Fauna bisbalenca: rantells, caues i papibous

Els bisbalencs quan ens allunyem del nostre àmbit ens sorprenem sovint que paraules emprades amb absoluta normalitat a la nostra població sonin estranyes i fins i tot absolutament desconegudes a pocs quilòmetres de casa nostra. Potser  amb la mundialització, l'abundant immigració, els moviments de població i l'estandarització del llenguatge farà que aquestes paraules acabin morint fins i tot a la nostra ciutat.

-Rantell-

Rantell.- Fa pocs dies parlant amb un dels responsables del refugi de gossos de la Bisbal arran de la leishmaniosi (malaltia crònica que contreuen els gossos), la meva dona li va comentar que era transmesa per un rantell. Ell tot segur li va contestar: -No! -És transmesa per un mosquit!

Poca gent de fora de la Bisbal coneix que és un rantell, tot i que el Diccionari de l'institut d'Estudis Catalans recull la paraula, amb la simple definició de "mosquit". Una vegada al Delta de l'Ebre un rantell va picar la meva filla i l'al·lèrgia que tenia li va produir una forta inflor a la cara i l'orella, el metge del CAP, quan li vàrem dir que a la nena l'havia picat un rantell va estar apunt de trucar la policia i acusar-nos de maltractament de menors. Sort que es va aclarir la confusió!

-Caua-

Caua.- Una frase comuna a la nostra població per referir-se a algú que ha près molt el sol i està molt fosc és "Està negre com una caua". La caua, fa uns decennis coneguda sobradament a la Bisbal per ésser l'ocell que poblava el campanar, avui en dia és gairebé desconeguda, des que va ser foragitada pels coloms domèstics. El diccionari no recull aquest vocable, únicament recull la paraula Gralla, amb la definició: "Ocell de la família dels còrvids, d’uns 33 centímetres de llargada, de plomatge molt fosc amb el cap de color gris clar, comú als nostres camps, on vola en estols (Corvus monedula)."

-Papibou-

Papibou.- Papibou té dues acepcions, la primera com a insult o descripció despectiva, referint-se a una persona babaua i crèdula, aquesta primera acepció s'utilitza en referència a l'animal, fase larvària de gripaus i granotes (anurs) que es desplaça amb poca traça badant i tancant la boca i endrapant tot el que troba a l'aigua, que representa la segona acepció de la paraula. Aquesta paraula, "papibou" tampoc està recollida en cap diccionari, tot i que fa temps vaig  introduir-la a la Viquipèdia, però únicament com un dels sinònims de capgròs. Si cerqueu papibou a la Viquipèdia us adreçarà a capgròs.

L'orígen de la paraula papibou per referir-se a capgròs és confús, tot i que una vegada un company de feina originari de Celrà em va dir que allà en deien Cap de bou. ¿Qui sap si papibou, en els seus orígens etimològics és una evolució de cap de bou?

A Peratallada hi ha un Restaurant que porta el nom de Papibou, un nom que per als visitants forasters deu sonar a xinès. Una persona veient el nom papibou i el dibuix del rètol em va comentar que creia que papibou era un espermatozoide. (Sense comentaris)

Hi ha altres paraules locals curioses com ara "escanyagats" per referir-se al peix anomenat generalment espinós. (aquesta paraula també la vaig introduir a la Viquipèdia, perquè em sembla interessant que no es perdi).

Afegit 28/06/2015:
Sopant el dia de la revetlla de Sant Joan vam comentar el fet d'un gat que va caure de la finestra en intentar empaitar un girapedaç. Automàticament vaig pensar en aquesta entrada del blog i que la paraula en qüestió hi era absent. Se'n diu girapedaç a la Bisbal de l'ocell que en altres contrades és conegut com a falciot.