Komando Tió

Reivindiquen la tradició catalana del Tió penjant troncs a la barana del pont nou de la Bisbal d'Empordà.

24/12/08   Una curiosa forma de reivindicar les tradicions pròpies del país, concretament la del Tió, ha tingut avui per escenari el pont nou de la Bisbal. Més de mitja dotzena de tions han estat penjats a les baranes dels dos costats, acompanyats de dues pancartes en que es reclamava “Salven el tió” i  “Stop Pare Noel”. Una tercera pancarta identificava els autors com a “Komando Tió”.    La iniciativa ha aixecat la curiositat dels vianants i automobilistes que passaven pel pont i, segons ha copsat bisbalactual, els comentaris han estat tots d’aprovació. La pregunta era qui ho havia organitzat que, pel que sembla, han estat uns nois “molt joves” de matinada, d’acord amb el testimoni d’un veí de les Voltes.   Els darrers anys s’han fet diverses campanyes per salvaguardar el tió de la invasió de tradicions nadalenques d’altres països, potenciades per grans superfícies i empreses multinacionals amb la seu central fora de Catalunya. Internet ha estat l’escenari preferit per aquest tipus de campanyes tot i que alguns ajuntaments també s’hi han apuntat instal·lant grans tions o organitzant “cagades” populars.   L’origen del Tió El Tió és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que es corona amb una barretina vermella.  Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons com l'esmentada comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició.  Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.  La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n'hi ha, ja no se'l posa a la llar de foc.  Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.  La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.                                                              Font: Bisbal Actual