divendres, 25 de gener de 2008

ENTERRAR LES FEBRES FORA TERME


Mosquit transmissor de la malària

A principis del segle XX les supersticions encara eren ben presents a les nostres viles i ciutats. El coneixement mèdic era més aviat minso i les famílies amb escassos recursos econòmics tampoc podien permetre’s avisar el metge en cas de necessitat.

La Bisbal d’Empordà encara no havia incorporat al seu terme l’aleshores municipi de Castell d’Empordà. El carrer que avui coneixem per carrer Agustí Font, que voreja el Daró des del capdavall de les Voltes acabava sobtadament, adornat per uns baladres de flors blanques i roses. Hi havia una passera de fusta lligada amb una cadena per travessar cap a la banda del Passeig Marimon Asprer i un rec que baixava des del que avui en dia és l’escola del Mas Clarà fins el “Mataderu” feia de terme municipal entre la Bisbal i Castell d’Empordà.

Un costum arrelat a la Bisbal en aquella època, avui gairebé desconegut per tothom i que m’ha arribat per tradició oral era que quan algú agafava les febres –desconec si amb aquest mot es referien al paludisme (avui extingit a casa nostra) o a algun altre tipus de febre- es feia un paquet recollint tota una sèrie d’objectes que pertanyien al malalt –roba, mocadors, etc-, s’embolicava bé i s’anava a enterrar fora terme, amb una petita cerimònia religiosa per tal de beneir-ho. Era la manera d’allunyar els mals esperits que les portaven. El punt més proper al centre de la vila que era fora terme era el punt del capdavall del carrer Agustí Font, un cop travessat el rec que feia de frontera. Aquest punt devia recollir totes les febres de la Bisbal d’aquella època en una tasca feixuga de cavar forats i enterrar-les, tasca, que d’altra banda devia perdre tot el seu efecte al passar a formar part del terme de la Bisbal d’Empordà a principis dels anys 70 del segle XX el terme de Castell d’Empordà.