divendres, 11 de gener de 2008

LA TAULA DELS TRES PAGESOS

Dòlmen dels tres peus (Fitor)

Hi ha monuments megalítics que mereixen l’atenció de les institucions i així, mitjançant subvencions i dedicació per part de polítics i tècnics aconsegueixen lluir en tota la seva esplendor i ésser promocionats arreu. Al Baix Empordà podem esmentar per exemple la cova d’en Daina, situada a Romanyà de la Selva, en el terme municipal de Santa Cristina d’Aro, en un entorn net i desbrossat, mantingut pel Consell Comarcal, i visitada de forma assídua per locals i forans.

D’altres monuments megalítics no són tan ben estratègicament situats, però gaudeixen d’un reconeixement popular i institucional, com són els dolmens de Fitor.

N’hi ha, però, que han caigut en la més absoluta desídia i menyspreu per part de tothom, fins al punt que són avui en dia gairebé irreconeixibles per aquells que hi passen pel costat i no en coneixen la història. Em refereixo, en concret a la taula dels tres pagesos.

La taula dels tres pagesos és un petit dolmen situat al costat del camí que mena de Cal Gallaret a la Cavorca, en un revolt del camí situat en una lleugera pendent. Fa anys, una màquina que arreglava el camí hi va donar un cop. Les pedres, que es trobaven en equilibri immemorial des que els antics habitants de les Gavarres les havien convertit en monument –suposadament funerari- van caure estrepitosament les unes damunt les altres convertint-se en el que ara són, el record d’un dolmen.

Ningú, però, ni l’empresa que eixamplava el camí, ni les institucions del moment (aleshores la consciència del patrimoni no estava gaire arrelada –parlo dels anys 60 o 70-) es varen preocupar de refer el dolmen i així resta, avui en dia, al costat de l’ombrívol camí.

Només caldria un matí de feina, uns quants amics, un gat hidràulic, una foto antiga i un bon esmorzar per deixar-lo tal com hauria d’estar. Però, ai làs, les institucions que abans es despreocupaven del patrimoni ara el defensen tant, que sense projectes tècnics, informes d’idoneïtat, plànols visats i cinta oficial d’inauguracions, potser ens fotrien un paquet per fer obres sense permís.

Simplement deixo la proposta a l’aire per si algú la vol recollir (això sí, amb tots els permisos i amb la benedicció institucional)

Respecte al nom d’aquest dolmen desmuntat hi ha tota una història que es troba al llibre “El poble dels Centfocs - Llegendes de les Gavarres”, de Xavier Cortadellas, i que es pot llegir a la pàgina web de l’ajuntament de Forallac.

2 comentaris:

lauraaaaaa ha dit...

papa :) ets un tio buenooo

ue
ue
ue

ikor ha dit...

Hola, no sé qui ets però he trobat el teu bloc per casualitat i m'ha semblat d'interès :)

Bé, algunes coses que comentes em semblarien molt interessants com a articles per a totbisbal.com d'on sóc redactor. Escrius bé.

En fi, si vols ens posem en contacte. Salut!