Nina

La nina no és pas una serp malgrat que ho sembla, si ens hi fixem bé li veurem la cara de siglantana i no pas cara de serp. La Viquipèdia ens la defineix bé, per tant no ho reproduiré (deixo l'enllaç)

Només comentar que fa uns anys vaig publicar en aquest mateix bloc que en vaig trobar una a la zona de Vacamorta. Per desgràcia no duia cap càmera ni telèfon i no la vaig poder fotografiar. Aquesta vegada he tingut més sort doncs duia el telèfon al damunt i he pogut fer-ne alguna foto.

No era a més de vint metres d'on en vaig veure l'altra fa uns anys. Això vol dir que la població es reprodueix i es manté en el mateix lloc. Potser n'és una filla o una neta.  

Vitis labrusca

Fent una passejada per la llera Daró, fugint de la canícula que ens ha portat l'onada de calor d'aquest començament de juliol em vaig trobar amb un exhuberant exemplar de "vitis labrusca", cep o parra silvestre.

Com que n'he vist tota la meva vida, creia que era una espècie europea autòctona, però, ai las!, es veu que, com tantes altres espècies animals i vegetals, és importada d'altres terres.

Es veu que en temps de la fil·loxera es van importar d'Amèrica peus d'aquesta espècie, que hi eren resistents, per empeltar-hi tòries o sarments d'espècies productores de vi. Amb aquesta combinació, el nou cep també era resistent a l'atac de la fil·loxera.

Tan resistent és aquestà espècie, que s'ha asilvestrat i la podem trobar en molts llocs de les nostres contrades, com si fos una espècie autòctona més.

Labrusco en llatí vol dir salvatge, i la van anomenar així els científics com a contraposició a la vitis vitifera, la que utilitzem per fer vi. Malgrat la semblança en el nom el famós Lambrusco italià és produït amb vitis vitífera. Personalment mai he vist raïms d'una parra o cep silvestre, tot i que alguna fruita deuen fer.

Fotos d'Instagram al blog

Fa dies que donava voltes a la manera de poder fer apareixer automàticament les fotos que penjo a Instagram en el meu blog, que, amb tantes xarxes socials diferents, està un xic desaprofitat, i així, almenys, tindrà les actualitzacions de les fotos d'Instagram.

Cercant una mica per Internet he trobat una aplicació que ho fa molt fàcil, cal entrar a la pàgina

http://snapwidget.com/#getstarted i posar-hi el nostre nom d'usuari d'Instagram. Seguidament tenim l'opció de fer una previsualització o prémer la tecla "Get Widget". Si la previsualització ens agrada -sinó canviem els paràmetres- premem "Get Widget" i els apareixerà una línia de codi.

Aquesta línia de codi l'hem de copiar i afegir a la plantilla del nostre blog i ja tenim les fotos d'Instagram, tal com es poden veure a la dreta d'aquest text.

Els Carcaixells - Solius

Avui ha tocat una excursió al massís germà de les Gavarres, l'Ardenya. És un massís que tot i ser tan proper de les Gavarres té una morfologia totalment diferent, les afloracions rocoses, tan poc freqüents a les Gavarres, són la natura de l'Ardenya. Això fa que les rutes siguin més adients per a cabres que per a humans. El paisatge és, però, espectacular i digne d'admiració, donant-nos una visió fantàstica de la Vall d'Aro.

La ruta que hem fet avui parteix de l'aparcament de l'ermita de Solius, fa una visita a la Cova dels Moros, al Castell de Solius, per adreçar-se, tot seguit cap als Carcaixells, que pujarem i carenarem -i on esmorzarem-, per baixar finalment pel pas de la Miloca i tornar, passant pel costat del Monestir de Solius cap, a l'aparcament.

Ruta fins l'Arboç de Can Genoer

Aquest matí hem anat a fer una ruta per les Gavarres, com sempre que podem, i hem anat fent una caminada fins l'Arboç d'en Genoer, un magnífic arboç (arbutus unedo) que ha estat respectat pel pas dels anys aconseguint unes proporciona bastant considerables, tenint en compte la mida dels seus congèneres.

Hem trobat una situació "meteorològica" curiosa. I poso meteorològica entre cometes ja que es tractava d'una pedregada de petites gotes de gel que emplenaven els corriols per con transcorriem. Aquestes gotetes de gel no eren res més que les gotetes de rosada glaçada que es desprenien de les fulles i anaven a terra on, degut a la fredor que hi havia al sòl, es conservaven encara un temps donant la sensació de d'una pedregada minúscula.

Com fer olives salades a casa

Avui m'he donat el gust de començar a preparar preparar unes olives estil casolà. I dic començar a preparar perquè l'elaboració requereix un mínim d'un més de dedicació.

Durant aquest mes cada dia s'ha de canviar l'aigua de les olives. En aquest període les olives es van estovant i van esdevenint aptes per al consum.

Passat el mes, o sigui el 10 de novembre serà l'hora de posar les olives en una barreja d'aigua i sal.

I com sabrem quanta sal hem de posar-hi perquè no es facin malbé ni siguin massa salades? Doncs la solució és senzilla, és la prova de l'ou. En l'aigua sense sal un ou es queda al fons, perquè pesa més que el volum de l'aigua que desplaça (principi d'Arquímedes) A mesura que anem afegint-hi sal l'aigua que desplaça l'ou esdevé més pesada i arriba un moment que pesa més que l'ou. En aquest moment l'ou comença a surar, a anar cap amunt. Quan tenim l'ou a la superfície ja tenim prou sal.

Llavors podem deixar les olives que es marinin amb l'aigua salada tal qual durant un temps (al cap d'un mes ja es poden menjar, però quant més temps transcorri s'aniran tornan més toves i anirà canviant la consistència.

A mi m'agraden així, amb el seu gust natural i salades, però es poden fer mil combinacions de gust afegint-hi herbes aromàtiques, alls, peles de taronja, etc.

Si teniu ganes de fer-ho no aneu a pispar les olives de l'olivera que trobeu més a prop, fa molt lleig i moltes vegades tenen cucs,  jo les he anat a comprar a Can Morera, un agrocomerç de la Bisbal d'Empordà.

Bon profit!

Les coves del Montgrí

A part dels motius lúdics, el pes de consciència dels àpats nadalencs va fer que ahir ens decidíssim amb el meu fill d'anar a fer una caminada trenca-cames pel Montgrí. Va ser l'ocasió de visitar unes coves allunyades de les rutes més concorregudes però que realment val la pena visitar, el Cau del Duc d'Ullà i el Cau de les Dents, en deixo unes fotos.

Petita cova a la Muntanya d'Ullà

Cau del Duc d'Ullà

Interior del Cau del Duc d'Ullà

Cau de les Dents

Vista de l'Empordà des de dins del Cau de les Dents

Curiós escarabat

Aprofitant les vacances hem anat a fer una volta per la zona de Sant Jordi Desvalls i hem trobat un curiós escarabat blanc i negre mort que se l'estaven menjant les formigues. He cercat per Internet i he aclarit que es tracta d'un exemplar de l'espècie "Polyphylla fullo", un dels coleòpters més grans d'Europa, juntament amb l'escarabat rinoceront.

Curiosament en alemany d'aquest escarabat en diuen Walker (sí, sí... com el Ranger de Texas)

Serps

És habitual, sobretot a l'estiu,  a la nostra contrada sentir un fregadís d'herba i veure d'escallimpada alguna cosa que desapareix mentre anem passejant pels afores. Normalment es tracta d'un lluert, un llangardaix, una siglantana (sargantana) o una serp.

El que ja no és tan habitual és que l'animal, en aquest cas una serp, es quedi quiet amb tota la parsimònia del món i deixi que la contemplis mentre et sents una mena de reporter de la televisió d'aquests que fan reportatges d'havent dinat.

Les serps mai m'han fet una repulsa especial ni els hi he tingut una animadversió com la que els hi tenen moltes persones, a part de la prudència recomanada de mantenir una certa distància per no deixar.me pessigar.

Per això, quan he vist aquesta avui he dedicat una estona a la seva contemplació i a fer-li alguna foto.

La font d'en Botó

Feia anys que no hi baixava. Com a mínim des d'abans de la nevada de maç de 2010, que va deixar el corriol impracticable. Aquesta setmana hi he tornat a anar. Algú ha obert un nou corriol, amb més pendent que el que hi havia abans, però que -saltant alguna branca- permet arribar-hi. És la Font d'en Botó, com la coneix tothom, o Font la Curiosa, segons la inscripció a la pedra.

El Mont Pla i Santa Caterina

En un magnífic dilluns amb poca concurrència de caminants i turistes he aprofitat per fer una caminada pel Massís del Montgrí. Les vistes espectaculars. La visió de ramats de cabra salvatge ibèrica sobta en el Baix Empordà, però realment s'hi troba. No puc dir res més, he al·lucinat amb aquesta excursió tan a prop de casa.

Veure la ruta a Google Maps