To be or not to be, Ésser o estar.

"To be or not to be, that's the question" és la cèlebre frase que tothom coneix de l'obra teatral Hamlet, de William Shakespeare: - Ser o no ser, aquesta és la qüestió. En el cas que avui vull tractar, la qüestió és la utilització incorrecta ja de forma massiva del verb estar, en comptes del verb ésser.

Ésser (o ser), segons el diccionari de l'enciclopèdia significa, entre altres accepcions entre la que es troba el ser com a existir de Hamlet:

- Trobar-se, algú o alguna cosa, present en un lloc, constatar-ne la presència en un moment determinat (sense prestar atenció a la quantitat de temps que hi romangui). Segur que avui ell és a casa. Que hi és la teva germana? Digues que no hi sóc. Jo hi era quan ella va arribar. Quan siguis al despatx, telefona'm. No ens n'adonàrem fins que fórem al carrer. Les eines són al calaix. L'americana és al penja-robes. Les ganes prou hi eren, però les forces li fallaven.

Estar segons el mateix diccionari significa residir, romandre un temps llarg, habitar, treballar habitualment o romandre en un estat.

Utilitzar el verb estar com a substitució del verb ésser en qualsevol ocasió, com sentim ja habitualment en el parlar de moltes persones i que s'ha traslladat a ràdios i televisions és doncs una utilització incorrecta que només es pot entendre per la influència trepanadora del castellà en el nostre idioma. En castellà no diuen mai "Ya soy en casa"

Hem de dir "som a comprar", però "estem treballant en el supermercat".
Hem de dir "som a l'hospital de visita", però "Estem ingressats a l'hospital"
Hem de dir "sóc a caçar bolets", però "està venent bolets en una botiga"
Hem de dir "aquest home que és al carrer està boig"


Però mai, allò que sentim tantes vegades i que em fa tant de mal a les orelles: "Està a fora..." "Està al cinema..." "Està a comprar...", si no "És a fora", "És al cinema", "És a comprar"

El que em fa més mal a les orelles és quan preguntes a algú per una persona i et diu "no està" per dir "no hi és", ...és com una fuetada als conductes auditius.

I el que em toca més els pebrots és que de tant sentir-ho veig que ho acabaré dient. Malgrat tot, m'hi resisteixo.