dimarts, 16 de febrer de 2010

Les mines de Celrà

Aquest cartell informatiu ens dóna la benvinguda al començament de la ruta.

Per fer viable la Revolució Industrial del segle XIX eren necessaris dos materials: el ferro i el carbó. Per a proporcionar a la indústria el ferro que necessitava es van fer nombroses prospeccions al sòl català, però la majoria d'elles no van reeixir.
Les mines de ferro de Celrà comencen la seva explotació el 1892 i la finalitzen el 1918. Durant aquests 26 anys, són dues les empreses que es dediquen a la seva explotació: Minas de Celrà (1892-1900) i Hierros de Celrà (1900-1918). Des de les diverses concessions mineres que es van registrar, només dues van proporcionar mineral de ferro amb relativa abundància: la mina del Nen Jesús i la mina Victòria Esperança.


Detall interior d'una de les galeries

La mina Nen Jesús està situada a l'est de Sant Miquel en el lloc conegut com el bosc d'en Medinyà. En aquesta mina s'han trobat un total de 23 galeries obertes, de les quals 8 són de molt poca profunditat i probablement deurien haver servit com a prospecció de mineral. De les altres, dedicades a l'extracció de mineral, la més llarga té uns 105 m.
La mina Victòria està situada a prop del Congost, en el lloc conegut com l'Olivet d'en Ros. s'hi han trobat un total de setze galeries, vuit de les quals tenen més fondària. La més profunda té uns 160 m.
L'extracció del mineral era una operació completament manual. Amp pics i magalls s'anaven retirant la terra i pedres que es trobaven. quan s'arribava a una roca o auna veta de mineral de ferro, un operari aguantava un punxó llarg sobre la pedra o el mineral mentre un altre picava amb el mall fins esbardellar-la. Després amb la parpelina es treien els trossos, que amb cabassos d'espart es duien a l'experior, on la següent operació consistia a deixar amb picots el mineral de ferro lliure d'impureses.


Entrada de la galeria 6 coberta de molsa, heures i falgueres.

En trobar-se les galeries de les mines situades a diversos nivells, el mineral es llençava per unes rases inclinades on rodolava com en un tobogan. Un cop al nivell inferior es carregava en carros tirats per animals fins l'estació de tren de Celrà. Les condicions del terreny, de fortes baixades, com la longitud del recorregut feien que el transport del mineral fins l'estació fos difícil. Per resoldre els problemes de transport, es construeix un tramvia aeri de 5 km. de recorregut accionat per una màquina de vapor de 10 CV, el qual va entrar en funcionament a finals de 1902.

La nova infraestructura va permetre augmentar l'extracció de mineral ja que les vagonetes que eren de tipus Roe, permetien transportar aproximadament una tona de mineral. La sortida de mineral a l'exterior de la mina es feia amb vagonetes que es desplaçaven per unes vies, empeses pels miners. Un cop les vagonetes eren a l'exterior es duien fins l'estació de càrrega. Des d'aquí el amterial era transportat aèriament amb vagonetes fins l'estació de descàrrega, just al costat de l'estació de tren de Celrà.


Detall del carregador de la mina del Nen Jesús

Aquest transport era doble, ja que un tramvia anava fins la mina del Nen Jesús i l'altre fins la mina Victòria. Ambdues línies seguien un traçat rectilini des de l'estació de càrrega fins l'estació de descàrrega, la qual era compartida pels dos tramvies aeris. El tramvia, que tenia un moviment continu, disposava de dos cables, per un les vagonetes baixaven carregades de mimeral i per l'altre pujaven buides. Per al recolzament de les línies hi havia disposats al llarg del seu recorregut, i a una distància d'uns 100-120 m. unes torres o cavallets fortament fixats al terra. Per salvar els accidents del terreny muntanyós i amb la finalitat de suavitzar el pas dels cables, s'excavaren unes rases o trinxeres.


Excrecions ferruginoses enmig del llècol

La mala qualitat del material i l'encariment del transport fins a la foneria van ser els principals motius del tancament de les mines de Celrà.

Avui dia, queden com a empremta d'aquuella activitat minera, les galeries a la muntanya, els tobogans i trinxeres que es van fer, alguns pilars d'obra dels cavallets i les estacions de càrrega del mineral.

Carmells a la fondalada. Vam anar-hi un dia fred

El text és el del cartell reproduït a la primera imatge, que a la vegada és extret del llibre "les mines de Celrà" obra d'Artemi Rossell i Ferrer.