divendres, 11 d’abril de 2008

AVUI UN ACUDIT

Era un poble famós per la infidelitat de les seves dones, però a la vegada molt religiós. Totes les dones s’anaven a confessar cada setmana i explicaven al capellà les vegades que havien estat infidels i havien fet el salt als marits.

El capellà, cansat de sentir com les dones li relataven les seves aventures perquè Déu les perdonés les hi va proposar que quan s’anessin a confessar simplement li diguessin que havien relliscat.

Així quan s’agenollaven en el confessionari simplement deien al capellà: - Mossèn, aquesta setmana he relliscat una vegada, dues vegades, etc.

Aquesta fórmula va durar durant molt de temps i tothom s’hi va acostumar, feligreses i capellà.

Va succeir, però, que al cap d’un temps el capellà va ser traslladat pel bisbe a una altra parròquia i el va substituir un capellà nou.

Les feligreses seguien confessant-se amb la fórmula del capellà anterior…

Un dia, aprofitant un ofici solemne en que hi havia tot l’Ajuntament en pes a missa, el capellà durant el sermó va indicar que aquell poble estava molt descurat, que calia arreglar els carrers perquè hi havia moltes dones que relliscaven.

Els assistents, que al contrari que el nou capellà, coneixien el significat de la frase van somriure per sota el nas, i a l’alcalde se li va escapar una rialla.

El mossèn, en sentir la rialla de l’alcalde se li va adreçar:

-I vostè no sé de què riu, Senyor Alcalde, que la seva senyora ha relliscat tres vegades aquesta setmana!!