La religió cristinana, per herència del judaïsme arrossega moltes expressions arran del temps transcorregut per algun fet o esdeveniment sota el número quaranta:
-Quaranta dies i quaranta nits (en referència al temps que va ploure en el diluvi universal)
-Quaranta anys travessant el desert (en referència al temps que va trigar Moisès en conduir el poble d'Israel a la Terra Promesa)
-Quaranta dies al desert (en referència al temps que Jesús va estar al desert resistint les tamptacions del diable)
-Quaranta dies de Quaresma
Sembla com si qualsevol temps que es considera important s'hagués d'expressar amb el terme quaranta per a definir-lo, com si fos un sinònim de "molt de temps", per tant això implicaria que Moisès no va trigar quaranta anys per conduir el poble d'Israel, sinó que va trigar molts anys, i que el Diluvi Universal va durar molts dies i nits seguits i no estrictament quaranta.
Evidentment no tinc ni la menor idea d'arameu, hebreu o les llengües semítiques que es varen usar per a escriure la Bíblia, però gràcies a una eina que ens proporciona la tecnologia moderna (el Google traductor) he pogut comprovar unes similituds entre la paraula "quaranta" i la paraula "molts" en l'hebreu modern, la qual cosa em fa sospitar que estic davant d'una teoria no desencaminada del tot.
Molts: רבים
Quaranta: ארבעים
Veureu que els símbols que utilitza la llengua hebraica per designar quaranta són els mateixos que els que utilitza per a designar "molts" afegint-hi el símbol א que es tradueix pel numeral "un", i el símbol ע que el traductor el converteix en en la lletra H.
Potser a partir d'aquí tenim una explicació per entendre la proliferació de números quaranta a les sagrades escriptures.
Avui tinc ganes de menjar uns pinetells amb xuies a la brasa....
A l'Empordà i rodalies ens encanten les xuies, sobretot a la brasa, és una de les carns més agraïdes, cruixents i gustoses. Talls de cansalada viada tendra on es reparteixen perfectament les bandes de carn magra i de greix que es fondrà pràcticament amb la cocció, donant un regust de greixons de carnisseria.
El que no sabem, molts, és que xuia és un localisme provocat pel costum de convertir les "ll" en "i", com ara palla - paia, pallisa - païssa, all - ai, fonoll - fonei, rostoll, rostoi, etc. En la majoria d'aquests casos la pronúncia amb "i" s'ha gairebé extingit, pel coneixement que tenim tots de que es tracta d'un vici de pronúncia i no de la forma correcta. Per això cada vegada diem més "palla", "all", "rostoll", etc. i les pronúncies amb "i" resten per a un parlar molt informal i de "pagès" en el sentit de forçat imitant com es feia abans localment.
Doncs, sí, com haureu suposat, xuia és una dicció local de xulla (Ai, poc ho havia sentit mai!!!), direu (direm) la majoria. I és veritat. Xuia és una de les paraules que poca gent coneix en la seva forma correcta, almenys en aquesta zona dels territoris de parla catalana.
Sinó proveu, cliqueu "xuia" al Google i us apareixeran una bona colla de pàgines providents de l'Empordà i rodalies. Cliqueu després "xulla" i us apareixeran pàgines provinents del Sud de Catalunya i del País Valencià.
És una paraula diferent? No. És simplement una forma de pronunciar que és tan generalitzada que així ho sembla.
Transcric seguidament la cerca de la paraula Xuia al Diccionari Català - Valencià - Balear (Alcover-Moll) on es pot veure la definició (definicions) de la paraula, així com les diferents formes de pronunciar-la arreu dels territoris de parla catalana.
1. XULLA (i ant. sulla, dial. xuia). f.
1. Cansalada (Mall., Men., Eiv.); cast. tocino. Posen... cinc o sis taiadons de xuia, Alcover Cont. 221. Xulla fresca: la cansalada de porc mort de fa poc (Men.); cast. saladillo, maharrana. Xulla vella: la cansalada que es guarda amb sal per a ser menjada durant molt de temps (Men.); cast. tocino salado. Panna o Tauló de xulla: tros gros de cansalada; cast. témpano de tocino.
