diumenge, 16 de novembre de 2008

Cogomelles

Avui ha estat el primer dia que -després que fa uns quinze dies fes una bona pluja per les nostres contrades- m'he decidit a anat a caçar algun bolet. Sembla que m'he decidit encatra massa d'hora o massa aviat, com diem a l'Empordà. Amb la meva senyora hem sortit de casa cap quarts d'onze del matí i ens hem adreçat cap als contraforts de les Gavarres, en un lloc on sabem que solen fer-se els primer bolets primerencs, malgrat que aquest any la paraula "primerenc" ha deixat de tenir el sentit que tenia altres temporades.  Hem trobat un boletaire de renom que tornava de la zona i ens ha dit que no havia trobat ni un pinetell ni un rossinyol, ni cap altre bolet -segons ells- apreciable.
No obstant aquest advertiment, hem decidit tirar endavant i fer la comprovació nosaltres mateixos. De qualsevol manera, portavem el gos, que s'havia de treure a passejar en un lloc o en un altre.
La veritat, però, en el tema de bolets, ha estat crua. No hem trobat ni un sol pinetell ni un sol rovelló, ni tan sols una miserable cualbra o un moixí. Hem però, ompert la bossa de cogomelles, també dites palomes. La cogomella és un bolet que a casa mai l'hem collit, ni els meus pares ni els meus avis, per això si en trobo d'altres mai el cullo. Sabent, però, com sabem, que és bo, per així haver-nos-ho repetit una i altra vegada des dels programes de la tele i per també haver-ho llegit en fitxes de bolets i altres manuals que corren per casa, al final ens hem decidit a collir-los i n'hem omplert un parell de bosses. Pensem fer-los per sopar. Si en el futur segueixo escrivint en aquest bloc és que no m'han fet mal.....
Si em fan mal i sobrevisc cambé ho diré, per a general coneixement...

Passo ara la fitxa que he trobat a TV3 a la pàgina de "Caçadors de Bolets" al respecte de la cogomella:

LES COGOMELLES

Bolets atractius i perillosos

El nom popular de cogomella o cogomell ens parla de tots aquells bolets que tenen l'aspecte de cogomes, sense ser-ho. I no ho són perquè no tenen cucuma, una volva o didal visible a la base del peu. Hi ha moltes espècies diferents de cogomelles. La cogomella vera, la més freqüent, és la Macrolepiota procera, també anomenada apagallums, coloma i paloma. És un bolet comestible, molt visible i atractiu. 

Ara bé, tots els representants del gènere Amanita tenen volva i, en canvi, moltes espècies són cogomelles. Això es deu al fet que a la maduresa la volva de molts bolets d'aquest gènere es fragmenta i es fa molt poc visible. Dins del grup de les cogomelles trobarem, per tant, diverses espècies tòxiques del gènere Amanita, per la qual cosa caldrà extremar la prudència. La cogomella borda per excel·lència és el reig bord, Amanita muscaria. Més endavant trobareu en quins detalls ens hem de fixar per no confondre-la amb el reig veritable. També comentem l'existència de diverses espècies tòxiques del gènere Lepiota que es confonen freqüentment amb cogomelles comestibles. Fixeu-vos en el detall del nom científic: la majoria de les espècies del gènere Macrolepiota són comestibles, mentre totes les del gènere Lepiota cal considerar-les tòxiques. Les espècies d'aquest darrer gènere són més menudes que les anteriors, i són les que cal evitar. La primera norma és no consumir mai cogomelles de barret menor a 8 cm de diàmetre, ja que poden pertànyer al gènere Lepiota.

També he intentat trobar alguna recepta en que hi intervinguin les cogomelles com a ingredient principal, i l'única que he trobat és arrebossada, la transcric per a tots.


Apagallums arrebossats

Què? Que us pensàveu que encara no havia anat a buscar bolets? Doncs sí, dissabte a la tarda hi vam anar amb el meu pare, tot i que va ser a menys d'una hora de Sabadell i amb un èxit escàs.

Vam trobar uns bonics apagallums i vam decidir donar-los una segona oportunitat, ja que l'any passat vam provar a fer-los a la brasa i no ens van agradar gens. Tal i com em va suggerir en Cesc Aldabó, els vam fer arrebossats i noi, van triomfar!

No és un bolet molt saborós, hi ha qui diu que té gust d'avellana però la veritat, nosaltres no vam saber-li trobar. Amb l'arrebossat amb ou i farina de galeta queden cruixents i tenen una textura que ens van recordar al llom, tot i que més tou. La propera vegada, però, farem servir una farina de galeta d'aquelles que venen amb all i julivert picat, li donarà un petit toc aromàtic.

Ens va agradar i repetirem. Un bolet més que coneixem, que ens agrada i que sabem com cuinar!

Macrolepiota procera
Català: Apagallums, Cogomella, Paloma
Castellano: Parasol
Euskera: Galanperna jangarri
Galego: Choupin

Fotografia extreta de la web de l'Enric Gràciaque a la seva vegada l'ha manllevat de l'Associació Micològica Joaquim Codina.
Per a més informació sobre aquest bolet us recomano que consulteu llibres i/o pàgines especialitzades.


3 comentaris:

Nerea ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Nosaltres tampoc hem trobat res més i les provarem rebossades.

Anònim ha dit...

mireu aixo que explicava aquest senyor que mai avia provat les cogomellas nosaltres tampoc som de l´Alt Empordà i ahir divendres vam sortrir a fe un vol per haviam com estava el terreny ens vam sorpendre per que vam trovar molta mollena a la terra per ser datas com som a ple estiu i si ni havia de cogomellas pero com mai les em collit per els nostres pares boletaires de mena no les collien .Al meu marit no l´hi ha fet gens de grácie i les hem deixat, aixó si hm fet unes fotografies els nens com si portesin un paraigües adeusiau i fins una altre sortida boletaire