Avui, 8 de juny de 2010, dia de vaga dels treballadors públics, les emissores de la Televisió de Catalunya fan vaga i es dediquen a reemetre programes enregistrats -enllaunats com en diuen els professionals de la comunicació- fent una mena de serveis mínims de l'entreteniment i de la informació.
En un d'aquests programes a quarts de quatre de la tarda, en una entrevista realitzada per la Sílvia Coppulo al professor Ainaud de Lasarte, aquest explicava unes seves col·laboracions amb els serveis secrets britànics en temps de la 2ª Guerra Mundial amb la finalitat d'ajudar fugitius aliats o jueus; col·laborant contra el nacionalsocialisme amb l'esperança de restablir un sistema democràtic als països d'Europa que s'arribsé a estendre a l'estat espanyol.
Recordo els jocs de paraules que empraven els cantautors els anys 60 i 70 per poder expressar les seves idees, les metàfores, les ironies i les paraules clau que tothom entenia menys els censors.
En aquest sentit he comprovat que eren hereus de la manera de fer d'aquella època en que, per avisar els col·laboradors sense aixecr sospita a les autoritats del règim utilitzaven la clau "vendo jaca y carrito" en els anuncis econòmics de la Vanguardia.
Per sort, el diari la Vanguardia compta amb una hemeroteca digitalitzada que ens permet comprovar de primera mà aquestes afirmacions i certificar que són certes.
Hi ha uns quants anunicis amb el text "Vendo jaca y carrito" dels que servien de semàfor per alertar els voluntaris que havien de realitzar alguna "feina".
En un d'aquests programes a quarts de quatre de la tarda, en una entrevista realitzada per la Sílvia Coppulo al professor Ainaud de Lasarte, aquest explicava unes seves col·laboracions amb els serveis secrets britànics en temps de la 2ª Guerra Mundial amb la finalitat d'ajudar fugitius aliats o jueus; col·laborant contra el nacionalsocialisme amb l'esperança de restablir un sistema democràtic als països d'Europa que s'arribsé a estendre a l'estat espanyol.
Recordo els jocs de paraules que empraven els cantautors els anys 60 i 70 per poder expressar les seves idees, les metàfores, les ironies i les paraules clau que tothom entenia menys els censors.
En aquest sentit he comprovat que eren hereus de la manera de fer d'aquella època en que, per avisar els col·laboradors sense aixecr sospita a les autoritats del règim utilitzaven la clau "vendo jaca y carrito" en els anuncis econòmics de la Vanguardia.
Per sort, el diari la Vanguardia compta amb una hemeroteca digitalitzada que ens permet comprovar de primera mà aquestes afirmacions i certificar que són certes.
Hi ha uns quants anunicis amb el text "Vendo jaca y carrito" dels que servien de semàfor per alertar els voluntaris que havien de realitzar alguna "feina".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada