servidors de Suicide Machine, argumentant que viola la declaració de drets i responsabilitats dels seus usuaris, i es planteja tirar endavant accions legals contra el grup que l'ha creada. Poc abans, el mateix portal nord-americà ja havia amenaçat de dur als tribunals el col·lectiu italià autor de Seppukoo, amb raons semblants.

Informa Vilaweb

WIKILOC AMPLIA HORITZONS

Wikiloc, la pàgina creada per en Jordi López Ramot i que va posar online el dia 7 d'abril de 2006, dia del seu aniversari, després de ser agraïda, consultada i utilitzada per tots als que ens agraden les excursions i les rutes en BTT o a peu, després d'haver guanyat un primer premi de mashups de Google Maps Espanya i, entre d'altres coses, d'haver estat incorporat a Google Earth amb "preview layer" ha obert les portes per ampliar encara més el seu nombre d'usuaris amb possibilitat d'aportar rutes per compartir amb tothom.
En un correu electrònic enviat amb data d'avui a tots els usuaris registrats, Wikiloc anuncia les següents novetats:

1. Possibilitat de dibuixar les rutes a mà damunt del mapa
2. Actualitzar l'estat de l'usuari a Facebook al pujar una ruta. Es pot activar des del propi compte: http://www.wikiloc.com/wikiloc/showProfile.do
3. Descarregar rutes dividides en múltiples tracks de 500 punts (per assegurar la compatibilitat amb la majoria de GPS)
4. Millora de la cerca per mapa.

De fet, de totes aquestes novetats, la que em fa feliç a mi és la primera, és a dir, la possibilitat de dibuixar les rutes a mà damunt el mapa. Ja no cal tenir GPS per poder pujar una ruta a Wikiloc. Jo no en tinc. Tot i així, si tu dibuixes una ruta directament damunt del mapa, qualsevol persona que tingui GPS podrà descarregar-se-la i fer la ruta seguint les teves indicacions, senzillament: FABULÓS!

Entrada manual de ruta al Wikiloc

Spotify - La gran revolució en el món de la música a Internet

Aquesta tarda, mentre era dins el cotxe, davant l'estació de Flaçà, tot esperant la meva filla que tornava de Barcelona, estava escoltant RAC1 i he sentit que parlaven d'un nou i revolucionari programa per escoltar música: l'Spotify. 

Es tracta d'una gran base de dades de música que es troba en uns servidors i que podem escoltar instal·lant-nos al nostre ordinador un petit programet semblant a l'iTunes.

Podem escoltar la música directament sense descarregar-la, com si la tinguessim baixada en el nostre ordinador, però sense ocupar gigues i gigues de memòria.

Spotfy és totalment legal. Paguen drets d'autor a les distribuidores i es financen amb el cobrament del servei, que pot obtenir-se amb tres modalitats diferents:

- Gratuïta: Només s'hi pot accedir per invitació i es finança amb anuncis.

- Abonament per un dia: 0,99 € i es pot escoltar tota la música que es vulgui durant un dia sense anuncis.

- Abonament mensual: 9,9 € i es pot escoltar tota la música que es vulgui durant un mes sense anuncis.

RAC1 ha penjat a la seva pàgina web un enllaç on podem descarregar-nos el programa com si ens haguessin invitat. Mentre escric aquest post estic escoltant la discografia de Supertramp, amb una qualitat excelent.

L'única limitació és l'idioma, únicament hi ha una versió en anglès, tanmateix amb pocs coneixements i una mica de voluntat ràpidament es pot superar. Fins i tot jo que vaig estudiar francès a col·legi me n'he sortit...

PÀGINA DE RAC1 ON DESCARREGAR-SE LA VERSIÓ GRATUÏTA

Ha arribat el gran canvi

Amstrad 128

Fa molt de temps que remeno amb ordinadors i a part dels que he hagut d'utilitzar per la feina, des que va començar a ser assequible tenir un ordinador a casa, sempre m'ha agradat estar, no a la última, perquè això és molt car i insostenible, però amb la possibilitat de tocar botonets i quedar meravellat per les possibilitats que en cada moment m'han semblat revolucionàries.

El primer que vaig tenir va ser un Amstrad 128, cap a l'any 1988. Amb disquetera, tota una novetat, tot i que encara permetia la connexió amb les típiques cintes de cassette que et feien estar llargues estones per carregar la informació. Els programes venien escrits amb codi "Basic" en un manual que et lliuraven amb l'ordinador i que havies de picar per poder executar-los.

