Assegurances

Fa dies. per no dir setmanes o mesos, que a l'edició digital del Diari de Girona (baixant pàgina avall) hi apareix un anunci, suposadament traduït del castellà per un traductor automàtic -sinó encara és més greu- en que el text diu "Calcula el teu segur" (del castellà "Calcula tu seguro") enlloc de "Calcula la teva assegurança", con seria normal. No sé si en tot aquest temps els responsables no ho han llegit, no han vist l'error o no l'han sabut corregir. 

Estar llassat

Fa anys que no sento aquesta paraula, però era habitual sentir-la dir al meu avi. Deia: Avui he arribat a casa ben llassat! Estar llassat, significa estar extremadament cansat o fatigat.

El diccionari Alcover-Moll ho defineix així:

LASSAR (llassar). v. tr. 
Cansar, fatigar; cast. cansar. «No corris tant, que et llassaràs» (Gir., Empordà). L'ome qui puja a l'auta e rosta muntanya se lassa, Llull Dem. 96. Aprés que no's lassa ne s'anuja en fer la dita obra, Genebreda Cons. 142. Si un braç se lassa o és maimó, deu s'allarguen a reclamar-li l'eina, Ruyra Pinya, ii, 99.
    Fon.: ləsá (Barc.); ʎəsá (Gir., Empordà).
    Etim.: del llatí lassare, mat. sig

El curiós és que l'he recordat, no per sentir-la en català, sinó per llegir-la al diari le Figaro en la seva versió francesa (que té la mateixa arrel) 

L'«ami chinois» est lassé des provocations de Kim Jong-un

"L'amic xinès està fatigat de les provocacions de Kim Jong-Un"

No saps mai quin catalitzador et despertarà la neurona del record....

El gat està ben llassat

Senglanades

Els porcs senglars poden arribar a ser obsessius. Quan agafen amor per un arbre, ja n'hi pot haver al voltant! que sempre es rasquen amb el mateix.

Els deu anar bé una bona frega després d'un bany a la rústica piscina de fang que hi ha al mig del camí que va del mas Rustei a Coll de Bregó.

La font d'en Botó

Feia anys que no hi baixava. Com a mínim des d'abans de la nevada de maç de 2010, que va deixar el corriol impracticable. Aquesta setmana hi he tornat a anar. Algú ha obert un nou corriol, amb més pendent que el que hi havia abans, però que -saltant alguna branca- permet arribar-hi. És la Font d'en Botó, com la coneix tothom, o Font la Curiosa, segons la inscripció a la pedra.

La resurrecció de la carn

Qui sap si, fa milers d'anys, els primers pensadors humans, observant una imatge tan metafòrica i evocadora com aquesta: un pi mort del qual neixen uns bolets plens de vida, nodrint-se de la seva fusta morta, van crear conceptes predicats i promesos després per diverses religions com  la reencarnació o la resurrecció de la carn.

L'alzina grossa

Fa temps que era morta, però aguantava encara dreta. Finalment el vent i la pluja l'han fet caure. Em refereixo a l'Alzina Grossa de Can Salelles, prop de la Palanca de Cruïlles. Aquest dimecres hi vaig passar pel costat i no vaig poder evitar fer-li una fotografia amb una certa emoció. Recordo de petit tres grans arbres monumentals a prop de la Bisbal, l'Alzina Grossa de Can Salelles, el Suro de Can Masaller i el Pi del Galleret. Avui ja només queda el Pi del Galleret. Els arbres, igual que tots els éssers vius també tenen un final.

Restes de l'Alzina Grossa del Mas Salelles

Fotografia de l'alzina grossa l'any 2007:
http://www.panoramio.com/photo/3402963

L'alzina del Mas Salelles en una imatge retrospectiva mostrada en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya (evidentment poc actualitzat...):

El símbol del peix

Ara que som a Setmana Santa penjo una petita curiositat sobre els símbols del cristianisme. En els seus orígens els cristians s'identificaven, no per la creu, sinó amb el símbol d'un peix. Aquest és un símbol que encara podem veure que utilitzen sobretot els cristians evangèlics. Fixeu-vos en els símbols de peix situats darrera d'alguns vehicles,

L'explicació d'aquest símbol prové de la llengua grega: Jesús, Crist, Déu, Fill, Salvador, s'escriu de la següent manera: Ιησούς Χριστός θεός υιός,  Σαλβαντόρ (Inicials ΙΧθυς)  ΙΧθυς, (pronunciat IHZYS) es tradueix per peix en grec.

