Shuster i els àrbitres catalans.
Avui he vist i escoltat les declaracions de Bernd Schuster a la televisió sobre el partit que el Real Madrid va perdre contra el Sevilla la jornada passada. I dic “he vist”, perquè les declaracions de Bernd Schuster s’havien de veure, també. La cara que posa quan acusa per passiva a l’àrbitre d’haver afavorit el Sevilla pel fet de ser català, ho diu tot. Diu que ha trobat un boc expiatori per exculpar tots els seus mals i això és molt greu. És una cosa que dita per un aficionat a la barra d’un bar no té més importància que la d’un moment d’eufòria, però dita per un entrenador d’un equip com el Reial Madrid, que sap que l’escoltaran milions de persones –fins i tot jo que no m’agrada el futbol- adquireix unes dimensions de crida a l’odi racial i nacional contra els catalans, tema que de per sí és prou sensible a l’Estat espanyol. No puc més que recordar moments històrics en què s’ha culpat grups culturals, racials o nacionals de tots els mals de societats amb problemes (Alemanya Nazi, expulsió dels jueus pels Reis Catòlics...) Schuster ha obrat amb aquest tarannà en les seves declaracions, que ratllen, al meu entendre el delicte per provocar a l’odi contra grups per motius referents a l’origen nacional (Art. 510 del Codi Penal espanyol: “1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.”)
El problema perquè pugui ésser processat serà perquè cap jutge espanyol es mullarà considerant diferenciat l’origen nacional dels catalans, en canvi si hagués dit que l’àrbitre havia perjudicat el Madrid degut a la seva orientació sexual ja estaria processat.
Coses de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada