Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de febrer del 2018

Empelt de bruixa o escombra de bruixa


En ocasions, tot passejant pels afores veiem algun pi que presenta una formació arrodonida i compacta de fulles i branquillons que destaca a l'arbre i obre la nostra curiositat. Normalment aquesta curiositat és transitòria i fetes unes passes no ens en recordem més del fenomen que acabem d'observar. Quan en trobem un una altra vegada, se'ns desperta novament la curiositat, que queda insatisfeta una altra vegada.
Avui, però, he investigat una miqueta i he descobert el perquè d'aquesta "deformació" que presenten alguns pins,  es tracta d'un tipus de malaltia o deformació que pateixen les plantes llenyoses, sobretot els pins. Per culpa d'un paràsit l'estructura de la planta es veu alterada i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació. Aquesta vegetació sol ser d'un color lleugerament diferent de la resta de la planta.
Si us ha entrat també la curiositat, us deixo alguns enllaços amb informació d'aquesta excrescència arbòria.






dissabte, 19 de març del 2016

Lluç

Sempre m'havia pensat que les paraules que utilitzem en català i castellà per designar un peix de consum bastant habitual, el lluç, no tenien res a veure.
Lluç en català i merluza en castellà, s'assemblen com un ou i una castanya a primera vista.
Ahir a la peixateria, tenien posat el nom científic d'aquest peix en el rètol indicador que conté el preu, la descripció, l'origen geogràfic, etc. Resulta que el nom científic del lluç és "merluccius" 
Per tant, en contraposició al lluç de riu que podem trobar a l'Estany de Banyoles hi trobem el "lluç de mar" - mer-luccius 
Definitivament he entès que sí que hi ha un mateix orígen etimològic entre aquestes dues paraules, la diferència és que en castellà es subratlla que el lluç és de mar i en català no es distingeix el lluç de mar del lluç de riu, ja que s'usa la mateixa paraula, tot i que acabem emfatitzant-ho qual és "de riu".


lluç (de mar)

lluç (de riu)

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Sangtraït


L'hematoma que apareix sota l'ungla després de donar-nos un cop té multitud de noms populars, garrofí al Baix Maestrat, mostela o mora a Mallorca, mustrela a la Vall d'Albaida, burra o burret a València, blau, morat i sangtraït a Catalunya.
Em centraré amb sangtraït per fer una reflexió sobre l'orígen etimològic de la paraula.
La paraula sangtraït és composta per sang i traït. És a dir sang que havia de sortir per haver sofert una ferida, però que ha patit una traïció que l'ha impedit aflorar a l'exterior. Aquesta traïció és la barrera formada per l'ungla. 
Però perquè sangtraït i no sang-traïda, atès que sang és una paraula femenina?
La meva reflexió és que en català antic, igual que actualment en francès sang devia ser una paraula masculina que amb el temps, per l'evolució de la llengua, ha passat a ser femenina.
He cercat també en diccionaris francesos si existeix la paraula sang-trahi per descartar que fos una adaptació al català d'una forma francesa, atès el gènere de la paraula sang. No he trobat, però, que aquesta paraula hi existeixi. En francès popularment l'anomenen "ongle noir" o "rat".
Dedueixo, doncs una evolució del masculí al femení en la paraula "sang" al llarg de la història.

dilluns, 12 d’agost del 2013

Graduació de l'agraïment

A qui escolti sense prestar-hi atenció pot semblar-li que els catalans utilitzem de manera indiscriminada les paraules gràcies, mercès i "merci" per expressar agraïment. Res més lluny de la realitat, però. Els no catalans, i especialment, els nostres veïns francòfons es sorprenen quan escolten que diem "merci" amb tota naturalitat per expressar un agraïment. No utilitzem, però, la paraula "merci", la paraula gràcies i la paraula mercès sempre en en el mateix context, sinó que hi ha una sèrie de matisos de l'agraïment que ens inviten a utilitzar cadascuna d'aquestes paraules en el seu moment apropiat.
"Merci" seria la forma més petita d'agraïment: per una propina de vint cèntims, per acostar-nos una cadira que ja anàvem a agafar, per haver-nos informat de quina hora era.
Gràcies, amb el seu augmentatiu "moltes gràcies", ja expressa un agraïment més profund, una propina de 50 €, ho diem a un familiar o un amic que ens paga un deute, quan ens acosten una cadira i tenim un impediment de mobilitat, etc,
Mercès i moltes mercès és un entremig, pot expressar tan un agraïment gran com un agraïment petit i sol expressar-se en un ambient formal a qui per haver-nos fet una concessió de caràcter públic, no implica que qui ens fa el favor es rasqui la butxaca: ho diem quan ens donen una beca, una subvenció, un premi literari...
El nostre llenguatge és ric en matisos i, quan manllevem una paraula d'un idioma estranger, moltes vegades és per donar un nou matís que no s'acaba d'expressar amb una paraula genuïna.


Gràcies per haver tingut la paciència de llegir-me!

dimecres, 17 de juliol del 2013

No res

Hi ha paraules que poden significar una cosa i evolucionar per acabar significar exactament el contrari. Una de les paraules en que l'evolució li ha canviat el sentit, a la vegada conservant el sentit original (i aquí hi ha l'excepció) és la paraula RES.
Res ve del llatí i significa "cosa". D'aquí la paraula "república" que deriva del llatí "res publica" -cosa pública-.
La curiosa evolució que ha sofert en català per passar de significar "cosa" a significar "absència de cosa" probablement derivi de l'expressió "no res" -no cosa-. Expressió ben viva també avui en dia (Ex. Què vols? No res, gràcies) i que té el seu equivalent en anglès "nothing" (no cosa, o sigui -res-) exactament amb la mateixa funció.
A la vegada en català "res" segueix significant "cosa" (Ex. -Que vols res? -No, no vull res, gràcies) [Per dir "Que vols alguna cosa?]
I per descomptat, té el significat que en primer ordre li atribuïm:  absència total de cosa, (Ex. -Què hi ha? -Res)
Per tant, en català tenim una paraula que vol dir una cosa i a la vegada tot el contrari. 

Ni sí ni no sinó tot el contrari.

dilluns, 27 de maig del 2013

Eixonar

Eixonar és una altra paraula genuïna l'ús de la qual s'està perdent. Per això ahir, quan anant a Palamós a veure el fill d'una amiga que havia nascut, vam passar prop del Pi d'en Xana i varem veure que tenia una branca eixonada, vaig pensar que la frase: "el Pi d'en Xana s'ha eixonat!" feia un bonic joc de paraules.


El Pi d'en Xana vist des del camí que ve del Figuerar


El Pi d'en Xana amb una branca eixonada.

El Diccionari Alcover Moll dóna diversos significats a la paraula eixonar, però a l'Empordà l'he sentit també amb el significat de desprès, o que ha estat vençut pel pes.

Definició de l'Alcover-Moll:
EIXONAR v. tr.
|| 1. Collir olives agafant les branques amb el puny i tirant cap avall (Empordà, Ripollès); cast. ordeñar.
|| 2. Llevar les fulles d'un arbre agafant les branques amb la mà i resseguint-les cap avall (Empordà, Costa de Llevant, Vic, Lluçanès, Vallès); cast. deshojar. De sos abets descomunals... un terbolí infernal ne treurà la gran part... llençant-los a dreta i esquerra, torçuts, malmesos i aixonats, Verdaguer Exc. 18.
|| 3. Passar la mà closa pels brins o brancons d'una planta per llevar-ne els grans, les flors, etc. (Empordà, Plana de Vic, Garrotxa, Vallès, etc.).
|| 4. fig. Llevar una cosa qualsevol, adherida a una altra, passant la mà per aquesta (Empordà). El nedador... amb unes quantes fregades de mà s'eixonà la mullena que li regalava per braços i cames, Ruyra Pinya, i, 21. Vinga maurar-li els braços, eixona que eixona, perquè les sangs es remoguessin, Ruyra Pinya, ii,226.
|| 5. refl. Ajupir-se (Gironès).
|| 6. Deixar-se anar per una corda avall, escapolir-se (Vallès).
    Fon.: əʃuná (or.).
    Etim.: desconeguda. Oiva J. Tallgren en Neuph. Mitt. xiii, 173, proposà derivareixonar del llatí ūnus, ‘un’, però ni per la forma ni pel significat és explicable tal etimologia (cf. Meyer-Lübke REW 9075). Leo Spitzer en Zschr. r. Ph. xl, 216, proposà com a origen de eixonar un mot català aixó diminutiu de aixa; però tampoc no es veu il·lació semàntica entre aquest aixó i eixonar

