dilluns, 9 de maig de 2011

De qui són les plantes dels marges

Les normes de propietat, a les Gavarres i arreu de Catalunya tenen tres fonts fonamentals: la llei, el costum i els principis generals del dret. De forma consuetudinària, és a dir, a través del costum les persones més grans han ensenyat als que els succeïen que quan dues propietats eren delimitades per un marge, les plantes que hi creixien pertanyien al propietari de la part de dalt del marge.
El Codi Civil de Catalunya, en el seu títol IV, capítol VI, article 546.8 especifica que:  
"1.Hom presumeix que els marges, les ribes i les parets de sustentació entre finques veïnes els sòls de les quals són a cotes diferents són propietat dels titulars de la finca superior. 
2. Els propietaris dels marges o les parets a què fa referència l’apartat 1 els han de mantenir en bon estat i els propietaris de la finca inferior els han de permetre l’accés amb aquesta finalitat."
Així, doncs, queda clar, pel costum i pel dret positiu, que els plantes que creixen al marge pertanyen al propietari del terreny situat a cota superior, això sí, sempre i quan no hi hagi una escriptura o un contracte que digui el contrari. Es tracta d'una pressumpció, no pas d'una obligació.
En els terrenys conreats amb terrasses, com antigament es treballaven les Gavarres i altres llocs del territori de Catalunya, aquesta norma té una especial importància.