Aquí l'explicació de perquè els antics cristians que s'amagaven a les catacumbes s'identificaven amb aquest símbol per a conèixer-se entre ells.

Mas Oller / Més Oller

Ho penjo i no sé si ho hauria de penjar. Però és una reflexió que faig cada vegada que passo per Torrent. Poc abans s'arribar al poble venint de la rodona de la carretera C-66 fa un temps que els responsables del Celler  Mas Oller hi han posat un rètol amb l'indicatiu +Oller. On + és el símbol que significa suma, és a dir, "més". Per tant jo llegeixo més Oller. 

Entenc, però, que el dissenyador del rètol, fent un insult a la llengua del territori on es troba el celler, ha pensat que els visitants llegirien Más Oller, sí, així en castellà i amb accent, atès que el símbol que defineix la suma en castellà és "más", paraula diferent de mas (masia). És una relació d'idees en la meva humil mentalitat incoherent.

Després del mal d'ulls constant ho comparteixo. No sé si sóc l'únic que em fixo en aquestes coses, ni sé si val la pena donar-hi voltes i estirar-se els cabells, al cap i a la fi quan veig escrit Canal+ llegeixo "canal plus" i no pas "canal més".

Esplugabous

Contràriament a les gavines -concretament gavians argentats que visiten els nostres abocadors- que es fan notar per allà on passen per la seva xiscladissa escandalosa, els esplugabous (Bubulcus ibis) destaquen pel seu silenci. Podem tenir-ne un centenar al costat de casa i ens passaran totalment desapercebuts a menys que casualment els veiem. Aquest estol de les fotografies que segueixen es varen aturar a descansar damunt les branques  d'un roure després de seguir una bona estona un tractor que llaurava, tot picotejant cucs, insectes i altres delícies que el tractor anava aixecant al seu pas.

Les gavines de la Bisbal d'Empordà

No cal ser gaire observador per adonar-se'n que el nombre de gavines que sobrevolen la Bisbal va en augment. Els estols formats per gran quantitat d'individus que fan gatzara de crits damunt els nostres caps acaben cercant l'escalfor del teulat de la Bugaderia l'Empordà els matins de gelada i passejant-se pels teulats de les naus de l'Aigüeta amb un retruny considerable per als que hi treballen a sota.

I si pel fum se sap on hi ha el foc, per les gavines se sap on hi ha deixalles orgàniques dipositades sense control i que les pobres aus (perquè en el fons no són més que aus afamades) aprofiten per ficar-se al guier.

La quantitat de gavines i el nombre de dies que fa que sobrevolen i fan estada a la Bisbal (amb més o menys viatges cap a la costa, que tenen prou a prop) no és més que l'explicació que alguna cosa no està funcionant correctament a l'abocador de residus industrials de Vacamorta.

Aquest abocador, declarat il·legal per nombroses sentències, sempre recorregudes i mai executades, deixa anar les seves fragàncies aleatòriament segons els vents, alguns quilòmetres a la rodona, però mai havia atret la quantitat de gavines qua atreu ara. L'única explicació és que els residus dipositats -teòricament residus industrials inerts- no són coberts amb terra amb la suficient rapidesa i això comporta que les gavines tinguin temps de cercar-hi -a milers- alguna cosa per endrapar.

L'abocador el 2008, quan encara no hi havia la "plaga" de gavines.

PD. Tot el meu respecte per a les gavines, utilitzades per alguns amb finalitats "partidistes", elles no tenen la culpa de la gestió del medi i del territori que fem els humans. S'aprofiten del que troben, com a bones oportunistes que són.