A qui escolti sense prestar-hi atenció pot semblar-li que els catalans utilitzem de manera indiscriminada les paraules gràcies, mercès i "merci" per expressar agraïment. Res més lluny de la realitat, però. Els no catalans, i especialment, els nostres veïns francòfons es sorprenen quan escolten que diem "merci" amb tota naturalitat per expressar un agraïment. No utilitzem, però, la paraula "merci", la paraula gràcies i la paraula mercès sempre en en el mateix context, sinó que hi ha una sèrie de matisos de l'agraïment que ens inviten a utilitzar cadascuna d'aquestes paraules en el seu moment apropiat.
"Merci" seria la forma més petita d'agraïment: per una propina de vint cèntims, per acostar-nos una cadira que ja anàvem a agafar, per haver-nos informat de quina hora era.
Gràcies, amb el seu augmentatiu "moltes gràcies", ja expressa un agraïment més profund, una propina de 50 €, ho diem a un familiar o un amic que ens paga un deute, quan ens acosten una cadira i tenim un impediment de mobilitat, etc,
Mercès i moltes mercès és un entremig, pot expressar tan un agraïment gran com un agraïment petit i sol expressar-se en un ambient formal a qui per haver-nos fet una concessió de caràcter públic, no implica que qui ens fa el favor es rasqui la butxaca: ho diem quan ens donen una beca, una subvenció, un premi literari...
El nostre llenguatge és ric en matisos i, quan manllevem una paraula d'un idioma estranger, moltes vegades és per donar un nou matís que no s'acaba d'expressar amb una paraula genuïna.
Gràcies per haver tingut la paciència de llegir-me!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada