Primera cadena de televisió en llengua kurda a Turquia

En verd, les zones on la majoria de la població és kurda.

Utilitzar en públic una de les tres llengües kurdes ha estat durant molt de temps prohibit a Turquia i ha estat, en certs casos, un acte de desafiament davant del poder central. Les coses han canviat. Els dotze milions de kurds que hi ha a Turquia podran a partir d’ara, des del primer de gener, connectar el seu televisor a una cadena de l’estat que emetrà en kurd. El primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, participarà del llançament de TRT 6 que serà reflex de la “diversitat cultural” del país. La Unió Europea reclamava des de feia temps aquesta iniciativa.

Informa: Le Monde

Feliç any nou!!!!

Amb aquest vídeo d'Abba vull desitjar a tothom un feliç i venturós any 2009 i celebrar que el començarem amb la joia de veure córrer tots els rierols de les Gavarres després de molts mesos de sequera. 

Komando Tió

Reivindiquen la tradició catalana del Tió penjant troncs a la barana del pont nou de la Bisbal d'Empordà.

24/12/08   Una curiosa forma de reivindicar les tradicions pròpies del país, concretament la del Tió, ha tingut avui per escenari el pont nou de la Bisbal. Més de mitja dotzena de tions han estat penjats a les baranes dels dos costats, acompanyats de dues pancartes en que es reclamava “Salven el tió” i  “Stop Pare Noel”. Una tercera pancarta identificava els autors com a “Komando Tió”.    La iniciativa ha aixecat la curiositat dels vianants i automobilistes que passaven pel pont i, segons ha copsat bisbalactual, els comentaris han estat tots d’aprovació. La pregunta era qui ho havia organitzat que, pel que sembla, han estat uns nois “molt joves” de matinada, d’acord amb el testimoni d’un veí de les Voltes.   Els darrers anys s’han fet diverses campanyes per salvaguardar el tió de la invasió de tradicions nadalenques d’altres països, potenciades per grans superfícies i empreses multinacionals amb la seu central fora de Catalunya. Internet ha estat l’escenari preferit per aquest tipus de campanyes tot i que alguns ajuntaments també s’hi han apuntat instal·lant grans tions o organitzant “cagades” populars.   L’origen del Tió El Tió és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que es corona amb una barretina vermella.  Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons com l'esmentada comencen amb aquests mots, però no és una denominació amb tradició.  Pel dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte palla): garrofes, carabassa, etc. i verdura de poc valor: els nens de pagès no tenen, doncs, cap dificultat a l'hora d'aconseguir menjar per al Tió.  La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n'hi ha, ja no se'l posa a la llar de foc.  Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.  La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.                                                              Font: Bisbal Actual

La importància de tenir el navegador configurat en català

Òscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya.

Ens va explicar que l'any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l'idioma preferit dels usuaris és l'idioma configurat al navegador.

Per tant, la conclussió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l'idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador!

Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer:
- si feu servir l'Internet Explorer: eines > opcions d'Internet > idiomes > afegir > català
Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent.

- si feu servir el Firefox versió 3.0.X:
eines > opcions > contingut > llengües > trieu > català

-si teniu la versió 2.X del Firefox:
eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca]
també cal fer-la pujar fins que sigui a dalt de tot.

Fonts: Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en català:
http://cms.upf.edu/cms/opencms/system/workplace/editors/tinyXML/

Tens el navegador en castellà?: http://cms.upf.edu/cms/opencms/system/workplace/editors/tinyXML/

Font: Universitat Pompeu Fabra

Felicitacions de Nadal

Si no veieu el reproductor cliqueu l'enllaç:

http://www.goear.com/listen.php?v=9fdbcbb

els pastorets

S'acosta Nadal, arriba l'època en que ens desitgem felicitat els uns als atres, bé de paraula o enviant-nos felicitacions, que abans eren la majoria escrites i ara són la majoria electròniques.

Normalment oblido fer aquest tràmit diplomàtic amb familiars i amics fins que ja és massa tard. Després em sap greu. Per això des d'aquesta finestra vull felicitar les festes a tothom, familiars, amics, coneguts i desconeguts que arribin a aquest bloc.

Bones festes!!!!

Aprofito per inserir alguns enllaços a pàgines web des d'on es poden enviar felicitacions de nadal mitjançant postals virtuals,


http://www.ciberpostales.com/catala/targetas/Any%20Nou-23-1.html



http://www.ciberpostales.com/catala/targetas/Nadal-22-1.html



http://www.drac.com/drac/postal/



http://www.polse.com/cgi-bin/postcards/catala/index.cgi?page=1&cat=nadal&lang=catala.pm

Ther River - Bruce Sprinsteen

Avui m'he posat a escoltar música, aprofitant que faig uns dies de vacances i m'ha vingut a les mans una de les millors cançons de Bruce Springsteen, "The River", del seu doble disc anomenat amb el mateix nom "The River", publicat el 1980 per Columbia Records.

Poso dues versions, una enregistrada en directe en un concert a Nova York amb una versió més melòdica i una altra enregistrada a Philadelphia el 1983, amb el so tal com el coneixem habitualment, al final incorporo la lletra de la cançó.

I come from down in the valley
Where mister, when you're young
They bring you up to do like your daddy done
Me and Mary we met in high school
When she was just seventeen
We'd drive out of this valley down to where the fields were green

We'd go down to the river
And into the river we'd dive
Oh down to the river we'd ride

Then I got Mary pregnant
And, man, that was all she wrote
And for my 19th birthday I got a union card and a wedding coat
We went down to the courthouse

And the judge put it all to rest
No wedding day smiles, no walk down the aisle
No flowers, no wedding dress

That night we went down to the river
And into the river we'd dive
Oh down to the river we did ride

I got a job working construction for the Johnstown Company
But lately there ain't been much work on account of the economy
Now all them things that seemed so important
Well mister they vanished right into the air
Now I just act like I don't remember
Mary acts like she don't care

But I remember us riding in my brother's car
Her body tan and wet down at the reservoir
At night on them banks I'd lie awake
And pull her close just to feel each breath she'd take
Now those memories come back to haunt me
They haunt me like a curse
Is a dream a lie if it don't come true
Or is it something worse,
that sends me 
Down to the river
though I know the river is dry
That sends me down to the river tonight
Down to the river
My baby and I
Oh down to the river we ride

L'alzina PAC-MAN

Alzina Pac-Man

Al polígon industrial a mig fer que trobem a prop del Rissec a Corçà, entre Can Casadevall i la carretera podrem veure aquest exemplar d'alzina, un exemplar que seria majestuós per la seva copa i que entraria en la categoria de les anomenades alzines reclamadores, aquelles que serveixen per a la caça d'ocells des del seu interior.

L'enginyeria humana l'ha convertit però, en una espècie de Pac-Man gegant, per permetre el pas d'una línia elèctrica. Si l'anem a veure i ens hi fixem bé, veurem que la línia elèctrica fa una bona corba per poder passar pel mig de l'alzina. Si la línia anés recta, com seria d'esperar, no la tocaria per res. Enginyeria elèctrica d'alt nivell!!

Es pot observar el revolt que fa la línia !!

Santa Llúcia de l'Arboç 2008

Imatge de l'aplec

El dia 13 de desembre és el dia en que es celebra la festivitat de Santa Llúcia, patrona de la vista, de les modistes i dels sastres, i que té una ermita dedicada en ple cor de les gavarres, prop del Coll de la Ganga.

El diumenge més proper a la festivitat de Santa Llúcia es celebra l'aplec a l'ermita.

Enguany és el dia 14

Tradicionalment es tractava s'una missa celebrada pel capellà del Convent dels Franciscans de la Bisbal i d'un dinar popular, tot i que amb la desaparició dels franciscans del Convent ara diu la missa el mossen de Fonteta, al final de la qual es canten els "Goigs de Santa Llúcia"

Des de fa uns anys s'hi ha involucrat l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà i durant el matí s'ofereix un esmorzar popular a tothom que hi pugi. (Es col·labora amb la Marató de TV3) -Es convenient fer-ho a peu o en bicicleta si la salut ho permet, ja que no hi ha espai d'aparcament, i la caminada o pedalada serveix per obrir la gana-

 

La Torre Bisbal

Ens trobem en el canvi de dècada dels anys seixanta als anys setanta. del segle XX Tot el món s'emmiralla en el poder nordamericà. La proesa de l'arribada de l'Apolo XI a la Lluna, amb els seus protagonistes, els astronautes Armstrong, Aldrin i Collins i la famosa frase "un petit pas per a l'home, un gran pas per a la humanitat" arriben a l'ànima de tothom. Tothom vol ser americà, tothom beu Coca-Cola i tothom s'emmiralla en els Estats Units. Jo encara recordo els àlbums de cromos amb fotos d'astronautes i de coets, i banderes de barres i estrelles que proliferaven per tot arreu.
I el disseny arquitectònic no podia ésser menys. Ens havíem d'emmirallar en l'aparador urbanístic d'Amèrica: Nova York i els seus gratacels.
En aquest ambient es van dissenyar les grans torres de les nostres contrades: l'Edifici Jaume I de Palamós, amb dues torres bessones davant la Platja Gran, els alts edificis de la Plaça de Catalunya de Girona i, com no podia ésser menys, la Torre Bisbal. Tothom volia ser Nova York.
I així va ser. I així es va dissenyar. I així es va construir. Del que havía estat el "Jardí de les Monges franceses" va començar a néixer un gran monstre arquitectònic que elevava la seva mirada damunt les humils construccions de la capital baixempordanesa.
I en un entorn de pagès va néixer aquella imitació de les construccions que apareixien a les sèries de televisió americanes que començavem a veure a la caixa tonta en blanc i negre.
I un cop construïda va esdevenir el mirall del progrés. L'únic edifici de la Bisbal amb porter a jornada completa, l'únic edifici amb ascensor...
I s'hi va instal·lar un hotel, "l'Hotel Bisbal Park", amb un rètol que ocupava tot l'edifici de dalt a baix i que il·luminava les nits quan t'acostaves a la Bisbal venint de Corçà.
I s'hi va instal·lar la Notaria, s'hi va instal·lar el Registrador i s'hi van instal·lar els directius que venien a gestionar l'altre gran monstre bisbalenc de l'època: la Pavicsa.
Però el temps tot ho canvia: l'hotel va tancar en una època de crisi i vaques magres i les habitacions es van reconvertir en apartaments i el menjador - sala de convencions en un gimnàs.
El Registre de la Propietat i la Notaria vàren abandonar el vaixell en cerca de noves ubicacions i els despatxos mèdics van anar tancant.
El declivi de l'edifici havia arribat.
I va arribar el moment de la decisió dràstica: calia acedentar l'edifici i, malgrat l'ofensiva demolidora de l'aleshores alcalde Sr. Romaguera que pretenia enderrocar les plantes superiors, els propietaris es varen decidir per la restauració a fons.
El resultat està a la vista, almenys pel que fa a una meitat. Un nou edifici ufanós llueix una altra vegada damunt les humils cases de la Bisbal.
Un error de disseny, que ningú va veure a temps, però, ha provocat una nova controvèrsia: El color amb que s'ha pintat, un degradat que va de fosc a la base a clar, gairebé blanc, a dalt de tot, amb el pretext o la intenció d'aconseguir una difuminació quan es mira cap al cel des de baix el carrer, produeix l'efecte totalment contrari quan es contempla la Bisbal des dels afores: Damunt el fons de color verd fosc de les Gavarres apareix retallada molt més que mai la nova silueta de la Torre Bisbal: de color de gelat de vainilla de l'Orangutan.
Però com deia abans, el temps tot ho canvia i tot ho corregeix. ¿El futur ens depararà un esmorteïment de la vivacitat dels colors que aconseguirà finalment un encaix amb l'entorn? o ¿caldrà fer-li un nou pintat amb color de camuflatge militar....?
Si tenim salut i fem anys ho explicarem un altre dia. Enhorabona i per molts anys.

PD (29/12/2008) Avui les Gavarres estan ben emboirades, el color clar de la part alta de la Torre Bisbal queda bastant ben camuflat amb la boira de les gavarres.