Sempre he sentit a dir que les vaques trussen, les cabres trussen, els marrans trussen.
Ho he sentit d’oïda, però no he vist mai la paraula escrita. Això m’ha portat de corcoll, ja que he pensat que havia d’existir, però que jo l’escrivia malament.
En el dicccionari he cercat la paraula escrita de mil maneres diferents “trussar”, “trossar” “truçar” “troçar” “trusar”, “trosar”... però no hi havia manera que encertés a trobar el significat que jo sabia, per coneixement popular, que tenia aquesta paraula.
Finalment ho he trobat i m’he tret un pes del damunt.
La paraula correctament escrita és TOSSAR, i la definició que en dona el diccionari Català Valencià Balear elaborat per Mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll és la següent:
TOSSAR v. intr.
|| 1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap (Ripollès, Garrotxa, Empordà, Guilleries, Cardona, Solsona, Vall de Barravés, Organyà, Urgell, Ll., Camp de Tarr., Tortosa, Maestrat, Val.); cast. topetar. Toçar a la paret o donar del cap a la paret, Esteve Eleg. s 4. Cap acatat, com marrà que toça, Berga MT 125. Cabres que tossen, bous que pasturen, Moreira Folkl. 701
La paraula tossar deriva de tòs en l’acepció segona que li dona el mateix diccionari:
TÒS. 2. La part més alta del cap situada entre les dues banyes d'un animal boví, oví o cabrú (Ribagorça, Urgell, Ll., Gandesa, Ribera d'Ebre, País Valencià); cast. testuz. Y el toro brau se humilla ab tal mansesa | fins a portar un jou sobre del tòs, Rector de Vallfogona (ap. Aguiló Dicc.).
I doncs, perquè a l’Empordà li diem TRUSSAR i no TOSSAR, com correspondria en derivar-se de tòs. Dedueixo que a l’Empordà ha seguit una evolució semblant a la paraula BRUNYOL, que hi hem afegit una R respecta a la paraula bunyol estàndard. Així TRUSSAR (o TROSSAR) hauria evolucionat semblantment que brunyol, afegint-hi una erra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada