dilluns, 22 d’octubre de 2007

UNA DESCRIPCIÓ QUALSEVOL


Sempre, quan llegeixo novel·les quedo fascinat en veure com els escriptors són capaços de descriure el món on es mouen els seus personatges i de la facilitat amb que podem formar-nos una imatge de l’escenari on es desenvolupa l’acció a través de les seves paraules. He intentat fer una descripció del meu entorn, que seguidament transcric i realment veig que la feina és feixuga. També és un xic avorrit. Un altre dia provaré de fer una descripció d’exteriors, potser ho trobaré més entretingut.

_____________________________________


“Em trobo assegut davant de l’ordinador. El teclat té una forma gairebé rectangular, però tanmateix fa un mica de curvatura davant de la tecla espai. És bàsicament de color negre, amb les lletres, números i signes d’un color blanc, ja brut, i esta envoltat per una franja de color platejat als costats superior, dret i esquerra, que l’emmarca. La pantalla, on apareix el text que estic escrivint, situada a l’alçada dels meus ulls és de dinou polzades, plana, marca Samsung, amb un peu de forma circular, tota ella de color platejat, excepte el centre del cercle que en forma la base, que és de color negre.

A la dreta de la pantalla i a la part inferior s’hi troba un estri curiós destinat a subjectar mòbils; el cas és que mai li he posat, però ara, arran d’aquesta observació m’entren ganes de posar-li, i ho faig. Té forma se sofà amb una cara com de gatet, tot de color groc, i ara ocupat pel meu telèfon mòbil Motorola C390 de color blau marí amb les tecles platejades. Aproximadament dos centímetres a la dreta de la pantalla i del gatet posamòbils hi podem veure un petit amplificador SilverCrest, també de color platejat, amb quatre botons de color gris situats a la seva part frontal. Aquest amplificador, connectat a l’ordinador serveix per donar una mínima qualitat al seu so, i d’ell en surten els cables que el connecten a dos petits altaveus situats estratègicament penjats a la paret a dreta i esquerra de la posició de la persona que utilitza l’ordinador i un subwoffer que està situat sota la taula, a la part dreta. Darrera la pantalla, sortit per la seva part superior i entre els dos petits altaveus hi ha un planisferi plastificat on, a part del mapa del món, amb els mars i oceans de color blau marí i la terra d’un color que va del blau cel als pols fins al verd dels tròpics, passant per un groc més general, s’hi poden observar dibuixos amb diverses espècies de mamífers marins col·locats a la part del món on viuen principalment. Els noms dels països, així com els dels mamífers marins que s’hi veuen són en anglès. També apareix el nom científic en llatí dels animals, en una franja de color blanc a la part inferior del cartell.

Seguint cap a la dreta, al costat del Subwoffer, hi trobem el “router” que permet la connexió a Internet de l’equip des del que estic treballant així com el de qualsevol altre que hi vulguem connectar, gràcies a la tecnologia Wifi de la que disposa. És de color negre amb el frontal blau marí, marca Telefónica, amb els corresponents leds fent pampallugues que informen de l’estat de la connexió i, a la part del darrera, hi ha una antena, també d’un color negre apagat, que reparteix el senyal Wifi per tota la casa, i fins i tot arriba a casa d’algun veí. La part superior del “router” esta sembrada de petits foradets que dedueixo que serveixen per a la seva refrigeració.

Avanço la mirada, encara més a la dreta i trobo l’escàner marca Epson, model “Perfection 2480 photo”, de tamany un pèl més gran que un full DIN-A4 i de dos colors, fris i platejat. Al seu damunt un paper amb una impressió d’un quadre on es pot veure un àngel, arcàngel o serafí –no ho sabria definir- tocant una espècie de trompeta llarga, tot vestit amb una llarga túnica de color rosa pàl·lid.

Davant de l’escàner s’hi troba situat el ratolí, del qual en surt un cable de color plata brillant que serpenteja cap al fons de la taula i desapareix cap a la torre de l’ordinador que es troba a la meva esquerra. El ratolí és de color platejat. Amb els botons de color blau marí, així com la seva part inferior. Es troba acompanyat per una capsa de plàstic rodó transparent plena de cd’s verges marca Verbatim, de 700 Megabytes.

En aquests moments m’apareix a la pantalla de l’ordinador un missatge del programa Messenger que m’indica que la Laura Amanda, la meva filla, s’acaba de connectar des de Barcelona. Li pregunto si s’ha connectat des del seu portàtil o des d’un cibercafè i em contesta que del ciber, però que ahir va aconseguir connectar-se des del pis amb el portàtil. No ho aconsegueix, però, des de la biblioteca.

A la meva esquerra hi ha un objecte provinent de l’Ikea, que la Fina va decorar amb uns dibuixets i puntura groc verdosa, que forma com uns calaixets on s’hi poden dipositar diversos objectes. Fent un ràpid cop d’ull hi veig un micròfon connectat a l’ordinador –però que pertany un joc de SingStar de la PlayStation 2, d’en Narcís, el meu fill, que el tinc jugant al Ragnarok en un ordinador situat en una taula a la dreta del meu, i parlant pel Messenger amb els seus amics. Veig també uns auriculars Sony embolicats amb el seu propi cable negre. Una nota amb l’adreça d’una amiga de la tia de la Laura, que li va apuntar per si necessitava alguna cosa a Barcelona, enganxada amb una agulla d’estendre roba de fusta clara, que té una silueta de far de quadres blancs i vermells enganxada amb cola a la part superior. També en un departament més ample hi ha una sèrie de papers mal endreçats. I en aquest punt s’acaba la meva fal·lera per descriure el meu entorn per emular els grans escriptors i les seves descripcions. Dedico aquesta humil descripció com un homenatge al gran descriptor de l’Empordà, Josep Pla, avui criticat per circumstàncies de la seva vida, i la magnífica Jean M. Auel, autora del “Clan de l’ós de les cavernes” i les demés novel·les de la saga.”