Quan apagaves d'ordinador tota la informació que no havies desat en un disquet o en una cinta de cassette s'esborraba, ja que la memòria d'emmagatzematge que ara té centenars de Gigabites, abans era totalment inexistent. Hi havia únicament els 128 Kb que permetien tenir un rudimentari sistema operatiu.

El segon ordinador que va córrer per casa va ser construit per mi mateix amb ajuda d'un informàtic company de feina -l'Àngel- amb peces de rebuig d'ordinadors que es desballestaven. Prenent un disc dur d'aquí, una placa base d'allà, un cable bus d'una altre trasto, una disquetera d'un altre ordinador vell... vaig aconseguir muntar un aparell en el que hi vaig instal·lar el sistema operatiu MS-DOS amb uns disquets piratejats i vaig arribar a executar-hi programes tan moderns com el WordStart, el Contaplus i el Retal (joc d'avions de guerra). Posteriorment em vaig atrevir a instal·lar-hi el Windows 3.1 i el Windows 3.11, i la cosa ja semblava autènticament professional. A les darreries de la vida d'aquest ordinador "Frankenstein" fins hi tot em vaig atrevir amb el súpermodern Windows 95. A partir d'aquí ja va començar a anar carraca perquè el sistema ja demanava massa recursos i vaig decidir fer un pas endavant comprant un nou PC de sobretaula.

El tercer va ser un Hewlett Pakard Pavilion, comprat a la botiga Miró del carrer Joan Maragall de Girona. Aquest sí que ja tenia de tot: lector i enregistrador de CD, altaveus i la tira de coses instal·lades. Ja no em vaig haver de preocupar per muntar-lo. Va ser arribar a casa, desembalar-lo i posar-me a fer-lo funcionar. Quina joia! Hi venia instal·lat el Windows 98, ja una autèntica modernitat, però incorporava un CD amb el sistema operatiu que va ser vist i no vist, anomenat Windows Millenium (Windows Me). Vaig instal·lar-li i durant molt de temps em vaig sentir una "rara avis" ja que ningú que jo conegués tenia aquest sistema operatiu. Quan va sortir el Windows XP li vaig instal·lar ràpidament i avui encara -a la seva velocitat- funciona correctament.

El quart va ser un Packard Bell amb 1 Gb de memòria i 380 Gb de disc dur que és el que encara funciona a tot drap i és el que estic utilitzant en aquests moments per escriure en el bloc. Aquest el vaig comprar al Media Markt de Girona amb la facilitat amb que es compra un quilo de taronges a la fruiteria: arribar, carregar i marxar. Cada vegada la informàtica ha esdevingut més una eina de consum. Amb aquest Packard Bell també ha arribat l'ADSL, el router i tota la facilitat d'accés a Internet, que amb els antics mòdems no hauriem imaginat mai.

Però no ha acabat aqui el meu consum d'ordinadors, no. Fa dos anys la meva filla va fer divuit anys i el regal va ser un portàtil amb Windows Vista Home Edition preinstal·lat. Va funcionar d'aquella manera que funcionava el Windows Vista fins que va arribar el SP1 i va arreglar una mica la seva funcionalitat.

I aquest any, finalment ha arribat el gran canvi: el meu fill ha fet divuit anys també, i per no ser menys el seu regal també ha estat un ordinador portàtil: Un Sony Vaio. I aquí la meva agradable sorpresa. Per primera vegada en tots aquests anys de muntar i instal·lar ordinadors i sistemes opertius m'he trobat amb que el primer bon dia de l'ordinador ha estat autoinstal·lar-se el sistema operatiu directament en català, com ha de ser al nostre país, i com no ho era fins ara.

Evidentment que hi havia paquets de traducció al català, sempre que han existit els he instal·lat als meus ordinadors, però sempre ha hagut de ser una acció de voluntariat lingüístic, amb la feina afegida de cercar el paquet de traducció, instal·lar-lo i amb l'ai al cor que això no espatllés el funcionament del sistema operatiu original. Finalment però -repeteixo- ha arribat el gran canvi. Ha sortit el català instal·lat com idioma per defecte i sense demanar-ho expressament. 

Estic content....