Diu el diccionari Alcover-Moll que l’etimologia de la paraula “Gavarra” és preromana, on el radicar “Gab”, segons Gauchat, devia significar “cretlla, escletxa, tall”, i és abundant a la toponímia pirinenca; cal relacionar “gavarra” amb el basc “gaparra” que significa esbarzer o romaguera, d’on segurament ve el català “gavarna” i “gavarrera”.
La gavarrera és una planta rosàcia de l’espècie Rosa canina, popularment anomenada “roser bord” o “roser silvestre”: és un arbust que es fa alt d’un o dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor.
Fa anys vaig conèixer una dona que de les baies de la gavarrera en feia un suc que –barrejat amb suc de taronja, tenia un gust curiós- però no n’he tornat a tastar mai més.
Gavarra també és un poblet a
Cita l’Alcover-Moll una dita “Quan trona a les Gavarres, la pluja a samalades” que no l’he sentit mai a la Bisbal , però sí aquesta: “Boira a les Gavarres, pluja a samalades”
5 comentaris:
Té a veure amb l'englantina ? Jo me'n faig una infusió o una maceració mllior i la barrejo amb la de carcadé o l'hibiscus de la xina i és prou bo a més de portar molta vitamina C. A Praga, ja fa molts anys, la vaig menjar feta mermelada com a acompanyament d'un plat de caça. Àcid i molt bo també.
Tot i que la denominació d'englantina no l'he sentit utilitzar mai popularment a l'Empordà, -el nom em sona únicament pel premi donat als jocs florals- crec que sí, que és la mateixa planta o bé una de molt semblant.
També es pot dir rosa canina?
La gavarrera sí que es pot dir rosa canina (o roser de gos, o roser bord), i en castellà també escaramujo.
Als Balcans n'acostumen a fer marmelada. Jo n'he menjat almenys a Croàcia i a Bulgària.(No mata)
Al natural, però, si les toques fan coïssor
Try this apk now its on trending : spotify online
Publica un comentari a l'entrada