dilluns, 3 de desembre de 2007

FILOSOFIA DE LA VIDA

Diuen que Déu va crear l'ase i li digué:
- Seràs ase, treballaràs de sol a sol, carregaràs damunt el teu llom tot el que t'hi posin i viuràs trenta anys.
L'ase contesta:
- Senyor, seré tot el que em demaneu, però.... trenta anys és molt, ¿No seria millor deu anys?
I DÉU CREÀ L'ASE



Després Déu creà el gos i li va dir:
- Seràs gos, tindràs cura de la casa dels homes, menjaràs tot el que et donin i viuràs vint-i-cinc anys.
El gos contestà:
- Senyor, seré tot el que em demaneu, però--- vint-i-cinc anys és molt ¿No seria millor deu anys?
I DÉU CREÀ EL GOS


Després Déu creà el mono i li digué:
- Seràs mono, saltaràs d'arbre en arbre, faràs pallassades per divertir els altres i viuràs quinze anys.
El mono va contestar:
- Senyor, seré tot el que em demaneu, però... quinze anys són massa. ¿No seria millor cinc anys?
I DÉU CREÀ EL MONO


Per acabar, Déu creà l'home i va dir-li:
-Seràs home, el més inteligent de la terra, dominaràs el món i viuràs trenta anys.
L'home contestà:
- Senyor, seré el que em demaneu, però.... trenta anys és poc ¿Per qué no em doneu els vint que no va voler l'ase, els quinze que va menysprear el gos i els deu que no accepta el mono?
I DÉU CREÀ L'HOME


I així és la paradoxa de la vida:
QUE L'HOME VIU TRENTA ANYS COM HOME, DESPRÉS ES CASA I VIU TRENTA ANYS COM ASE, TREBALLA DE SOL A SOL I CARREGA SOBRE LES SEVES ESPATLLES EL PES DE LA FAMÍLIA, DESPRÉS ES JUBILA I VIU QUINZE ANYS COM UN GOS, TENINT CURA DE LA CASA I MENJANT EL QUE LI DONEN I ACABA VIVINT DEU ANYS COM UN MONO, SALTANT DE CASA EN CASA DELS FILLS I FENT PALLASSADES PER A DIVERTIR ELS NÉTS.


Dedicat a Francesc d'Assis Casademont "le Vieux" E.P.D. , que a part de bon pintor, també era un bon filòsof.

1 comentari:

Marc ha dit...

Està molt bé aquest post! És un retrat molt bo de la vida que ens ha tocat viure.