Qui sap si, fa milers d'anys, els primers pensadors humans, observant una imatge tan metafòrica i evocadora com aquesta: un pi mort del qual neixen uns bolets plens de vida, nodrint-se de la seva fusta morta, van crear conceptes predicats i promesos després per diverses religions com la reencarnació o la resurrecció de la carn.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris religió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris religió. Mostrar tots els missatges
divendres, 12 d’abril del 2013
divendres, 29 de març del 2013
El símbol del peix
Ara que som a Setmana Santa penjo una petita curiositat sobre els símbols del cristianisme. En els seus orígens els cristians s'identificaven, no per la creu, sinó amb el símbol d'un peix. Aquest és un símbol que encara podem veure que utilitzen sobretot els cristians evangèlics. Fixeu-vos en els símbols de peix situats darrera d'alguns vehicles,
L'explicació d'aquest símbol prové de la llengua grega: Jesús, Crist, Déu, Fill, Salvador, s'escriu de la següent manera: Ιησούς Χριστός θεός υιός, Σαλβαντόρ (Inicials ΙΧθυς) ΙΧθυς, (pronunciat IHZYS) es tradueix per peix en grec.
Aquí l'explicació de perquè els antics cristians que s'amagaven a les catacumbes s'identificaven amb aquest símbol per a conèixer-se entre ells.
dimarts, 19 d’abril del 2011
L'ermita del Socors de Canapost
Fa cosa de 8 mesos, en plena mitja veda de la Mare de Déu d'Agost vaig tenir la gosadia de proposar a en Ramon lá visita a l'ermita del Socors (cal pronunciar Socós), a Canapost. El patim patam dels caçadors ens en va fer desdir i hi varem tornar un altre dia, accedint des de la carretera d'Ullastret i resseguint els camps que voregen el bosc. La cerca va resultar infructuosa. Recordava, jo vagament, unes parets semiderruïdes quan el meu pare m'hi va portar amb edat insuficient per a valorar-ne la història, però amb edat suficient per a despertar-me el cuc de la curiositat.
Vuit mesos després, el meu veí, en Pere, diu que hi va anar el passat cap de setmana i que em passarà un enllaç del Vikiloc amb la situació.
Avui he obert el correu i en veure l'enllaç no he pas pogut esperar el cap de setmana per anar a provar sort.
Seguint les indicacions contingudes a l'enllaç hi he accedit des del camí de terra que porta des de Canapost a Castell d'Empordà, en un trencant a mà dreta que estroba abans d'arribar a les granges d'en Vives.
Seguint el camí en direcció Ullastret en poc mes de 5 o 10 minuts arribem a un camps amb arbres escampats que cap travessar en diagonal i arribem a un accés a un corriol que s'enfila cap amunt tot zigzaguejant.
M'han ajudat molt uns petits adhesius (gomets) vermells que algun voluntariós hi ha posat marcant el camí i que duraran fins que la meteorologia ho permeti.
Entre els llentiscles que voregen el corriol ens apareix el campanar de l'ermita emmarcat entre dos grans xipresos vells com en Matusalem. Poc a poc ens va apareixent a la vista un gruixut contrafort que des de l'esquerra de l'ermita empeny perquè aquesta aguanti encara un temps més sense ensorrar-se.
L'ermita del Socors presenta un estat bastant deteriorat -menys, això sí, del que jo era capaç de recordar de la meva infantesa-. Les pedres de la façana de davant han estat fortament erosionades pels elements. El teulat fa anys que va desaparèixer. L'entrada conserva complet el llindar de pedra rossa de Peratallada, probablement extreta de les antigues pedreres que avui conformen els Clots de Sant Julià, amb forma d'arc de mig punt típic del romànic, tot i que hi ha alguna pedra de la part baixa que gairebé ha desaparegut.
Tres graons, també de pedra rossa en un bon estat de conservació li donen accés. Hi ha també una finestra rectangular a l'esquerra de la portalada, i una finestra circular damunt de la portalada amb els vells encaixos d'un enreixat de ferro, ara inexistent. El seu interior és un bosc espès de llentiscles, una figuera, xuclamels i altres plantes que no he identificat, que fan impossible entrar-hi.
A la paret de darrera del que seria la planta de l'ermita hi ha una construcció circular, també sense sostre i envoltada de finestres en la seva part alta, realment curiosa. Des de darrera de l'ermita fa la impressió de que estracta d'un absis típic d'església romànica, però una vegada a dintre sorprèn la seva forma circular. Cal a dir que el seu estat de conservació és molt precari i fa mitja basarda entrar-hi per por de que no et caigui una pedra damunt del cap.
Tot l'entorn està tancat per una vella tela metàl·lica bastant coberta de vegetació i per accedir-hi cal franquejar una cadena entravessada en el corriol que hi mena.
Des del lloc se senten en la llunyania els cotxes que passen per la carretera de Canapost a Ullastret i l'alta vegetació avui existent no permet veure les vistes que en el seu moment feren -segons he sentit contar- d'aquest punt enlairat de l'ermita del Socors, el mirador preferit d'en Josep Pla per a contemplar aquesta zona del Baix Empordà.
Imatge de l'ermita del Socors en arribar pel corriol.
Detall de la finestra rodona damunta la portalada
Detall de la porta d'entrada
Escalons d'accés
Vista general de la façana
Sostre circular (amb la teulada caiguda fa anys)
Detall de la construcció circular posterior a l'ermita del Socors
Vista de Canapost tornant de l'ermita del Socors
diumenge, 28 de novembre del 2010
Quaranta
L'Arca de Noè després del Diluvi Universal
La religió cristinana, per herència del judaïsme arrossega moltes expressions arran del temps transcorregut per algun fet o esdeveniment sota el número quaranta:
-Quaranta dies i quaranta nits (en referència al temps que va ploure en el diluvi universal)
-Quaranta anys travessant el desert (en referència al temps que va trigar Moisès en conduir el poble d'Israel a la Terra Promesa)
-Quaranta dies al desert (en referència al temps que Jesús va estar al desert resistint les tamptacions del diable)
-Quaranta dies de Quaresma
Sembla com si qualsevol temps que es considera important s'hagués d'expressar amb el terme quaranta per a definir-lo, com si fos un sinònim de "molt de temps", per tant això implicaria que Moisès no va trigar quaranta anys per conduir el poble d'Israel, sinó que va trigar molts anys, i que el Diluvi Universal va durar molts dies i nits seguits i no estrictament quaranta.
Evidentment no tinc ni la menor idea d'arameu, hebreu o les llengües semítiques que es varen usar per a escriure la Bíblia, però gràcies a una eina que ens proporciona la tecnologia moderna (el Google traductor) he pogut comprovar unes similituds entre la paraula "quaranta" i la paraula "molts" en l'hebreu modern, la qual cosa em fa sospitar que estic davant d'una teoria no desencaminada del tot.
Molts: רבים
Quaranta: ארבעים
Veureu que els símbols que utilitza la llengua hebraica per designar quaranta són els mateixos que els que utilitza per a designar "molts" afegint-hi el símbol א que es tradueix pel numeral "un", i el símbol ע que el traductor el converteix en en la lletra H.
Potser a partir d'aquí tenim una explicació per entendre la proliferació de números quaranta a les sagrades escriptures.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)