dissabte, 20 d’abril del 2013

Assegurances

Fa dies. per no dir setmanes o mesos, que a l'edició digital del Diari de Girona (baixant pàgina avall) hi apareix un anunci, suposadament traduït del castellà per un traductor automàtic -sinó encara és més greu- en que el text diu "Calcula el teu segur" (del castellà "Calcula tu seguro") enlloc de "Calcula la teva assegurança", con seria normal. No sé si en tot aquest temps els responsables no ho han llegit, no han vist l'error o no l'han sabut corregir. 


dissabte, 13 d’abril del 2013

Estar llassat

Fa anys que no sento aquesta paraula, però era habitual sentir-la dir al meu avi. Deia: Avui he arribat a casa ben llassat! Estar llassat, significa estar extremadament cansat o fatigat.

El diccionari Alcover-Moll ho defineix així:
LASSAR (llassar). v. tr. 
Cansar, fatigar; cast. cansar. «No corris tant, que et llassaràs» (Gir., Empordà). L'ome qui puja a l'auta e rosta muntanya se lassa, Llull Dem. 96. Aprés que no's lassa ne s'anuja en fer la dita obra, Genebreda Cons. 142. Si un braç se lassa o és maimó, deu s'allarguen a reclamar-li l'eina, Ruyra Pinya, ii, 99.
    Fon.: 
ləsá (Barc.); ʎəsá (Gir., Empordà).
    Etim.: 
del llatí lassare, mat. sig

El curiós és que l'he recordat, no per sentir-la en català, sinó per llegir-la al diari le Figaro en la seva versió francesa (que té la mateixa arrel) 


L'«ami chinois» est lassé des provocations de Kim Jong-un


"L'amic xinès està fatigat de les provocacions de Kim Jong-Un"

No saps mai quin catalitzador et despertarà la neurona del record....


El gat està ben llassat

dimarts, 5 de març del 2013

Mas Oller / Més Oller


Ho penjo i no sé si ho hauria de penjar. Però és una reflexió que faig cada vegada que passo per Torrent. Poc abans s'arribar al poble venint de la rodona de la carretera C-66 fa un temps que els responsables del Celler  Mas Oller hi han posat un rètol amb l'indicatiu +Oller. On + és el símbol que significa suma, és a dir, "més". Per tant jo llegeixo més Oller
Entenc, però, que el dissenyador del rètol, fent un insult a la llengua del territori on es troba el celler, ha pensat que els visitants llegirien Más Oller, sí, així en castellà i amb accent, atès que el símbol que defineix la suma en castellà és "más", paraula diferent de mas (masia). És una relació d'idees en la meva humil mentalitat incoherent.
Després del mal d'ulls constant ho comparteixo. No sé si sóc l'únic que em fixo en aquestes coses, ni sé si val la pena donar-hi voltes i estirar-se els cabells, al cap i a la fi quan veig escrit Canal+ llegeixo "canal plus" i no pas "canal més".

diumenge, 2 de desembre del 2012

Traducció automàtica

Quan s'usa la traducció automàtica, sense revisió posterior, ens podem trobar amb sorpreses com aquesta: La troballa d'un noi i un tigre dintre d'un pot... (enlloc d'en un bot)

Vist al Diari de Girona de 2/12/2012

dimarts, 21 d’agost del 2012

Me les he menjades totes (Concordança de participi)

El dubte sobre la correcció de la concordança del participi amb el gènere i el nombre: (Exemple: "Me les he menjat totes" o "Me les he menjades totes") m'ha fet fer una cerca amb la fantàstica eina del Google, trobant, en un comentari de Racó Català de 2005 aquest text, sembla ser copiat d'una vella pàgina i signat per Josep Ruaix, que em permeto de transcriure en el meu bloc. Si teniu interès i curiositat per la llengua, dediqueu-hi una estona: no serà pas temps perdut.


Concordança del participi

En català antic, a semblança d’altres llengües romàniques, el participi que apareix en les formes compostes dels verbs (he cantat, has cantat, etc.) se solia fer concordar amb el complement directe de tals verbs; és a dir, el participi prenia les formes de gènere i nombre corresponents al complement. Tal concordança s’ha més o menys conservat. Detallem-ho.1) Com a tret arcaic, alguns parlars (especialment els baleàrics) mantenen encara la concordança quan el participi precedeix el complement. Exemple: Ja he rebuda la carta, ja he rebuts els telegrames, ja he rebudes les cartes. Aquest tipus de concordança, però, ha estat abandonat per la llengua estàndard, si bé encara es troba algun cop en poesia.
2) La llengua estàndard admet la concordança quan el complement directe del verb és representat per un pronom feble de tercera persona (la, els, les, en, el primer i l’últim en les variants elidides l’, n’) proclític (és a dir, que precedeix el verb); també quan el pronom feble proclític (i aleshores és en) representa un subjecte completiu. Comparem i observem els exemples (sense concordança ® amb concordança):
— Ja he rebut la carta ® Ja l’he rebuda (l’ = la carta).
— Ja he rebut els telegrames ® Ja els he rebuts (els = els telegrames).
— Ja he rebut les cartes ® Ja les he rebudes (les = les cartes).
— Ja he rebut una carta ® Ja n’he rebuda una (n’ = carta).
— Ja he rebut dos telegrames ® Ja n’he rebuts dos (n’ = telegrames).
— Ja he rebut unes quantes cartes ® Ja n’he rebudes unes quantes (n’ = cartes).
— Ha vingut una dona ® N’ha vinguda una.
— Han arribat dos vaixells ® N’han arribats dos.
— S’han presentat moltes peticions ® Se n’han presentades moltes.
Noteu que existeixen frases fetes amb el participi concordat amb un nom femení sobreentès (cf. p. 111): Ja l’has vessada! (vessar-la = ‘equivocar-se’). Si que l’heu feta bona! (fer-la bona = ‘fer un disbarat’).
També es pot fer la concordança quan el pronom partitiu (en) proclític representa el nucli d’una locució quantitativa en funció de complement directe o subjecte completiu. Exs.: Estava mirant les fotografies i, quan n’hagué vistes la meitat... (en = de les fotografies, integrant la loc. quantitativa la meitat de...). De les cartes que escriví, ens n’han arribades poc més de dues mil.
En canvi, ja no seria correcta la concordança si el pronom feble fos de 1ª o 2ª persona, o si es tractés d’un pronom relatiu, o si, encara que el pronom fos en, representés un element sintàctic distint dels que hem dit, o, és clar, si no hi hagués cap pronom feble abans del verb. Exs.
— «A penes ens havien presentats...» (on el pronom feble proclític és de 1a. pers.). «Quan us han vistos...» (on el pronom feble és de 2ª pers.).
— «Si t’aferres a allò que penses d’una persona, llavors ja no estimes aquesta persona, sinó que estimes la idea que te n’has feta» (on el participi concorda amb el pronom relatiu que, el qual té per antecedent un nom en femení singular, persona, mentre que n’ representa un complement circumstancial: t’has fet una idea de (sobre) tal persona). «Voldria donar les gràcies a tots ells per les suggestions que n’he rebudes» (el participi concorda amb el relatiu que, el qual té un antecedent femení plural, suggestions, mentre que n’ vol dir d’ell). «En la majoria d’exemples d’adverbis, l’adverbi tal podria reemplaçar els que hi hem posats» (el participi concorda amb el relatiu que, que té un antecedent masculí plural).
— «Prou n’hem vistes mostres eloqüents abans» (on el participi deu voler concordar amb n’, però aquest pronom representa d’això, complement determinatiu del complement directe: hem vist mostres eloqüents d’això).
— «Tals verbs han vistos modificats els significats que els caracteritzaven» (on el participi no va precedit de cap pronom feble).
3) També s’admet la concordança amb les perífrasis verbals; aleshores el participi del verb conjugat concorda amb el complement directe o el subjecte completiu de la perífrasi presa com un tot. Fixem-nos en aquests exemples (sense concordança ® amb concordança):
— No heu pogut acabar la feina ® No l’heu poguda acabar (l’ = la feina).
— He volgut veure en persona els nous aparells ® Els he volguts veure en persona (els = els nous aparells).
— No has sabut entendre les preguntes ® No les has sabudes entendre (les = les preguntes).
— Han fet fer més còpies ® N’han fetes fer més (n’ = còpies).
— No havia gosat demanar tants diners ® No n’havia gosats demanar tants (n’ =
diners).
— Hem hagut de menester una altra corda ® N’hem haguda de menester una altra (n’ = corda).
— La parentela que ha vingut a esperar aquells holandesos... ® La parentela que els ha vinguts a esperar...
— Només han pogut arribar tres avions ® Només n’han poguts arribar tres, d’avions.
Més exemples de concordança:
— Em penso que no val pas la pena que doni detalls de les gestions, ja que ni jo ni ningú no n’hauria hagut d’haver feta cap (perífrasi haver de en temps compost + infinitiu compost).
— Això, alguns amics m’ho han discutit, però sempre els he deixats dir (perífrasi deixar + infinitiu).
— (parlant d’unes pastilles) No les he deixades de prendre mai (perífrasi deixar de + infinitiu).
— (parlant d’una feina) L’he acabada de fer ara (perífrasi acabar de + infinitiu).
— (parlant d’una àvia) L’he anada a acompanyar a cal metge sempre (perífrasi anar a + infinitiu).
— Me l’he quedada mirant (= a ella, aquella cosa; perífrasi quedar-se + gerundi).
— Les patates, les he arribades a fer passar (perífrasi doble: arribar a + fer + infinitiu).
Ara bé, la concordança dins les perífrasis presenta una restricció. I és que hi ha perífrasis en què convé distingir entre el pronom feble com a complement directe del verb conjugat (el que conté el participi) i com a complement directe de l’infinitiu. Aleshores, naturalment, la concordança del pronom només s’hauria de fer amb el verb més pròxim, que és el conjugat. Exemples (complement del v. conjugat / complement de l’infinitiu):
— Aquesta soprano l’he sentida cantar / Aquesta cançó l’he sentit cantar.
— Aquestes noies les hem vistes ballar a París / Aquestes danses les hem vist ballar a París.
— Els ha deixats fer (= ha deixat que ells fessin) / Els ha deixat fer (= ha deixat fer aquells disbarats).
Es coneix que el pronom feble és complement de l’infinitiu quan pot col·locar-se darrere d’aquest; quan no pot col·locar-s’hi, vol dir que és complement del temps conjugat. Exs.: Aquesta cançó l’he sentit cantar = Aquesta cançó he sentit cantar-la. En canvi, no tindria sentit de dir «Aquesta soprano, he sentit cantar-la». Es pot advertir també que el complement directe del verb conjugat fa de subjecte de l’infinitiu. Ex.: Aquesta soprano l’he sentida cantar (= He sentit la soprano cantar o He sentit que la soprano cantava).
Tanmateix, s’ha d’advertir que la llengua espontània tendeix a fer la concordança sense establir l’anterior distinció, dient, doncs, també: Aquesta cançó l’he sentida cantar. Aquestes danses les hem vistes ballar a París. Els ha deixats fer (els disbarats).
4) Des del punt de vista d’una normativa diguem-ne estilística, s’ha de recomanar la concordança quan es tracta del femení singular, perquè encara és molt viva arreu. I és molt viva, sens dubte, perquè ens permet de distingir el sentit del pronom feble femení (la, però elidit en l’) del pronom feble masculí (el, però elidit també en l’). Així distingim l’he rebut (el telegrama, el paquet...) de l’he rebuda (la carta, la postal...). Semblantment s’ha de recomanar en el femení plural, perquè encara és també bastant usada i per coherència amb el femení singular, si bé no és necessària per a la claredat. Exemples:
— He vist la Caterina amb el seu xicot i l’he saludada (l’ = la Caterina, no el seu xicot).
— L’han haguda d’operar (sabem de seguida que es tracta d’una persona de sexe femení).
— Les patates me les he menjades totes (més coherent, clar i eufònic que me les he menjat totes).
Quan la concordança correspon al masculí plural, cas en què l’ús vacil·la més, s’ha d’aconsellar mantenir-la en estils literaris elevats o de caire tradicional, excepte en contextos en què es produirien repeticions (concretament, repetició de participis amb desinència -ts); en estils més planers i «joves», es pot reservar la concordança per a quan el pronom feble és en, perquè llavors sol ajudar notablement a la claredat; de tota manera, quan el pronom feble és els, alguna vegada la concordança també contribueix poc o molt a la claredat. Exs.:
— Els bolets, aquest matí els he triats tots (és lògic que el participi, triats, i el seu determinant, tots, tinguin la mateixa forma de masculí plural).
— Durant molta estona els havia tingut embadalits (sense concordança, evitant així la repetició de dos participis amb la desinència -ts).
— (frases de la Bíblia:) Has volgut trencar jous de fusta, però amb això n’has forjats de ferro (així es veu que forjats es refereix a jous). / «Vés a cridar el teu marit i torna.» La dona li contesta: «No en tinc, de marit.» Jesús li diu: «Fas bé de dir que no en tens. N’has tinguts cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit» (així es veu que tinguts es refereix a marits). / Ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n’ha ajudats molts. — A passeig, els he duts (on es veu de seguida que els és complement directe; p.e., He dut els nens a passeig; distint de Un llibre, els he dut..., on els és complement indirecte; p.e., He dut un llibre a ells o elles)

dimecres, 23 de maig del 2012

Escalipatxo

Avui en dia tota la joventut en diu gripau. Així ho han après als llibres de col·legi com a forma estandaritzada de la paraula que defineix el "Bufo bufo" (gripau comú). A casa en corre un que quan ha de ploure es fa veure més i quan no plou s'amaga entre les herbes, tot i que cada cop li costa més d'amagar-se per la gran mida que comença a tenir. Quan no el veiem notem la seva presència per les seves negres deposicions derivades de la ingesta d'insectes. 
El nom escalipatxo, que s'usa a la Bisbal d'Empordà i rodalies per a definir el gripau comú és una variant dialectal de galàpet, que ha anat evolucionant en capàput, escalàput i escalipatxo. Evidentment a la nostra contrada en la seva primera etapa de vida els escalipatxos també són papibous (con les granotes)

Penjo algunes fotos tirades en dies diferents:









dimecres, 18 d’abril del 2012

Català i noves teconolgies

Tots els que tenim un bloc sentim curiositat per saber quants navegants de la xarxa el visiten. Fa anys vaig trobar que Google oferia gratuïtament la utilitat Google Analytics per a satisfer aquesta curiositat. 
També, a part de saber quants usuaris visiten el teu bloc hi ha alguna altra informació complementària tècnica -que no personal- sobre l'origen de les visites, i una d'elles és l'idioma.
Fins avui, malgrat ser un bloc escrit íntegrament en català i, per tant, amb la majoria de visites provinents d'usuaris de llengua catalana, l'idioma dels sistemes operatius d'accés majoritari havia estat el castellà.
Bé, doncs avui, després de 5 anys de vida d'aquest bloc, i per primera vegada, consultades les dades del darrer mes, l'idioma més instal·lat en el sistema operatiu dels ordinadors des d'on s'ha accedit al bloc de les Gavarres és el català.
Com deien a les escoles, en aquest àmbit la llengua catalana "progressa adequadament"

dimarts, 20 de desembre del 2011

Google maps s'ha tornat boig

Es veu que als gestors de l'aplicació Google Maps els ha sortit de mare el traductor automàtic i s'ha posat a traduir totes les paraules del català al castellà.
A títol d'exemple all carrer del Puig d'en Vidal de la Bisbal ara hi diu Calle del Cerro de Vidal. Penós, ni a les èpoques més fosques del franquisme no s'havia vist una cosa així.
El carrer dels Tarongers, ara es diu Calle de los Naranjos
El carrer del Rec del Raig es diu Calle del Riego del Rayo i el carrer del Morró, calle del Muraje
Així Sant Francesc és San Francisco i Pau Claris, Pablo Claris, el carrer Puig d'Arques s'ha convertit en la calle del Cerro de Arques.

Així podem circular per tot Catalunya amb la lectura de les mateixes barbaritats, com exemple a Platja d'Aro el carrer de la Riera s'ha convertit en Calle de la Rambla

El diari El PuntAvui en fa referència en aquest article, que posa alguns altres exemples curiosos. Esperem que això "solamente" sigui un error "involuntario" i que passat el mal "trángulo" es corregeixi correctament, perquè em nego a creure que això sigui fruit del nou escenari polític a l'estat espanyol.

Es veu que tota la vida fent conya amb que Maçanet de Cabrenys en castellà es deia Demasiadolimpio de Cabritos, ha calat fons a GoogleMaps . 


dimecres, 26 d’octubre del 2011

Nyèbits de catracòlics del mal rellamp


Un article aparegut dient "Nyèbits de Catacròlics" a la Vanguàrdia referent a l'originalitat d'alguns insults en llengua catalana m'ha fet reviure les exclamacions del capità Haddock.
Sembla ser que el que dóna nom a aquest post el traductor de Tintin se l'havia reservat al calaix i no l'havia utilitzat mai.
L'originalitat deuria ser certa. Ja que el Google cercant "Nyèbits de catacròlics" únicament m'ha donat dos enllaços al mateix article que refereixo i un altre a un bloc que transcriu un escrit de 1988.

Després he observat que catracòlics apareixia en més pàgines, per tant entenc l'articulista de la Vanguardia ho deu haver copiat malament. Apareix una definició al Diccionari Català Valencià Balear

CATRACÒLICA (i ses variants catracòliga, catacòlica, catacòliga, catagòria). f.
Roba d'abric exterior llarga, com un capot, una capa, un jec llarguer, etc. (Cerdanya, Empordà, Vic, Mall., Men.); cast. casacón. Ses vostres catracòliques llargues dissimulen sa curtesa des vostros cossos, Ruyra Parada 53.
Fon.:
kətɾəkɔ́likə (Plana de Vic, Empordà); kətɾəkɔ́liɣɛ (Puigcerdà); kətəkɔ̞́likə (Mall.); kətəkɔ̞́liɣə (Mall.); kətəɣɔ̞́ɾiə (Ciutadella).
Etim.:
desconeguda. Potser procedent de categòrica, però no es veu clar el fonament semàntic immediat d'aquesta etimologia.

Nyèbits tampoc no ho havia sentit mai, i apareix al mateix diccionari amb la següent definició:

NYÈBIT m.
|| 1. Noi que va perdut pels carrers (Barc.); cast. golfo.
|| 2. Noi presumit i de poca vàlua com a persona física o moral (Empordà, Garrotxa, Bagà); cast. mequetrefe, petimetre.
|| 3. (en to despectiu) Noi qualsevol (Barc., Tarr.); cast. rapaz, mocoso.
|| 4. Ximple, mancat de seny (Empordà); cast. tonto.
|| 5. Home que no serveix per a res (Tortosa); cast. papanatas, espantajo.
|| 6. Nom que es donava als ciclistes els primers temps que corrien bicicletes (Barc.).
|| 7. Llautó (en el llenguatge dels drapaires i dels trinxeraires barcelonins).
Fon.:
ɲέβit (or., occ.).
Etim.:
incerta. Wagner Argot 75 relaciona aquest mot amb el fr. nepe, nèpe, ‘espècie de lladregot jueu’; Sainéan relaciona aquesta forma amb el mot fr. nièpe ‘vespa’

En fi. Tenim un insult original per a qui vulgui emular el capità Haddock. i una "traducció" perquè ho entenguem Nyèbit de catracòlic = Noi desmanegat amb abric llarg.
Llamp de llamps quines paraules!

