6 de juny de 1944.- Una matinada espessa es lleva damunt les costes normandes. Núvols baixos, una mar grisa, esvalotada. ¿Una matinada com les altres pels centenars de vigies alemanys que, des de fa setmanes, escruten amb ànsia l’horitzó?. En realitat, els déus han decidit que no sigui així. Overlord, el desembarcament tan esperat és en marxa. Una immensa armada és a la mar. Centenars de vaixells convergeixen cap a les costes de França. De sobte, l’oratge esclata. En onades successives, eixams de bombarders fan ploure una pedregada de bombes damunt les defenses alemanyes. Emergint entre la boira, les vaixells de guerra prenen el relleu, i milers d’obusos de tots els calibres volen cap a les fortificacions del mur de l’Atlàntic, que desapareixen entre la pols i el fum. Aviat, és l’hora de l’assalt. Els landing craft s’acosten, s’immobilisen. Pesadament carregats, el cor constret per l’angoixa, els homes salten dins les ones escumoses mentre la resposta es desencadena. Centenars de punts lluminosos s’encenen damunt els penyasegats “com una immensa taula de billar elèctrica” . El dia més llarg de la guerra acaba de començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada