dimecres, 30 de desembre de 2009

Miquel Sarriera, exponent de la violència de gènere, amb un carrer dedicat.

Vista de Vulpellac

Arreu del Castell de Vulpellac hi ha inscripcions bíbliques, però en una finestra renaixentista hi apareix l'emblema, el nom i la famosa inscripció de Miquel Sarriera: Ego sum pecavi - 1533 (Jo sóc el que vaig pecar).

Pel seu misteri, aquesta frase ha donat origen a la llegenda del castell que explica que per la proximitat del castell de Vulpellac amb el de Cruïlles existia entre ambdós senyors una cordial amistat fins al punt que eren freqüents les visites de l'un i l'altre.

El senyor de Cruïlles havia pretès l'esposa de Miquel abans del seu casament, però ella mai no havia correspost a aquest amor. Per aquest motiu, féu córrer certs rumors impropis d'una dama tan formal i seriosa. Aquestes murmuracions arribaren a oïdes del senyor Sarriera, que entrà en gelosia, tancant a la seva muller a la torre de càstig. Després de torturar-la per tal que reconegués els fets, fou aparedada viva a la cambra de la torre.

Passà el temps, i el senyor de Sarriera s'assabentà de la calumnia que al damunt de la seva muller havia forjat el fadrí envejós, i amb indignació féu empresonar l'impostor, fent-lo morir.

Torturat ara ell per la seva consciència, va cridar al confessor i li explicà tot el que havia passat. Aquest li aconsellà que fes una visita al papa de Roma, per tal d'aconseguir el perdó i així alliberar-se de la preocupació produïda pels seus horrorosos crims.

El baró retornà al castell. Ja no era aquell home intractable, dèspota i impulsiu, sinó amable i senzill. Una vegada reposat al castell, va cridar a un operari per dur a terme una ràpida reforma. I un bon dia aparegueren gravades les misterioses paraules en l'escut de la baronia que presideix el pati d'armes.

Rajola amb les armes dels Sarriera, amb la inscripció "Ego sum qui pecavi"

Fa poc, l'ajuntament de Forallac ha dedicat un carrer de Vulpellac a aquest personatge: un carrer dedicat a un dels màxims exponents del que avui coneixem com la violència domèstica, violència de gènere, violència masclista o violència contra les dones. (encara que jo sóc contrari a l'ús d'aquests adjectius, ja que considero que la violència és violència i prou, s'exerceixi contra qui s'exerceixi.)

1 comentari:

Tripallocavipasec ha dit...

Fa poc, a una sala de Barcelona s'hi subhastava una d'aquestes rajoles amb la inscripció "ego sum qui pecavi - Miquel Sarriera, 15.."
Vaig telefonar per saber-ne detalls i quedar-mela. L'home que em va atendre, molt amable, em va dir que encara que el preu inicial era de 200 euros (que jo hauria pagat), s'havien fet moltes puges per telèfon i el preu ja passava dels 600 euros. Em va dir que calculava que passaria fàcilment dels 1500.

Evidentment no hi vaig anar, llàstima de ser pobre.