MUSCLOS DE RIU

Aquest matí, tot esmorzant un bon entrepà de botifarra negra en un petit bar de la Bisbal amb en Jordi i en Xevi, enmig d’una conversa informal que manteníem respecte a les aficions que teníem de petits entre les quals destacava la pesca de riera, he recordat uns mol·luscs que tot i ser escassos, durant la meva infantesa encara es podien trobar al riu Daró: els musclos de riu.

Els musclos de riu o nàiades (margaritifera auricularia) actualment sembla que al nostre país únicament es poden trobar al riu Ebre i estan en greu perill de desaparició. Jo recordo que en les jornades de pesca amb enfiles a les gorgues entre Castell d’Empordà i Serra de Daró quan encara no s’havia canalitzat amb motes el Daró, juntament amb el meu avi, durant les arrossegades que fèiem a les vores amb el cistell per pescar els barbs que sovint estan amagats sota les arrels, apareixien en el cistell aquests estranys musclos negres i brillants amb tonalitats marronoses. I ja aleshores els consideràvem com una raresa. N’hi havia molt pocs.
Una altra espècie de mol·lusc que he recordat haver trobat al Daró, concretament al mig de la Bisbal d’Empordà, entre el Pont Vell i el Pont Nou és una espècie de cloïssa blanca i petita de la qual desconec el seu nom científic. No sé si està o no catalogada. N'hi havia grups de centenars que la primera vegada que les vaig veure vaig pensar que eren cloïsses de mar que algú s’havia menjat i n’havia llençat les closques a la riera; però en observar-les més detingudament vaig descobrir que eren vives i eren d’una espècie diferent, més petita i més blanca. Evidentment amb l’extracció desenfrenada d’aigua dels aqüífers per al consum humà, industrial i agrícola, la modificació del llit del riu per evitar inundacions (no tot s’ha d’atribuir a la sequera) i la consegüent davallada dels nivells freàtics que ha provocat que la major part de l’any el nivell de l'aigua estigui sota terra, aquestes espècies han desaparegut de les nostres aigües.