Narcís Bahí i Visellach / Enriqueta Maymí i Vila (1919)
Només un petit recordatori al meu avi. Avui 5 de febrer de 2009 fa exactament 70 anys que les tropes de l'exercit franquista varen entrar a la Bisbal, procedents de Girona. Tota la meva família paterna es va refugiar a la Torre d'en Ronsart, per estar lluny del pillatge de les tropes nacionals.
El meu avi va sentir explicar que els soldats entraven a les cases i arreplegaven tot el que trobaven, però que si sentien soroll a dins perquè hi havia alguna activitat, passaven de llarg.
Traient coratge d'on fos per salvar les poques pertinences de la família que havíen quedat a la casa de la Bisbal, va arribar fins allà i es va posar a pujar i baixar la galleda del pou amb la corria , que grinyolava mentre el llibant lliscava amunt i avall.
Gràcies a aquest fet, els soldats varen passar de llarg i la casa no va patir el pillatge. No vull, però, ni pensar com devia anar el cor i els nervis d'aquell home en una tal situació, mentre sentia que intentaven forçar la porta i després una veu que deia "Hay alguien, vámonos"
Serveixi aquest escrit de record a aquell fet que va passar avui fa 70 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada