dimecres, 22 d’octubre del 2008

Pessic de nina o d'escorpit, no hi ha temps de pujar al llit.

Nina o vidriol

Avui he vist una nina, feia molts anys que no en veia cap. Potser l'entrada de la tramuntana li ha fet dismimuir els reflexos i no ha sigut a temps de desaparèixer abans que la veiés. M'he ajupit però, tot i sabent que és un animal inocu i inofensiu no m'he atrevit a tocar-la amb la mà. Duia la corretja de l'Andy i li he posat davant. Ha lliscat suaument pel damunt. S'ha aturat. Ha tret la llengua bífida i ha ensumat l'aire. Després ha intentat tirar pujada amunt, però l'esforç li ha semblat massa important. Ha reculat, ha tirat un parell de pams baixada avall i s'ha esmunyit entre les herbes.
La primera vegada que vaig veure una nina la sort de l'animal va ser molt diferent. Jo anava amb el meu amic Josep i el seu pare, l'Esteve, seguint un corriol arran del Vilar. Quan l'Esteve va veure la nina es va exclamar com si hagués vist el diable. Va alçar el tràmec i el va deixar caure damunt l'animal, partint-lo en dos. Després el va ben aixafar amb el peu. 
I és que la dita popular li ha atribuït a aquest petit llangardaix de color rosat i desprovist de potes la facultat d'ésser tremendament verinós:
-  "Pessic de nina o d'escorpit, no hi ha temps de pujar al llit..."
Jo em vaig quedar parat: ja havia vist jo de ben petit als reportatges d'en Félix Rodríguez de la Fuente que es tractava d'un petit llangardaix sense cames i no d'una serp verinosa, però vaig callar i no vaig dir res, qui actuava era un pare i jo era un nen petit. 
Aquella sensació de pànic de l'Esteve de fa tants anys encara és la que avui m'ha impedit de ser capaç de tocar la nina amb la mà i  que ho hagi hagut de fer amb la corretja.
He de dir que nina és un nom d'aquells que no surten als diccionaris, com papibou o caua, tanmateix és un mot ben viu entre els pagesos del Baix Empordà, dificilment en trobarem un que no sàpiga que és una nina. Als diccionaris hi trobarem vidriol o serp de vidre.

PD. Ja sé que oficialment és escorpí i no escorpit, però al Baix Empordà en diem escorpit, en un altre cas la dita popular tampoc rimaria.



1 comentari:

Eudald Pujol Buxó ha dit...

Bones!

No em coneixes, em presento:
em dic Eudald, sóc de sant feliu de guíxols, biòleg, i entre d'altres coses porto un blog d'amfibis i rèptils de les gavarres i l'ardenya, potser t'interessa fotre-li un cop d'ull ja que la temàtica és de la zona (http://herpetsgavarresardenya.blogspot.com.es/). Ara que he vist que havies trobat la nina aquesta fa un temps, que et faria res, encara que fos per mail, indicar-me el lloc a on vas fer la troballa? ës que per espècies de difícil detecció com aquestes recopilar info de vària gent és bàsic si no vull acabar amb buits increïbles en el mapa d'algunes espècies!!!

el meu mail és: eudaldp@hotmail.com

Merci i xulo el blog, variat i interessant!