dilluns, 17 de desembre de 2012

El Mont Pla i Santa Caterina

En un magnífic dilluns amb poca concurrència de caminants i turistes he aprofitat per fer una caminada pel Massís del Montgrí. Les vistes espectaculars. La visió de ramats de cabra salvatge ibèrica sobta en el Baix Empordà, però realment s'hi troba. No puc dir res més, he al·lucinat amb aquesta excursió tan a prop de casa.



























diumenge, 2 de desembre de 2012

Traducció automàtica

Quan s'usa la traducció automàtica, sense revisió posterior, ens podem trobar amb sorpreses com aquesta: La troballa d'un noi i un tigre dintre d'un pot... (enlloc d'en un bot)

Vist al Diari de Girona de 2/12/2012

divendres, 30 de novembre de 2012

Fòsfor

Segueixo el tema de luminescències nocturnes encetat en el post anterior. A l'època tardoral de l'any en que ens trobem hi ha molts dies que a l'hora que trec el gos quan ja és negra nit. I com que els gossos són animals de costums i els agrada fer les seves necessitats en el mateix lloc, si pot ser apartat -també són nets per naturalesa, si en tenen l'oportunitat-, anem als afores a un descampat on no hi ha enllumenat públic, amb el lot a la butxaca, per si de cas és massa fosc.
Doncs bé, fa uns dies, sobretot després de ploure, ja que no hi ha pols, veig uns petits punts que llueixen com si fossin cuques de llum. En encendre el lot per veure si hi ha tal cuca de llum, resulta que no es veu res, només el terra. Quan els ulls es desenlluernen de la llum del lot i es tornen a acostumar a la foscor, torna a haver-hi el puntet lluminós a terra.
He deduït que es tracta de fòsfor desprès d'algun os ja esmicolat, que té la propietat de brillar en la foscor, en contacte amb l'oxigen.

Conec dues llegendes religioses basades amb aquest fet de la luminescència del fòsfor.

Una fa referència a l'orígen del monestir de Santes Creus: "La zona havia estat lloc de pas de la transhumància quan es baixava a buscar un millor clima a l'hivern. Un dia els pastors, en fer-hi nit, van veure al terra tot de llumetes que brillaven i van pensar que era un senyal diví. Per això van marcar amb creus cadascun d'aquests punts lluminosos. Al matí següent quan es van llevar, es van trobar al mig d'un camp de creus santes i d'ossos d'ovelles mortes. Més endavant s'ha sabut que el fòsfor que hi ha als ossos produeix lluminositat en el fòsfor; vet aquí el senyal diví." (1)

La segona dóna lloc al nom de Compostel·la, a Galícia. La troballa de les restes de l'apòstol Sant Jaume en un terreny on hi havia una fossa comuna on brillaven les espurnes de fòsfor disseminat per terra degut a que s'hi trobava una gran fossa comuna, dóna nom al lloc i a la ciutat de Santiago de Compostel·la, del llatí "Campus Stellae" (camp d'estels) (2)


Restes d'ossos (Viquipedia)


(1) Extret del bloc "Els ulls als peus" 
(2) Basat en les explicacions del boc "Lira de Pleamar"

dilluns, 26 de novembre de 2012

Foc follet

Es coneix com a  foc follet una flama erràtica que es produeix arran de terra, als cementiris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.
Aquests gasos, apart dels cadàvers en descomposició, també els produeixen els abocadors industrials. En aquest cas, però, la quantitat de gasos faria que es produïssin explosions en comptes de focs follets. Per tant els canalitzen cap a una sortida ordenada i controlada.
La qüestió és: Aquesta energia que anem a comprar a Algèria i Rússia i canalitzem fins a casa nostra per a distribuir-la en canonades connectades als habitatges amb comptadors grocs i lluents, per què la malbaratem amb una flama perpètua encesa als quatre vents i no la connectem a la xarxa de distribució? De fet, el gas natural que rebem a casa també prové de la descomposició de matèria orgànica. Estaria bé que aprofitéssim els recursos, encara que provinguin d'un abocador no desitjat i il·legal com el de Vacamorta. 


Flama de gas metà a l'abocador de Vacamorta. Si la voleu veure, aneu-hi de nits, que es veu millor.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Gebre per Sant Narcís

Avui, dia de Sant Narcís, 29 d'octubre, a quarts de vuit del matí els cotxes i els camps es troben gebrats, no massa, perquè la tramuntana que ha fet ha eixugat l'aire, però prou perquè, encara en el mes d'octubre i a manca de gairebé  dos mesos perquè arribi l'hivern, podem gaudir d'un paisatge lleugerament emblanquinat.
La vista del gebre m'ha fet recordar una vella vivència:
Quan tenia 12 anys aproximadament, feia sisè d'EGB amb el Sr. Llopart a les escoles de la Bisbal d'Empordà. El Sr. Llopart, que vivia a Calonge, va arribar un fred dia de bon matí i ens va dir a tota la classe que mentre venia amb el cotxe per la carretera de la Ganga va veure  que els camps estaven tots gebrats!.
Ens ho va dir tot emocionat, però tota la classe a l'uníson li va contestar:
-Què?
I és que ningú de nosaltres, amb dotze anys, havia sentit la paraula "gebrat" ni "gebre". A la Bisbal les nostres famílies sempre deien, quan les herbes eren emblanquinades pel (per la)* fred, "ha gelat".
Gràcies a les explicacions del Sr. Llopart, en una època en que de llengua catalana als llibre de l'escola en podíem aprendre ben poc, per no dir res, vaig aprendre la diferència entre gelat i gebrat.
Gelar: Esdevenir fred com el glaç. Aquesta aigua que bevem està gelada.
Glaçar: Convertir-se en glaç. "S'ha glaçat l'aigua al congelador"
Gebrar: Cobrir-se de petits cristalls de glaç. "El camp d'userda és ben gebrat"
La paraula que sí que fèiem servir de petits per designar la roba estesa molla que havia quedat gelada a la nit i, per tant, dura com una pedra, era "empernar". Ex. "La roba estesa ha quedat ben empernada amb el (la)* fred". La curiositat lingüística d'aquesta paraula és la seva definició segons el diccionari: Empernat: fixat o clavat per mitjà de perns, clavat. Realment, fixada o clavada és com queda la roba empernada pel (per la)* fred.

* A l'Empordà sempre hem dit fred en femení.

Cotxe gebrat (29/10/2012)

Realment unes temperatures fredes pel mes d'octubre a l'Empordà




dimecres, 10 d’octubre de 2012

No hay Casera

La situació política que viu a hores d'ara Catalunya queda perfectament exemplificada en l'anunci de la gasosa "La Casera" dels anys 1980. L'anunci se situa en un restaurant (Espanya) on els clients (Catalunya) per beure demanen Casera (plenitud nacional, lingüística i econòmica). Com que no n'hi ha (de Casera) tots s'aixequen i se'n van: "Que no hay Casera!, pues nos vamos..."



dijous, 4 d’octubre de 2012

Rantells

Després de les pluges de setembre que han omplert recs i bassals els mosquits han aparegut amb una virulència i abundor inusitada que feia anys que no veia. No valen ni locions anti-mosquit ni braçalets amb essència de citronel·la. És divertit veure la gent fotent-se bufetades a sí mateixa per matar o espantar els rantells que t'envolten a desenes o a centenars tan bon punt t'apropes a un lloc amb abundància d'herba fresca, i no només t'envolten sinó que se t'intenten menjar. La diversió s'acaba quan t'envolten a tu i has de sortir per cames. 
Tant de temps esperant la pluja per refrescar el terreny cremat pel sol de l'estiu i ara només queda esperar una bona tramuntanada perquè s'endugui ben lluny els rantells.


dimecres, 12 de setembre de 2012

Flamencs a la Gola del Ter

Aquest passat cap de setmana hem pogut observar quatre flamencs vora la Gola del Ter. Sembla ser que en la seva migració han trobat un lloc agradable per reposar i l'han aprofitat, ja que no és gens corrent veure aquestes magnífiques i curioses aus al Baix Empordà. Les fotos són tirades a força distància (a la primera foto es poden veure els flamencs com uns punts diminuts al fons a l'esquerra), i sense trípode, per la qual cosa no són massa nítides, però sí que són testimoni de la presència d'aquests flamencs. Potser el fet que siguin quatre, tants com les barres de la senyera, té algun significat en la setmana de l'Onze de Setembre.









Fa alguns dies també es podia contemplar un solitari cigne uns quilòmetres riu amunt.





dissabte, 1 de setembre de 2012

Núvols de tramuntana

Els núvols pentinats per la tramuntana, amb uns colors nítids i les vores llimades pel vent, ens han acompanyat aquest vespre mentre el cel s'anava enfosquint.








video

Vídeo de Presentació Onze de Setembre de 2012

Aquest vídeo s'ha enregistrat a la Sala de Plens de l'ajuntament de Verges (el Baix Empordà) Aquest matí també s'hi ha fet la concentració d'estelades que inicialment s'havia previst al castell del Montgrí, però que s'ha hagut de canviar de lloc pel perill d'incendi.

dimarts, 21 d’agost de 2012

Me les he menjades totes (Concordança de participi)

El dubte sobre la correcció de la concordança del participi amb el gènere i el nombre: (Exemple: "Me les he menjat totes" o "Me les he menjades totes") m'ha fet fer una cerca amb la fantàstica eina del Google, trobant, en un comentari de Racó Català de 2005 aquest text, sembla ser copiat d'una vella pàgina i signat per Josep Ruaix, que em permeto de transcriure en el meu bloc. Si teniu interès i curiositat per la llengua, dediqueu-hi una estona: no serà pas temps perdut.


Concordança del participi

En català antic, a semblança d’altres llengües romàniques, el participi que apareix en les formes compostes dels verbs (he cantat, has cantat, etc.) se solia fer concordar amb el complement directe de tals verbs; és a dir, el participi prenia les formes de gènere i nombre corresponents al complement. Tal concordança s’ha més o menys conservat. Detallem-ho.1) Com a tret arcaic, alguns parlars (especialment els baleàrics) mantenen encara la concordança quan el participi precedeix el complement. Exemple: Ja he rebuda la carta, ja he rebuts els telegrames, ja he rebudes les cartes. Aquest tipus de concordança, però, ha estat abandonat per la llengua estàndard, si bé encara es troba algun cop en poesia.
2) La llengua estàndard admet la concordança quan el complement directe del verb és representat per un pronom feble de tercera persona (la, els, les, en, el primer i l’últim en les variants elidides l’, n’) proclític (és a dir, que precedeix el verb); també quan el pronom feble proclític (i aleshores és en) representa un subjecte completiu. Comparem i observem els exemples (sense concordança ® amb concordança):
— Ja he rebut la carta ® Ja l’he rebuda (l’ = la carta).
— Ja he rebut els telegrames ® Ja els he rebuts (els = els telegrames).
— Ja he rebut les cartes ® Ja les he rebudes (les = les cartes).
— Ja he rebut una carta ® Ja n’he rebuda una (n’ = carta).
— Ja he rebut dos telegrames ® Ja n’he rebuts dos (n’ = telegrames).
— Ja he rebut unes quantes cartes ® Ja n’he rebudes unes quantes (n’ = cartes).
— Ha vingut una dona ® N’ha vinguda una.
— Han arribat dos vaixells ® N’han arribats dos.
— S’han presentat moltes peticions ® Se n’han presentades moltes.
Noteu que existeixen frases fetes amb el participi concordat amb un nom femení sobreentès (cf. p. 111): Ja l’has vessada! (vessar-la = ‘equivocar-se’). Si que l’heu feta bona! (fer-la bona = ‘fer un disbarat’).
També es pot fer la concordança quan el pronom partitiu (en) proclític representa el nucli d’una locució quantitativa en funció de complement directe o subjecte completiu. Exs.: Estava mirant les fotografies i, quan n’hagué vistes la meitat... (en = de les fotografies, integrant la loc. quantitativa la meitat de...). De les cartes que escriví, ens n’han arribades poc més de dues mil.
En canvi, ja no seria correcta la concordança si el pronom feble fos de 1ª o 2ª persona, o si es tractés d’un pronom relatiu, o si, encara que el pronom fos en, representés un element sintàctic distint dels que hem dit, o, és clar, si no hi hagués cap pronom feble abans del verb. Exs.
— «A penes ens havien presentats...» (on el pronom feble proclític és de 1a. pers.). «Quan us han vistos...» (on el pronom feble és de 2ª pers.).
— «Si t’aferres a allò que penses d’una persona, llavors ja no estimes aquesta persona, sinó que estimes la idea que te n’has feta» (on el participi concorda amb el pronom relatiu que, el qual té per antecedent un nom en femení singular, persona, mentre que n’ representa un complement circumstancial: t’has fet una idea de (sobre) tal persona). «Voldria donar les gràcies a tots ells per les suggestions que n’he rebudes» (el participi concorda amb el relatiu que, el qual té un antecedent femení plural, suggestions, mentre que n’ vol dir d’ell). «En la majoria d’exemples d’adverbis, l’adverbi tal podria reemplaçar els que hi hem posats» (el participi concorda amb el relatiu que, que té un antecedent masculí plural).
— «Prou n’hem vistes mostres eloqüents abans» (on el participi deu voler concordar amb n’, però aquest pronom representa d’això, complement determinatiu del complement directe: hem vist mostres eloqüents d’això).
— «Tals verbs han vistos modificats els significats que els caracteritzaven» (on el participi no va precedit de cap pronom feble).
3) També s’admet la concordança amb les perífrasis verbals; aleshores el participi del verb conjugat concorda amb el complement directe o el subjecte completiu de la perífrasi presa com un tot. Fixem-nos en aquests exemples (sense concordança ® amb concordança):
— No heu pogut acabar la feina ® No l’heu poguda acabar (l’ = la feina).
— He volgut veure en persona els nous aparells ® Els he volguts veure en persona (els = els nous aparells).
— No has sabut entendre les preguntes ® No les has sabudes entendre (les = les preguntes).
— Han fet fer més còpies ® N’han fetes fer més (n’ = còpies).
— No havia gosat demanar tants diners ® No n’havia gosats demanar tants (n’ =
diners).
— Hem hagut de menester una altra corda ® N’hem haguda de menester una altra (n’ = corda).
— La parentela que ha vingut a esperar aquells holandesos... ® La parentela que els ha vinguts a esperar...
— Només han pogut arribar tres avions ® Només n’han poguts arribar tres, d’avions.
Més exemples de concordança:
— Em penso que no val pas la pena que doni detalls de les gestions, ja que ni jo ni ningú no n’hauria hagut d’haver feta cap (perífrasi haver de en temps compost + infinitiu compost).
— Això, alguns amics m’ho han discutit, però sempre els he deixats dir (perífrasi deixar + infinitiu).
— (parlant d’unes pastilles) No les he deixades de prendre mai (perífrasi deixar de + infinitiu).
— (parlant d’una feina) L’he acabada de fer ara (perífrasi acabar de + infinitiu).
— (parlant d’una àvia) L’he anada a acompanyar a cal metge sempre (perífrasi anar a + infinitiu).
— Me l’he quedada mirant (= a ella, aquella cosa; perífrasi quedar-se + gerundi).
— Les patates, les he arribades a fer passar (perífrasi doble: arribar a + fer + infinitiu).
Ara bé, la concordança dins les perífrasis presenta una restricció. I és que hi ha perífrasis en què convé distingir entre el pronom feble com a complement directe del verb conjugat (el que conté el participi) i com a complement directe de l’infinitiu. Aleshores, naturalment, la concordança del pronom només s’hauria de fer amb el verb més pròxim, que és el conjugat. Exemples (complement del v. conjugat / complement de l’infinitiu):
— Aquesta soprano l’he sentida cantar / Aquesta cançó l’he sentit cantar.
— Aquestes noies les hem vistes ballar a París / Aquestes danses les hem vist ballar a París.
— Els ha deixats fer (= ha deixat que ells fessin) / Els ha deixat fer (= ha deixat fer aquells disbarats).
Es coneix que el pronom feble és complement de l’infinitiu quan pot col·locar-se darrere d’aquest; quan no pot col·locar-s’hi, vol dir que és complement del temps conjugat. Exs.: Aquesta cançó l’he sentit cantar = Aquesta cançó he sentit cantar-la. En canvi, no tindria sentit de dir «Aquesta soprano, he sentit cantar-la». Es pot advertir també que el complement directe del verb conjugat fa de subjecte de l’infinitiu. Ex.: Aquesta soprano l’he sentida cantar (= He sentit la soprano cantar o He sentit que la soprano cantava).
Tanmateix, s’ha d’advertir que la llengua espontània tendeix a fer la concordança sense establir l’anterior distinció, dient, doncs, també: Aquesta cançó l’he sentida cantar. Aquestes danses les hem vistes ballar a París. Els ha deixats fer (els disbarats).
4) Des del punt de vista d’una normativa diguem-ne estilística, s’ha de recomanar la concordança quan es tracta del femení singular, perquè encara és molt viva arreu. I és molt viva, sens dubte, perquè ens permet de distingir el sentit del pronom feble femení (la, però elidit en l’) del pronom feble masculí (el, però elidit també en l’). Així distingim l’he rebut (el telegrama, el paquet...) de l’he rebuda (la carta, la postal...). Semblantment s’ha de recomanar en el femení plural, perquè encara és també bastant usada i per coherència amb el femení singular, si bé no és necessària per a la claredat. Exemples:
— He vist la Caterina amb el seu xicot i l’he saludada (l’ = la Caterina, no el seu xicot).
— L’han haguda d’operar (sabem de seguida que es tracta d’una persona de sexe femení).
— Les patates me les he menjades totes (més coherent, clar i eufònic que me les he menjat totes).
Quan la concordança correspon al masculí plural, cas en què l’ús vacil·la més, s’ha d’aconsellar mantenir-la en estils literaris elevats o de caire tradicional, excepte en contextos en què es produirien repeticions (concretament, repetició de participis amb desinència -ts); en estils més planers i «joves», es pot reservar la concordança per a quan el pronom feble és en, perquè llavors sol ajudar notablement a la claredat; de tota manera, quan el pronom feble és els, alguna vegada la concordança també contribueix poc o molt a la claredat. Exs.:
— Els bolets, aquest matí els he triats tots (és lògic que el participi, triats, i el seu determinant, tots, tinguin la mateixa forma de masculí plural).
— Durant molta estona els havia tingut embadalits (sense concordança, evitant així la repetició de dos participis amb la desinència -ts).
— (frases de la Bíblia:) Has volgut trencar jous de fusta, però amb això n’has forjats de ferro (així es veu que forjats es refereix a jous). / «Vés a cridar el teu marit i torna.» La dona li contesta: «No en tinc, de marit.» Jesús li diu: «Fas bé de dir que no en tens. N’has tinguts cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit» (així es veu que tinguts es refereix a marits). / Ajudeu-la en tot el que necessiti de vosaltres, que ella també n’ha ajudats molts. — A passeig, els he duts (on es veu de seguida que els és complement directe; p.e., He dut els nens a passeig; distint de Un llibre, els he dut..., on els és complement indirecte; p.e., He dut un llibre a ells o elles)

Catalunya Nord

La foto no és meva, ja que estava conduint, l'he trobada per internet i ho agraeixo a qui l'hagi penjat. Tampoc és el lloc on jo vaig veure el rètol: la carretera que porta de Maçanet de Cabrenys a Costoja, passant per Tapis (la foto és de Coll d'Ares). Només puc dir que, malgrat la calor, una esgarrifança de joia em va recórrer d'esquena. I és que, entrar a Catalunya Nord  i veure aquest rètol emociona.



dissabte, 18 d’agost de 2012

Una altra cigonya morta

En una torre situada a un escàs quilòmetre d'aquella en la que ahir hi vaig trobar quatre exemplars de cigonya mortes, avui, anant a caminar, en el camí que porta de Corçà a Monells, resseguint el Rissec, n'he trobat una altra, aquesta he pogut comprovar que era anellada. He enviat un correu amb les dades exactes de la posició   als Agents Rurals perquè puguin informar d'acord amb el protocol establert per a aquests casos. Sembla ser que fa uns dies un nombrós estol va creuar per la contrada i la disposició dels cables d'alguna torre elèctrica va actuar d'autèntic parany que ha causat aquesta mortaldat de cigonyes

Cigonya 5

Detall de l'anella

Torre elèctrica

divendres, 17 d’agost de 2012

Cigonyes mortes

El paratge anomenat Vacamorta, crec que es diu així perquè fa anys s'hi trobava el canyet (lloc on es dipositaven els animals morts) potser haurà de canviar de nom i dir-se "Cigonyes mortes". En cosa de pocs dies al paratge que es troba entre can Trayter i les naus de la Bugaderia l'Empordà hi han aparegut quatre cigonyes mortes. Fa uns dies en vaig veure una enmig d'un camp. Avui n'he vist una altra prop de la torre d'alta tensió que dóna electricitat al Polígon Rissec de Corçà. Tot seguit m'hi he acostat i la sorpresa ha estat que n'hi havia dues més d'amagades entre els matolls que de lluny no es veien. Total: quatre cigonyes mortes en un paratge on mai n'hi havia vist cap de viva. Suposo que, pel lloc on les he trobat, s'han electrocutat amb la torre d'alta tensió, almenys és el que vaig pensar quan vaig trobar la primera. Ara, en trobar-ne tantes de mortes allà mateix ja no sé què pensar...

Cigonya 1

Cigonya 2 (foto 1)

Cigonya 2 (foto 2)

Cigonya 3

Cigonya 4

Torre d'electricitat sota la qual se'n troben tres

Torre d'electricitat (foto 2)