dimarts, 19 d’abril de 2011

L'ermita del Socors de Canapost

Fa cosa de 8 mesos, en plena mitja veda de la Mare de Déu d'Agost vaig tenir la gosadia de proposar a en Ramon lá visita a l'ermita del Socors (cal pronunciar Socós), a Canapost. El patim patam dels caçadors ens en va fer desdir i hi varem tornar un altre dia, accedint des de la carretera d'Ullastret i resseguint els camps que voregen el bosc. La cerca va resultar infructuosa. Recordava, jo vagament, unes parets semiderruïdes quan el meu pare m'hi va portar amb edat insuficient per a valorar-ne la història, però amb edat suficient per a despertar-me el cuc de la curiositat.
Vuit mesos després, el meu veí, en Pere, diu que hi va anar el passat cap de setmana i que em passarà un enllaç del Vikiloc amb la situació.
Avui he obert el correu i en veure l'enllaç no he pas pogut esperar el cap de setmana per anar a provar sort.
Seguint les indicacions contingudes a l'enllaç hi he accedit des del camí de terra que porta des de Canapost a Castell d'Empordà, en un trencant a mà dreta que estroba abans d'arribar a les granges d'en Vives.
Seguint el camí en direcció Ullastret en poc mes de 5 o 10 minuts arribem a un camps amb arbres escampats que cap travessar en diagonal i arribem a un accés a un corriol que s'enfila cap amunt tot zigzaguejant.
M'han ajudat molt uns petits adhesius (gomets) vermells que algun voluntariós hi ha posat marcant el camí i que duraran fins que la meteorologia ho permeti.
Entre els llentiscles que voregen el corriol ens apareix el campanar de l'ermita emmarcat entre dos grans xipresos vells com en Matusalem. Poc a poc ens va apareixent a la vista un gruixut contrafort que des de l'esquerra de l'ermita empeny perquè aquesta aguanti encara un temps més sense ensorrar-se.
L'ermita del Socors presenta un estat bastant deteriorat -menys, això sí, del que jo era capaç de recordar de la meva infantesa-. Les pedres de la façana de davant han estat fortament erosionades pels elements. El teulat fa anys que va desaparèixer. L'entrada conserva complet el llindar de pedra rossa de Peratallada, probablement extreta de les antigues pedreres que avui conformen els Clots de Sant Julià, amb forma d'arc de mig punt típic del romànic, tot i que hi ha alguna pedra de la part baixa que gairebé ha desaparegut.
Tres graons, també de pedra rossa en un bon estat de conservació  li donen accés. Hi ha també una finestra rectangular a l'esquerra de la portalada, i una finestra circular damunt de la portalada amb els vells encaixos d'un enreixat de ferro, ara inexistent. El seu interior és un bosc espès de llentiscles, una figuera, xuclamels i altres plantes que no he identificat, que fan impossible entrar-hi.
A la paret de darrera del que seria la planta de l'ermita hi ha una construcció circular, també sense sostre i envoltada de finestres en la seva part alta, realment curiosa. Des de darrera de l'ermita fa la impressió de que estracta d'un absis típic d'església romànica, però una vegada a dintre sorprèn la seva forma circular. Cal a dir que el seu estat de conservació és molt precari i fa mitja basarda entrar-hi per por de que no et caigui una pedra damunt del cap.
Tot l'entorn està tancat per una vella tela metàl·lica bastant coberta de vegetació i per accedir-hi cal franquejar una cadena entravessada en el corriol que hi mena.
Des del lloc se senten en la llunyania els cotxes que passen per la carretera de Canapost a Ullastret i l'alta vegetació avui existent no permet veure les vistes que en el seu moment feren -segons he sentit contar- d'aquest punt enlairat de l'ermita del Socors, el mirador preferit d'en Josep Pla per a contemplar aquesta zona del Baix Empordà.


Imatge de l'ermita del Socors en arribar pel corriol.

Detall de la finestra rodona damunta la portalada

Detall de la porta d'entrada

Escalons d'accés

Vista general de la façana

Sostre circular (amb la teulada caiguda fa anys)


Detall de la construcció circular posterior a l'ermita del Socors
Vista de Canapost tornant de l'ermita del Socors

4 comentaris:

Eva ha dit...

Carai, és pràcticament impossible no tenir els detalles suficients sobre aquesta hermita. A part de l'explicació complerta hi ha un munt de fotografies. He de dir, que m'ha agradat molt i potser propossaré a en Joan per anar-hi i tot. Gràcies

Cristina ha dit...

Hola,
Vaig trobar el teu blog per casualitat, i del poc que en sé de l'ermita dels Socors, t'he de dir que l'edificació posterior al temple, de forma circular era una torre de defensa adossada a l'edifici principal, tot i que a primer cop d'ull es pot confondre amb un absis.
La construcció data del S .XVII, època en que daten nombroses torres de guaita i defensa arran dels saquejos que patia tot el B.Empordà per part dels pirates. La meva teoria es que es tracta d'una d'aquestes torres, degut al seu emplaçament privilegiat. Peró no deixa de ser la meva teoria...
Espero haver sigut d'ajuda.
Cris.

Bsicran ha dit...

Gràcies Cristina, havia llegit en un web de l'ajuntament de Forallac que es tractava d'una torre de defensa,però la dèbil estructura m'ho fa dubtar, Possiblement el que sí que fós és un torre més de vigilància que no pas de defensa.

Cristina ha dit...

Sí,dilluns hi vaig anar i vaig fer moltes fotos. Les he tornat a repassar i em sembla que és més una torre de guaita com tu dius.
Em faria gràcia poder dibuixar el plànol de tot el conjunt en la seva estructura original, però el trencaclosques és complicat... A més, he trobat molt poques referències escrites sobre el lloc. És una llàstima que només es mencioni per unes ratlles de Josep Pla...