2. Carn de porc, no sols cansalada sinó també carn magra (té aquest sentit en alguns pobles de Mallorca, com Felanitx, Porreres, Santanyí, S'Alqueria Blanca, Els Llombards). Xulla blanca: la cansalada (es diu en els pobles citats, per distingir-la de l'altra carn del porc). Xulla vermella: la carn que no és cansalada, i que, pastada, resulta de color vermell i serveix per a fer sobrassades. Xuya blanca y mellas, doc. a. 1772 (arx. de Felanitx).
3. Llenca de cansalada fregida (Empordà); cast. torrezno. Sulla, o tallada de carn salada: Segmentum carnis suillae, Nebrija Dict. Chulla o carbonada: Offella, offula, Pou Thes. Puer. 132. Una truita d'ous amb xuies o un plat de carn amb arròs, Víct. Cat., Ombr. 67. Menjar xulles: menjada de carn de porc, acompanyada de vi, que es fa el dia que maten el porc (Osor).
4. Carn magra de porc (Plana de Vic, Pallars, Urgell, Ll.); cast. magro. Se dóna a esmorzar un plat de talls de xulla o carn magra, Serra Calend. folkl. 324.
5. Carn del coll i bescoll del porc, que té cansalada i magre (Llucena).
6. Costella de porc, de corder, de cabra o de boví, amb una porció de carn adherida, que es menja fregida o torrada (val.); cast. chuleta.
Loc.
—Ser com sa xuia de verro: ser una persona de mal gènit i cada vegada més mal de sofrir (Sineu).
Refr.
—«Aleluia, aleluia: qui no mata porc, no menja xuia».
Etim.: probablement, segons explica Corominas DECast, ii, 90-91, del llatí axungia, ‘greix d'animal’, que donà normalment en català ensunya o ensuia o *enxunya, que es convertí per dissimilació de palatals en *enxulla, i després, per separació de l'element en- interpretat falsament com a prefix, quedà reduït a xulla.
2. XULLA f.
Tall fondo fet a alguna part del cos, especialment a una mà (Empordà); cast. corte.
Fon.: ʃúјə (or.).
3. XULLA f.
1. Xolla (Labèrnia-S. Eicc.).
2. Trena petita dels cabells d'una dona, o de les crins d'un cavall (Camp de Tarr.); cast. crizneja, soguilla.
3. Caixa d'espiga, sobretot la que té arestes o punxa (Empordà); cast. cascabillo.
4. Seny, senderi (pir-or., Cast.); cast. seso, caletre. De la poca xulla i formalitat del ditxós sastre, Pascual Tirado (BSCC, i, 151). Era un rat camperol de xuya limitada, Caseponce Faules 164.
Loc.
—Tocar la xulla a algú: donar un cop amb la mà plana al cap d'algú a qui acaben de tallar els cabells (Vall-de-roures).
Fon.: ʃúјə (Empordà, Rosselló); ʧúʎə (Camp de Tarr.); ʧúʎa (val.).
"Nunca fue la nuestra, lengua de imposición sinó de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes" Joan Carles I
No totes les prohibicions al català provenien del franquisme, com sembla que ens volen fer creure. Durant la història que segueix els Decrets de Nova Planta (i en alguns casos fins i tot abans) les prohibicions a la llengua catalana han estat nombroses i, fins i tot, algunes ridícules i esperpèntiques, poso algun exemple:
RECULL DE PROHIBICIONS, ATACS I DECRETS CONTRA LA LLENGUA CATALANA PER PART DE DICTADORS, GOVERNS I REIS ESPANYOLS I FRANCESOS (1700-2003).
