Ahir va ser 29 d'octubre, dia de Sant Narcís, festa grossa a Girona. Jo vaig aprofitar per agafar el tren i anar a Barcelona a dinar amb la meva filla que hi està estudiant.
Tornant em va succeir una cosa que demostra el nivell de tecnificació que està assolint el món d'avui en dia i la societat on vivim.
M'havia d'esperar vint minuts a l'estació per agafar el Catalunya Expres per tornar cap a casa, i va passar el regional. Vaig pensar que si hi pujava, els vint minuts que triga més en arribar a destí em compensava els vint minuts que havia d'estar esperant a l'estació, i hi vaig pujar.
Vaig descobrir que el regional, a diferència del Catalunya Expres, no anuncia els noms de les estacions on s'atura. La gent ha d'anar vigilant i baixar allà on li toca. Cap problema per la gent d'aquí que coneix la línia, però un problema monumental per forasters que van a un lloc que no saben gaire on es troba.
Va resultar que es va fer negra nit i ni tan sols es veien els rètols de les estacions i una noia, que per la llengua i l'accent devia ser argentina em va demanar si sabia quantes estacions mancaven per Girona. Jo, que agafo poc el tren, i quan el prenc, no és el regional, em vaig excusar per la meva ignorància, perquè realment no sabia a quantes estacions més s'aturava; però, se'm va acudir treure de la butxada una impressió de pantalla que havia fet a casa dels horaris del tren i ensenyar-li perquè veiés l'hora d'arribada.
Quina va ser la meva sorpresa quan, en el moment de treure els fulls de paper de la butxaca, ella va estirar la mà i amb la punta del dit va fer doble clic en el paper per obrir un desplegable.
No sé si va quedar ella més fotuda que jo sorprès per aquesta acció, però em va ensenyar que avui en dia ja no podem viure sense la informàtica.
Aprofito per fer una crida als responsables pertinents que posin als trens regionals un sistema d'avís que anuncïi les estacions on s'aturen els trens. Tal com ho vaig veure ahir em va semblar, tot i que van ser molt puntuals, un desgavell de desinformació.
Tornant em va succeir una cosa que demostra el nivell de tecnificació que està assolint el món d'avui en dia i la societat on vivim.
M'havia d'esperar vint minuts a l'estació per agafar el Catalunya Expres per tornar cap a casa, i va passar el regional. Vaig pensar que si hi pujava, els vint minuts que triga més en arribar a destí em compensava els vint minuts que havia d'estar esperant a l'estació, i hi vaig pujar.
Vaig descobrir que el regional, a diferència del Catalunya Expres, no anuncia els noms de les estacions on s'atura. La gent ha d'anar vigilant i baixar allà on li toca. Cap problema per la gent d'aquí que coneix la línia, però un problema monumental per forasters que van a un lloc que no saben gaire on es troba.
Va resultar que es va fer negra nit i ni tan sols es veien els rètols de les estacions i una noia, que per la llengua i l'accent devia ser argentina em va demanar si sabia quantes estacions mancaven per Girona. Jo, que agafo poc el tren, i quan el prenc, no és el regional, em vaig excusar per la meva ignorància, perquè realment no sabia a quantes estacions més s'aturava; però, se'm va acudir treure de la butxada una impressió de pantalla que havia fet a casa dels horaris del tren i ensenyar-li perquè veiés l'hora d'arribada.
Quina va ser la meva sorpresa quan, en el moment de treure els fulls de paper de la butxaca, ella va estirar la mà i amb la punta del dit va fer doble clic en el paper per obrir un desplegable.
No sé si va quedar ella més fotuda que jo sorprès per aquesta acció, però em va ensenyar que avui en dia ja no podem viure sense la informàtica.
Aprofito per fer una crida als responsables pertinents que posin als trens regionals un sistema d'avís que anuncïi les estacions on s'aturen els trens. Tal com ho vaig veure ahir em va semblar, tot i que van ser molt puntuals, un desgavell de desinformació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada