divendres, 3 d’octubre de 2008

D'aquest camp no en facis mai era

-Era-

Una vegada un pare, ja gran, va explicar al seu fill que li deixaria un camp que tenia en propietat quan ell és morís. Li va dir: - Fill meu, aquest camp serà per a tu, però recorda, d'aquest camp no en facis mai era.
El fill no va entendre el que li volia dir el seu pare, -¿Per què no en podia fer era d'aquell camp?, ¿Què més hi feia que fes d'era per batre el blat o d'una altra cosa? però va callar i van seguir caminant.
Passat un temps el seu pare va morir i el fill va heredar el camp.
Un dia un pagès li fa oferir una colla de duros per aquell camp i com que va veure que era un guany fàcil, de seguida se'l va vendre i va gaudir dels diners.
El temps va passar, el noi ja no havia pensat més en el camp que havia venut i els diners ja se'ls havia gastat tots.
Un dia amb un amic seu anaven de cacera tot travessant camps i l'amic, orgullós del patrimoni familiar, li anava explicant, - Veus, aquest camp és meu, aquell d'allà també, i aquell amb aquell blatdemoro tan ufanós també és meu.
Van arribar al camp que el noi s'havia venut, llavors ell li va dir al seu amic -Aquest camp ERA meu. Aleshores va entendre el que li havia recomanat el seu pare, però ja era massa tard.

Aquesta història me la va explicar el meu avi quan jo era petit per fer-me veure que vendre's una cosa és molt més senzill que després recuperar-la i abans cal pensar-s'ho molt. Sé que avui en dia aquesta concepció de la propietat ha canviat molt, però tanmateix -potser arran de l'explicació d'aquesta història- a mi em va quedar ben arrelada la idea de pensar-m'ho dues vegades abans de vendre res.

1 comentari:

Marc ha dit...

Molt bona reflexió, Narcís. La saviesa que conté la cultura popular és infinita.