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Conserva

La serva (vegeu enllaç) és un fruit de tardor que resulta aspre al paladar a menys que es desi en palla que maduri durant un cert temps, d'aques acte se'n diu servar.
Serva en llatí es diu exactament igual "serva" i, ja que del llatí també prové la paraula "conserva", del verb "conservare", dedueixo que la paraula que utilitzem per a definir com tractem i desem els aliments perquè no es facin malbé està més que emparentada amb la manera com es tracten les serves abans de menjar-les, és a dir servant-les, o "conservant-les", del llatí "cum" i "servare" (quan servar)
Més explicacions del significat de "cum" en aquest enllaç.


divendres, 7 d’octubre del 2011

Veimar

Cada any quan arriba la tardor i l'hora de recollir el fruit de la vinya, en comentar aquesta tasca entre les meves amistats m'he adonat que únicament la gent de l'Empordà i amb amb una certa experiència o tradició en el ram de la terra coneix la paraula "veimar". Tothom es sorpren en sentir-la. Es queden astorats com dient: "-On dius que has anat?
Després aprofundeixo un xic i me n'adono que ja pocs som els coneixedors d'unes paraules gairebé en extinció, fora del limitat món del seu ús a la nostra terra:

- Veimar (recollir el raïm, veremar, fer la verema)
- Samal  (recipient de fusta amb dues nanses per portar els raïms des de la vinya a la premsa)
- Pal samaler (pals llargs per transportar les samals entre dues persones)
- Follar (Trepitjar el raïm)
- Tramuja (Peça en forma d'embut que serveix per guiar la caiguda del raïm fins la màquina de follar)
- Maça (Utensili per compactar els raïms dins la samal.
- Tòria (Sarment, branca del cep)
- Cep (planta que dóna el raïm)
- Pinjoll (Penjoll, grup de raïms que pengen de la tòria)
- Gotim (o Botim) Porció d'un pinjoll de raïms.
- Sofrí -o Lluquet- (Peça allargada de tela impregnada de sofre, que serveix per consumir l'oxígen de la bota)
- Pipó (troç de branca de fonoll que tapa un foradet a la bota per a extreure'n el vi sense posar-hi aixeta)
- Tina (Recipient o dipòsit on es recull el most)
- Cescle (Cèrcol de ferro, antigament de castenyer o avellaner que lliga les fustes de la bota)
- Embotar (introduir el most a les botes)
- Veimella (ganivet corbat apropiat per a tallar els pinjolls de raïms, és a dir, per a veimar)
- Pesamostos (densímetre que medeix aproximadament la graduació que tindrà el vi a partir de la densitat del most.)



Compactant els raïms a la samal amb la maça

divendres, 17 de juny del 2011

Master en ortografia

Al poble d'Ultramort s'hi troben aquests "cum laude" de l'ortografia que s'han conservat com una mostra històrica des que varen ser escrits el segle XIX fins els nostres dies.




diumenge, 20 de març del 2011

De moro...

Qualsevol porducte que ha entrat al nostre país al llarg de la història, del qual no en teníem antecedents, però que tenia una certa semblança amb un altre que hi havia abans aquí s'ha batejat per antonomàsia amb el sufix "de moro". Sembla seu que una cosa que provenia dels moros era una cosa llunyana, rara i exòtica. Així podem trobar el "blat de moro", el "raïm de moro", "les figues de moro", el "clavell de moro"...

Figues de moro

Blat de moro

Raïm de moro

Clavell de moro

diumenge, 13 de març del 2011

Postres

Mentre estava escrivint el post anterior dedicat a la correcta manera d'anomenar el nucli urbà de les diutats, m'estaven fent mal les orelles amb el programa de cuina d'en Pere Tàpias (Tàpias variades) a Catalunya Ràdio del matí del diumenge.
No deixen de parlar d'un "postre", així en singular.

Postre en singular no existeix


La forma correcta sempre és en plural, la paraula postres no té singular.