“la llengua és l’essència mateixa d’un poble, l’essència perceptible de la seva ànima, la sang del seu esperit. El poble que l’ha conservada, o que l’ha recuperada, encara qe hagi perdut altrs prerrogatives i atributs, per importants que siguin, té la possibilitat de recobrar-se íntegrament”
Ferran Soldevila
SEGLE XVIII
1700
- Edicte de Lluís XIV de França què promulga que el francés ha de ser la llengua exclusiva en tots els àmbits i persegueix la llengua catalana.
1768
- Reial cèdula castellana del comte d’Aranda en què és prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica i es foragita el català de tots els jutjats.
1772
- Mitjançant una cèdula reial, el rei espanyol Carles III mana a tots els mercaders i comerciants majoristes i a la menuda que porten els llibres de comptabilitat en castellà.
1778
- Disposició d’Onofre Gomila, que prohibeix l’ensenyament en català a l’illa de Mallorca.
1794
- La Convenció Nacional Francesa decreta l’obligatorietat d’ensenyar la llengua francesa per accelerar la desaparició dels “idiomes feudals”.
- El bisbe francés Henri Gregori titlla de “patois” el català i predica la lluita a favor de la seua desaparició.
SEGLE XIX
1801
- Les Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la corte, dictades per Manuel Godoy, cap del Govern espanyol, prohibeixen cantar i ballar cap peça que no siga en castellà.
1825
- El Plan de Reglamento de Escuelas de Primeras Letras fa obligatori l’ensenyament en castellà.
1828
- El bisbe de Girona ordena escriure els llibres sacramentals en castellà.
1837
- Instrucció del “Gobierno Superior Político de Baleares”, que castiga els escolars que parlen català, mitjançant la delació entre els alumnes. Es lliura un anell a qui parle català i, si sent algú altre parlar en català, l’ha de passar a qui estiga parlant en català. En finalitzar la setmana, l’alumne que posseixca l’anell serà castigat.
1849
- Reial decret espanyol que obliga a ensenyar en castellà a les escoles normals.
1851
- Un decret del Govern de la província de Barcelona ordena que per tos els mitjans s’evite de parlar en català a les escoles i s’informe de les persones que ho fan.
1862
- Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català a l’Estat espanyol.
1867
- El ministre de Governació espanyol, González Bravo, prohibeix el teatre en català.
1881
- Es dicta la Llei d’enjudiciament civil que priva l’ús del català en els jutjats espanyols.
1896
- El Govern espanyol prohibeix parlar en català a les comunicacions telefòniques.
SEGLE XX
1900
- El governador civil de Lleida publica una circular on prohibeix la llengua catalana a l’escola.
1902
- Reial decret d’Alfons XIII d’Espanya que obliga a ensenyar en castellà.
- Es produeixen aldarulls universitaris pel nou catecismo imposat per Espanya, que en prohibeix l’ensenyament en català.
- A causa de les protestes per l’obligatorietat d’ensenyar el catecismo en castellà, s’autoritza novament l’ensenyament del catecismo en llengua materna.
- Es produeixen protestes a l’Ajuntament de Barcelona perquè el nou regidor republicà Josep Salas Anton ha parlat en català en el moment de prendre possessió del càrrec.
1923
- Reial decret del dictador espanyol Miguel Primo de Rivera, que prohibeix usar el català en actes públics i oficials i en els llibres oficials de registre.
- Una circular de l’espanyola “Dirección General de Enseñanza Primaria” recorda la prohibició d’ensenyar català i en català a les escoles del Principat.
- Reial ordre espanyola que prohibeix l’ensenyança del català com a matèria optativa.
1924
- Reial decret espanyol que obliga a redactar els prospectes de la farmàcia en castellà.
- Es dicta la Reial ordre espanyola que sanciona el professorat que ensenye en català.
- El Govern Civil de Barcelona prohibeix que la “Guia Judicial” del Col·legi d’Advocats es publique en català.
1925
- La Reial ordre d’Alfons XIII d’Espanya prohibeix els llibres en català a les escoles.
1926
- Es destituïda, per ordre governamental, la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona pel fet de publicar una llista en català.
- Reial decret del dictador espanyol Primo de Rivera, que sanciona qui no use o no respecte el castellà.
- El dictador espanyol Miguel Primo de Rivera decreta que els mestres que ensenyen en una llengua que no siga el castellà seran sancionats o traslladats. Les escoles de primària podran ser clausurades si els mestres no respecten el decret.
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
1937
- El governador civil de Sant Sebastià imposa una multa a Joaquim Ribera i Bartola per parlar en català per telèfon.
1938
- El “Delegado de Orden Público” de Sant Sebastià imposa una multa a Josep Juan i a Xavier Gisbert per parlar en català en el menjador d’un hotel.
- El “delegado de Seguridad Interior y Orden Público” de Sevilla imposa una multa a Joan Mèrida i Fontanet per parlar en català al menjador d’un hotel.
- Decret del Govern espanyol que derroga l’Estatut d’autonomia de Catalunya que, entre altres qüestions, regulava l’oficialitat de la llengua catalana.
- Ordre ministerial espanyola que prohibeix el català en el registre civil i en el registre de les persones jurídiques.
- Ordre ministerial espanyola que considera sense valor legal les inscripcions en català.
- El “Delegado de Orden Público” de Lleida, prohibeix utilitzar el català en públic.
DICTADURA FEIXISTA DE F. FRANCO
1939
- Són multats i alhora destituïts, els alcaldes de Teià (Maresme) i Sant Agustí de Lluçanès (Osona) per “empleo del dialecto catalán”.
- La Guàrdia Civil deté un mestre a Castelldefels (Baix Llobregat) i tanca l’escola on treballava per donar classes en català.
- El Govern Civil de Girona multa Josep Paltré i Roig per tenir impresos en català.
- El cinema Euterpe de Sabadell (Vallès Occidental) és multat i clausurat perquè el seu director havia parlat en català.
- Ordre del Govern Civil de Barcelona on es prohibeix representar en català “Els Pastorets”.
- Un jutge de Tarragona considera nul un certificat de defunció perquè està escrit en llengua catalana.
- Es dicta una ordre del “Ministerio de Educación Nacional” que suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana.
- Les planxes d’edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l’exèrcit espanyol.
- Les autoritats espanyoles confisquen i prohibeixen a Valls el full parroquial perquè està escrit en català.
- Els franquistes obliguen a retirar de les escoles i biblioteques de la ciutat de Lleida qualsevol llibre que no estiga escrit en castellà.
- Ban del nou alcalde d’Olot (Garrotxa) que prohibeix la presència de la llengua catalana en tots els àmbits.
- Notificació al Boletín Oficial del Obispado de Barcelona que prohibeix les plegàries i oracions en català.
- Ban de l’alcalde de Mollet (Vallès Oriental) que obliga a redactar en castellà tos els rètols escrits en català.
- El “Ministerio de Organización y Acción Sindical” espanyol prohibeix l’ús del català en les cooperatives, mutualitats i altres entitats que en depenen. A més, obliga a substituir totes les denominacions en català per altres en castellà.
- L’alcalde de Tàrrega (Urgell) obliga a substituir tot tipus de rètol o avís escrit en català per altres en castellà.
- Ordre ministerial espanyola que prohibeix l’ús del català en els restaurants i establiments d’hosteleria.
- El governador civil de Tarragona prohibeix els rètols en català als estableiments i a la via pública.
- El “General Jefe” de Catalunya multa M. Casanovas Guillén per adreçar-li una instància en català.
- Salvador Martí Granell i Adolf Sacias són multats al Morell (Tarragonès) per celebrar una funció teatral en català.
- L’alcalde de Valls (Alt Camp) és multat per no haver retirat tots els rètols en català a la vila.
- El general cap dels Serveis d’Ocupació de Catalunya obliga a substituir tots els rètols i anuncis escrits en català en la via pública
- El general cap dels Serveis d’Ocupació de Catalunya obiga a substituir tots els rètols i anuncis escrits en català en la via pública, el comerç i la indústria.
- El capellà de l’església de Sant Joan de Reus és multat per oficiar missa en català.
- La comandància militar espanyola de Mataró multa Antoni Marfà Serra per fer recordatoris de la comunió en català.
1940
- El Govern espanyol prohibeix el català al cinema.
- Ordre ministerial espanyola que prohibeix utilitzar el català en els noms comercials, marques, rètols d’establiments i qualsevol altre tipus de propietat industrial.
- Ordre del governador de Barcelona: els funcionaris municipals i els mestres seran destituïts per parlar “en una lengua que no sea del Estado”. No se suspén cap investigació contra els funcionaris per falta de proves, els indicis són suficients.
- Un ban de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris, tant a dins com a fora dels edificis oficials. A les fàbriques s’instal·len rètols en què es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
- Es prohibeix publicar el catecismo en bilingüe al bisbat de Solsona. Només s’autoritza fer-ho en castellà.
1941
- El “jefe provincial” de la Ciutat de Mallorca prohibeix traduir “al mallorquín” qualsevol obra o concert.
- Són anul·lades a Ripollet (Vallès Occidental) diverses inscripcions de naixements i de matrimonis perquè estan escrites en català.
- El nou reglament dels telègrafs espanyol prohibeix el català a les comunicacions.
1944
- Decret espanyol que aprova el nou reglament notarial espanyol segons els qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.
1945
- Una ordre ministerial espanyola obliga a batejar els vaixells només en castellà.
1948
- Mor el filòleg Pompeu Fabra. La censura espanyola prohibeix informar de la seua mort a l’exili i no és admesa l’esquela en cap diari.
1949
- La “Jefatura Provincial de Propaganda” dicta que tot imprés en llengua catalana serà considerat un imprés clandestí i els seus autors i poseidors autors del delicte.
1953
- Les autoritats espanyoles prohibeixen la presentació a València del Diccionari català-valencià-balear.
1956
- El Ministeri de Justícia espanyol obliga a expressar-se en castellà a les presons.
1957
- L’anomenada Llei Moyano d’instrucció pública obliga a estudiar exclusivament a les escoles la gramàtica i l’ortografia castellana.
1960
- Ràdio Tarragona es nega a radiar una esquela perquè estava redactada en català.
1963
- És denegada la inscripció al registre de la Llibreria Les Voltes de Girona, perquè “no podrán ser admitidas las denominaciones en idioma extranjero”.
1964
- El bisbe de Tortosa, Manel Moll Salord, suprimeix l’únic programa que es fa en català a Ràdio Tortosa, ja que s’hi ha fet comentaris a favor de celebrar algunes misses en aquesta llengua.
1966
- Entra en vigor, impulsada per Manuel Fraga, ministre d’Informació i Turisme espanyol, la Llei de premsa, que prohibeix la llengua catalana.
1968
- El Govern espanyol prohibeix a Joan Manel Serrat de cantar en català a l’Eurovisió.
S’INSTAURA LA “DEMOCRÀCIA” A L’ESTAT ESPANYOL
1975
- 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona es neguen a concedir una subvenció per a l’ensenyament en català.
- Els regidors de Girona voten negativament la sol·licitut d’un pressupost per a l’ensenyament de la llengua catalana.
1982
- Decret espanyol pel qual s’obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris.
1986
- Ordre ministerial espayola que obliga a usar “almenys” la llengua espanyola en l’etiquetatge d’alls i apis.
1989
- Acció Cultural del País Valencià és multada pel Ministeri de Comunicacions espanyol perquè no havia respectat la decisió de tancar els reemissors de TV3 al País Valencià.
- Ordre del Ministeri de Justícia espanyol que fa obligatori el castellà, amb text català subordinat en documents sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció.
1995
- Resolució del ministeri de Cultura espanyol, sobre les ajudes a la creació de guions cinematogràfics, en la qual obliga a presentar-los en llengua espanyola, fins i tot els redactats en una altra llengua de l’Estat.
1996
- L’alcalde de Favara (Ribera Baixa) és detingut per parlar en català a un guàrdia civil.
1997
- Tècnics de Canal 9 tallen el subministrament elèctric que permetia que el senyal de TV3 arribés a la Safor.
1998
- L’Estat Civil de Perpinyà refusa escriure correctament el nom de Martí, escollit per uns pares per al seu fill acabat de néixer, amb el motiu que la “í” (amb accent) no és una grafia francesa.
SEGLE XXI
2001
- La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana envia a les editorials valencianes un document amb els continguts que han d’incloure els llibres de text d’ESO i batxillerat en què s’exclouen els autors no valencians i s’ignora el reconeixement de la unitat de la llengua.
- En la cloenda del premi Cervantes, el rei espanyol Juan Carlos I afirma: “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”.
2002
- El magistrat del Jutjat d’Instrucció número 6 de Mataró suspén un judici perquè no hi havia cap intèrpret que pogués traduir al castellà la declaració d’una persona que volia declarar en català.
- Un jutge de Barcelona anul·la un article del reglament d’usos lingüístics de la Universitat Pompeu Fabra per fixar la “salvaguarda” del castellà.
- El Consell d’Estat francés il·legalitza l’ensenyament de les llengües anomenades minoritàries, entre les quals, la catalana.
- Una disposició del Ministeri de Justícia espanyol suprimeix el coneixement de la llengua catalana com a mèrit entre els criteris de selecció per nominar fiscals substituts.
- La companyia RENFE obre un “expedient laboral disciplinan” al cap de circulació de l’estació de Reus per utilitzar la llengua catalana en un llibre de registres.
- Manuel Tarancon, conseller d’Educació del País Valencià, publica una ordre en què no s’accepta el títol de filologia catalana, l’únic que atorguen les universitats valencianes, com a acreditació del coneixemet de la llengua.
2003
- L’establiment de RENFE Grandes Lineas de Badalona denuncia la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) per haver protestat per l’incompliment que fa de la Llei de política lingüística en no retolar la seua informació en català.
- Un jutge de Barcelona es nega a facilitar a una parella la documentació en català per divorciar-se.
- El president de les Corts Valencianes es nega a parlar en valencià a l’acte de compromís amb el càrrec.
2010
- El Tribunal constitucional espanyol prohibeix que el català sigui llengua preferent a l'administració catalana.
Del costat francès les atacs han estat igualment nombrosos i l'èxit aconseguit per la república en nom de la llibertat, igualtat i fraternitat en l'anihilació del català gairebé reeixit.
"sigueu nets, parleu francès"
Aquesta consigna encara es pot veure en alguna escola de la Catalunya Nord (vergonyós)
La manifestació del 10 de juliol va semblar la metxa que encendria la flama de la unitat entre els partits que diuen treballar per la Independència de Catalunya. Tothom semblava disposat a treballar colze a colze amb els altres per tal d'aconseguir l'objectiu. Passats uns dies ja tot es va anar refredant i cadascú va tornar a escombrar cap a casa seva.
Ara venen eleccions i realment fa pena sentir molts polítics que tenen una visió partidista enlloc d'una visió de país.
Fa anys vaig veure la pel·licula de Monty Python "la Vida de Brian" i hi ha una escena que sempre he volgut recollir en el video que segueix que sempre m'ha semblat que retratava de forma molt fidedigna aquesta situació política que vivim a casa nostra i que impedeix que treballem junts per aconseguir cap objectiu important com a poble.
Feia molt temps que em rondava pel cap treballar aquesta escena i els socialistes m'han passat al davant amb el seu vídeo de propaganda electoral "La Vida de Monti", que tot i que amb un altre objectiu, també s'han basat en la mateixa pel·lícula, per cert, intemporal i magnífica.
