diumenge, 28 de novembre de 2010

Quaranta


L'Arca de Noè després del Diluvi Universal

La religió cristinana, per herència del judaïsme arrossega moltes expressions arran del temps transcorregut per algun fet o esdeveniment sota el número quaranta:
-Quaranta dies i quaranta nits (en referència al temps que va ploure en el diluvi universal)
-Quaranta anys travessant el desert (en referència al temps que va trigar Moisès en conduir el poble d'Israel a la Terra Promesa)
-Quaranta dies al desert (en referència al temps que Jesús va estar al desert resistint les tamptacions del diable)
-Quaranta dies de Quaresma
Sembla com si qualsevol temps que es considera important s'hagués d'expressar amb el terme quaranta per a definir-lo, com si fos un sinònim de "molt de temps", per tant això implicaria que Moisès no va trigar quaranta anys per conduir el poble d'Israel, sinó que va trigar molts anys, i que el Diluvi Universal va durar molts dies i nits seguits i no estrictament quaranta.
Evidentment no tinc ni la menor idea d'arameu, hebreu o les llengües semítiques que es varen usar per a escriure la Bíblia, però gràcies a una eina que ens proporciona la tecnologia moderna (el Google traductor) he pogut comprovar unes similituds entre la paraula "quaranta" i la paraula  "molts" en l'hebreu modern, la qual cosa em fa sospitar que estic davant d'una teoria no desencaminada del tot.

Molts:  רבים

Quaranta:  ארבעים

Veureu que els símbols que utilitza la llengua hebraica per designar quaranta són els mateixos que els que utilitza per a designar "molts" afegint-hi el símbol  א  que es tradueix pel numeral "un", i el símbol  ע que el traductor el converteix en en la lletra H.

Potser a partir d'aquí tenim una explicació per entendre la proliferació de números quaranta a les sagrades escriptures.