L'ATLAS PALUZIÉ DE 1870

Avui m'ha arribat a les mans una edició de l'"Atlas Geográfico Universal" editat per Esteban Paluzié l'any 1870 a Barcelona. És un exemplar guanyat en un concurs de l'ajuntament de la Bisbal d'Empordà per un oncle del meu avi patern. És curiosa l'evolució de la geografia política del món en el transcurs d'unes poques generacions. Penjo unes pàgines escanejades on es pot comprovar la quantiat de països per descobrir que encara existien ara fa uns 140 anys. Jo hi he passat encantat una llarga estona.

Àfrica encara per descobrir

Estats Units d'Amèrica en plena construcció.

Primera pàgina de l'Atlas amb el segell de l'Ajuntament Constitucional de la Bisbal, que va oferir-lo com a premi


Entre les principals muntanyes del Món, l'Everest encara estava per descobrir.

L'Europa de Prússia, l'Imperi Austríac i l'Imperi Turc

Sudamèrica, Argentina estava dividida entre la Plata i Patagònia

MARXA DE LES GUILLES

Diumenge 20 d'abril de 2008 es celebra la tercera edició de la Marxa de les Guilles, amb sortida i arribada a Fonteta, municipi de Forallac (el Baix Empordà). Clicant l'enllaç podreu trobar-ne tota la informació per si desitgeu anar a caminar una estona de diumenge el matí gaudint del fabulós paisatge que hi ha entre Fonteta i Fitor.

14 d'abril de 1931 - Proclamació de la República Catalana

Fa 77 anys, el món ha donat moltes voltes des d'aquell dia. Hi ha hagut alegries i daltabaixos, però fets com aquest són els que ens donen esperança per seguir lluitant i treballant pel futur.
Un petit homenatge a un home que va renunciar a tot per tal de fer realitat el seu somni.

AVUI UN ACUDIT

Era un poble famós per la infidelitat de les seves dones, però a la vegada molt religiós. Totes les dones s’anaven a confessar cada setmana i explicaven al capellà les vegades que havien estat infidels i havien fet el salt als marits.

El capellà, cansat de sentir com les dones li relataven les seves aventures perquè Déu les perdonés les hi va proposar que quan s’anessin a confessar simplement li diguessin que havien relliscat.

Així quan s’agenollaven en el confessionari simplement deien al capellà: - Mossèn, aquesta setmana he relliscat una vegada, dues vegades, etc.

Aquesta fórmula va durar durant molt de temps i tothom s’hi va acostumar, feligreses i capellà.

Va succeir, però, que al cap d’un temps el capellà va ser traslladat pel bisbe a una altra parròquia i el va substituir un capellà nou.

Les feligreses seguien confessant-se amb la fórmula del capellà anterior…

Un dia, aprofitant un ofici solemne en que hi havia tot l’Ajuntament en pes a missa, el capellà durant el sermó va indicar que aquell poble estava molt descurat, que calia arreglar els carrers perquè hi havia moltes dones que relliscaven.

Els assistents, que al contrari que el nou capellà, coneixien el significat de la frase van somriure per sota el nas, i a l’alcalde se li va escapar una rialla.

El mossèn, en sentir la rialla de l’alcalde se li va adreçar:

-I vostè no sé de què riu, Senyor Alcalde, que la seva senyora ha relliscat tres vegades aquesta setmana!!

CAPELLETES I CÀMERES DE SEGURETAT

Capelleta dedicada a Sant Narcís a l'Església de Sant Feliu de Girona

Des de temps immemorial el cristianisme s'ha filtrat en les nostres creences i tradicions i els Sants i les Mares de Déu vetllaven per la nostra salut, pel nostre benestar i per la nostra seguretat. Els carrer i places dels pobles estaven poblats a les façanes de les cases més o menys benestants de petites capelletes on algun Sant o Mare de Déu ens vigilava i atenia sota la seva atenta mirada esculpida o pintada. Avui, en un reportatge que he vist al 3/24 mentre dinava a quarts de quatre de la tarda, parlaven de les capelletes d'algun municipi de Catalunya que ara no recordo i que mostraven a turistes i curiosos en unes visites organitzades amb bastant d'èxit. Mentre veia el reportatge he comprès el perquè aquestes capelletes s'han convertit en un motiu de visita turística, i és perquè estan condemnades a l'extinció: la vigilància de Sants i Mares de Déu ha estat substituïda per la tecnologia moderna i avui en dia són les càmeres de seguretat les que vetllen per nosaltres, les que ho observen i ho veuen tot, com el Déu de les oracions de la nostra infantesa. S'ha substituït la religió per la tècnica.

Càmera de seguretat instal·lada en un edifici

LES NOTÍCIES CARRINCLONES

LES FORMIGUES DE "EL HORMIGUERO"

Fa pocs dies vaig penjar un comentari en el bloc d'en Marc en un post que feia referència a la repetició malaltissa de continguts que pateixen els telenotícies, i ho resumia amb aquest triumvirat de fonts POLÍTICA+BARÇA+TEMPS. La necessitat d'explicar repetitivament allò que és políticament correcte de forma políticament correcta fa que quan engeguem qualsevol cadena de televisió hi brollin uns estereotips calcats d'un noticiari al següent que et produeix la impressió de ja haver-los vist amb anterioritat. I potser és així, perquè els continguts es repeteixen constantment. Ja no parlo del canal 3/24, en que és normal una certa repetició. Ahir que no em trobava massa bé vaig estar veient la TV una bona estona i el mateix reportatge sobre la sequera emès al TN comarques de les 14:00 el van repetir íntegrament al cap de 20 minuts al TN de les 14:30. Antena 3 segueix igualment uns estereotips marcats: notícies del PSOE amb declaracions amb posat seriós dels seus representants, noticíes del PP amb els seus representats aclamats en banys de masses i amb mooolta eufòria per part dels presentadors, grans quantitats de crims amb sang i fetge, segrestos i violacions i REAL MADRID. Del temps meteorològic poca cosa.
Sobre les altres cadenes tampoc m'hi vull extendre perquè són poques les que arriben a sorprendre: potser la Cuatro amb "el Hormiguero" que ha trencat moltlles, la els dibuixos animats de "Padre de Família" a la Sexta i poca cosa més.
I seré també típic i tòpic ressaltant allò que em sembla millor de la televisió: els reportatges de la sobretaula: GRÀCIES CANAL 33!! GRÀCIES TV2!! No tot està perdut...
La informació sobre qüestions nacionals catalanes i des del punt de vista català és un altre gran espai que es troba a faltar a la televisió. Veig massa TV3 com una televisió espanyola en català -no sempre- més que una televisió en clau catalana. Aquí és on entra amb força Internet a donar-nos un cop de mà: productes com Racó Català, Nació Digital, la Malla, Ràdio Catalunya o, en clau humorística El web negre, tornen a fer-nos veure el món des d'un punt de vista nostre i sense complexos.

MUSCLOS DE RIU

Aquest matí, tot esmorzant un bon entrepà de botifarra negra en un petit bar de la Bisbal amb en Jordi i en Xevi, enmig d’una conversa informal que manteníem respecte a les aficions que teníem de petits entre les quals destacava la pesca de riera, he recordat uns mol·luscs que tot i ser escassos, durant la meva infantesa encara es podien trobar al riu Daró: els musclos de riu.

Els musclos de riu o nàiades (margaritifera auricularia) actualment sembla que al nostre país únicament es poden trobar al riu Ebre i estan en greu perill de desaparició. Jo recordo que en les jornades de pesca amb enfiles a les gorgues entre Castell d’Empordà i Serra de Daró quan encara no s’havia canalitzat amb motes el Daró, juntament amb el meu avi, durant les arrossegades que fèiem a les vores amb el cistell per pescar els barbs que sovint estan amagats sota les arrels, apareixien en el cistell aquests estranys musclos negres i brillants amb tonalitats marronoses. I ja aleshores els consideràvem com una raresa. N’hi havia molt pocs.
Una altra espècie de mol·lusc que he recordat haver trobat al Daró, concretament al mig de la Bisbal d’Empordà, entre el Pont Vell i el Pont Nou és una espècie de cloïssa blanca i petita de la qual desconec el seu nom científic. No sé si està o no catalogada. N'hi havia grups de centenars que la primera vegada que les vaig veure vaig pensar que eren cloïsses de mar que algú s’havia menjat i n’havia llençat les closques a la riera; però en observar-les més detingudament vaig descobrir que eren vives i eren d’una espècie diferent, més petita i més blanca. Evidentment amb l’extracció desenfrenada d’aigua dels aqüífers per al consum humà, industrial i agrícola, la modificació del llit del riu per evitar inundacions (no tot s’ha d’atribuir a la sequera) i la consegüent davallada dels nivells freàtics que ha provocat que la major part de l’any el nivell de l'aigua estigui sota terra, aquestes espècies han desaparegut de les nostres aigües.

BOLA DE DRAC

Hola, ja torno a ser aquí després d'un mes de no actualitzar el bloc, disculpleu-me. M'he passat molts dies pintant i cuidant l'hort (un té altres entreteniments). Avui he trobat al Youtube aquest video, que barreja l'anime Bola de Drac amb música disco, que m'ha semblat bo i m'ha recordat vells temps en què el món es paralitzava a 2/4 de 7 del vespre per veure Bola de Drac, en les seves primeres emissions a TV3, ja no recordo la tira d'anys que fa ni de la quantitat de vegades que ho van repetir. Ara, però, és com si hagués trobat una foto antiga en un calaix i m'ha obert la capsa dels records.

Aprofito l'ocasió i penjo també el bo, l'autèntic, l'original, el que ens va encendre la fascinació pel manga i per l'anime a Catalunya.




I també, per als més fans, una dedicatòria al Follet Tortuga:

TOMEU PENYA

Bartomeu Nicolau Morlà, conegut per tothom amb el nom de Tomeu Penya, amb l'accent que el caracteritza i que descobreix el seu orígen en el municipi mallorquí de Vilafranca de Bonany (que en les típiques excursions per a turistes a Mallorca és designat com Freeville of Goodyear, perquè els guiris sàpiguen de que va el nom), on hi va néixer el 1949, ha tret el passat any 2007 un magnífic disc titulat "Paraules que s'endú es vent" després d'ésser operat de les cordes vocals per un càncer de gola.
Aquest disc, que compta amb la col·laboració de la guitarra de Paco de Lucía, realment m'ha sorprès, gairebé tot són balades, però fins i tot s'atreveix amb un gospel. He de dir que porto el CD al cotxe i sóc capaç d'escoltar-lo una vegada darrera una altra sense que em cansi.
Que aquest humil "post" serveixi per felicitar-lo per la seva recuperació i desitjar veure'l prop de l'Empordà ben aviat.

No he trobat a goear cap cançó del seu darrer treball, però poso aquest enllaç a la versió que va fer de la clàssica "Islands in the stream" de Kenny Rogers i Dolly Parton (1983), i que va titular "Illes dins un riu", i "Cristina" al video del començament.

VIQUIPÈDIA SUPERA ELS 100.000 ARTICLES

La versió catalana de Wikipedia, batejada Viquipèdia en la nostra llengua ha superat els 100.000 articles, la qual cosa la situa en el grup dels idiomes “grans”, juntament amb l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès, l’italià, l’holandès, el japonès, el norueg, el polonès, el portuguès, el rus, el romanès, el finlandès, el suec, el volapük i el xinès.

Aquesta notícia no ha tingut pas gaire ressò en els grans mitjans de comunicació, als quals sembla que només els interessa ressaltar els problemes de la nostra llengua i no pas els èxits i fites aconseguides.

Viquipèdia és una enciclopèdia lliure i oberta a les aportacions de totes les persones amb el desig de col·laborar-hi aportant-hi un gra de sorra de coneixement. Qualsevol persona hi pot escriure un o més articles, que són revisats per moderadors, però també per qualsevol altre col·laborador que pugui aportar-hi una millora.

Hi ha pàgines, però, que estan blindades davant els efectes del vandalisme, protegint-les de les modificacions per part d’anònims, solen ser pàgines amb forta controvèrsia política o social.

Des d’aquest humil espai vull donar tot el meu suport a aquesta iniciativa que ens permet la mundialització del coneixement.