Aquella olor de col·legi, rància ferum de llapis, de pell de taronja, i de pixum

Escola Maternal de la Bisbal c/ Coll i Vehí

Any 1965

Senyoretes Carme i Teresa

Nens, d'esquerra a dreta i de dalt a baix:

Fila 1.- ?, Romaguera, ?, ?, ?, Borrell, ?, ?, ?, ?, ?

Fila 2.- ?, ?, Frigola, Mir, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?

Fila 3- ?. ?. ?. ?. Mir, ?, ?, ?, ?, ?, ?, ?

Fila 4.- ?, ?, Ramon Solés, Borrell, ?, ?, ?, ?, ?, ?, de Miguel, Pagès

?, ?, Coll, ?, Narcís Bahí, Màxim Cels, ?, Miquel López, Joan Mateu

Curs 1969-1970

Professor: Josep Puig i Ferrer

Alumnes, d'esquerra a dreta i de dalt a baix:

Fila 1.- Màxim Cels, Antonio Matés, Narcís Torroella, Josep Solés, Vicenç Cabello, Joan Serrano, Poquet, Joan Lorenzo, Josep Lluís Rey, Josep Subirana, Josep Pagès.

Fila 2,. Ramon Solés, Joan Mateu, Jordi Ametller, Bosch, Martí Dalmau, Josep Maria Aragonès, Mir, Narcís Bahí, Lluís Font, Albert Surià, Miquel López.

Fila 3.- Joan i Vicenç Torra, Palomero, Ramírez, Becerra,Gabriel Sabater, Manel Luque, Borrego, Genís Castillo, Figueras, Lluís Sais, Albert Lloveras.

Fila 4.- Coll, Joan Esteba, Pere Pérez, Jordi Avellí, Josep Aguilera, Àngel Piedra, Joan Aranda, Josep Gastal, Torres, Carmona.

Cançó

El meu col·legi	La Trinca

Ens posaven l´uniforme: bata de ratlles i ens penjaven la cartera a les espatlles i ens portaven a un col·legi ple de finestres on una banda de frares feien de mestres. Aquells de quaders de "deberes" aquells plomiers, aquells pupitres de fusta amb dos tinters, aquella sotana negra amb una creu, aquella bragueta, inmensa de cap a peus. Ens feien entrar la llista dels reis Gots a base de plantofades i mastegots i ens deien quina és d´Austràlia la capital i els formaven el Espiritu Nazi-onal. "Venid y vamos todos con flores a porfía"... "¡Que buenos son los padres escolapios! ¡Que buenos son que nos llevan de excursión! ¡Que viva España y su tradición y los padres escolapios que nos dan la educación!"... "De Isabel y Fernando el espíritu impera moriremos besando la sagrada bandera"... Ells ens feien creure en Déu mal que fós a cops de creu. Aquell maig, mes de Maria aquells rosaris, aquell futimé d´estampes i escapularis. Aquell tancar-se en el wàter tot el "recreo" i aquell confessor que et deia: "Quants cops fill meu?" "Las manos sobre el pupitre" l´hermano ens deia, però ells de la butxaca mai se les treia. Que fóssim "puros y castos" ens predicava, mentres tot fent la ma morta ens grapejava. Aquella olor de col·legi, rància ferum, de llapis, de pell de taronja i de pixum, aquella paret davant, aquells dos quadres, i aquell Sant Crist penjat entre els dos lladres.