dissabte, 27 d’octubre de 2007

JUGAR A MIRELL

"Sants"

Parlo de finals dels seixanta o primers dels setanta del segle XX. Entre els jocs que jugaven els nens -rarament les nenes, però també alguna vegada- al carrer i al pati de l'escola a l'Empordà, -desconec si també s'hi jugava en altres llocs- era el joc del mirell amb sants.

EL MIRELL.- El mirell era una peça de ferro, d'aproximadament 1/2 cm. de gruix, i de forma quadrada o rectangular, de vegades rodona, i un tamany que permetia que es pogués agafar comodament amb la mà i llançar-lo. Si tenia un forat al mig per apuntar ja era insuperable i desitjat per tota la mainada. Solia aconseguir-se a ca'ls ferrers o serrallers. No hi havia pas cap botiga on es vengués. Era un joc totalment popular.

ELS SANTS.- Tothom qui juga vol guanyar alguna cosa. En el joc de mirell allò que es guanyava o perdia eren els sants. Els sants es retallaven de les capses de llumins o mistos. Era la part superior que tenia una il·lustració o sant, com se'n deien aleshores de les il·lustracions.
Es portaven ben retallats constituïnt un feix més o menys gruixut depenent de la traça del jugador o de la insistència amb que es demanaven a pares i parents capses de llumins buides, i fermats amb una goma elàstica o un cordill.


EL JOC.- Quan es trobaven dos o més jugadors havien de cercar un indret on el sòl fos terrer, és a dir, sense asfaltar o emporlanar, cosa ben fàcil en aquella època. Es traçava una línia recta a terra i, a un parell de metres es traçava un quadrat on es dipositaven els sants. Un per cada jugador. Des d'on es trobava el quadrat cada jugador tirava el mirell cap a la línia prèviament dibuixada a terra i el que s'hi acostava més començava el joc.
Situats damunt la línia, es tractava, jugant per torns, de llençar el mirell en direcció als sants i fer-los sortir del quadrat on estaven dipositats, sense que el mirell quedés dintre del quadrat.
Tots els sants que feies sortir els guanyaves.

Una segona versió del joc era la anomenada "a matar", es tractava d'anar tirant el mirell, primer un jugador a una certa distància i després el segon intentant tocar amb el propi mirell el mirell del contrincant. Cada vegada que el tocaves aconseguies guanyar un sant.