El Web en català del Parlament Europeu: Espanya i França no canvien mai

Un jove de Lleida va fer una traducció al català, del tot correcta i impecable, de la web del Parlament Europeu. Ara bé, acusant-la de plagi, el Parlament Europeu vol tancar-la, no ho han fet perquè se n’ha quedat sorprès de l’elevat nombre de visites. 

Si us plau aneu a l’adreça http://www.europarl.cat, on hi ha aquesta traducció, i cliqueu-hi a la pestanya del català perquè si veuen que la visita molta gent, llavors no la tancaran pas.

Evidentment, si idiomes amb menys parlants que el català com ho són el maltès, el letó, l’estonià, el finès o l’eslovè tenen traducció oficial de la web del Parlament Europeu és perquè són llengües d’estats independents i, per tant, hi ha un aparell governamental i administratiu que les assumeix com a pròpies sense cap mena de reserva ni de limitació. 

Per tant, si al segle XVII Portugal no hagués aconseguit independitzar-se d’Espanya, avui dia els qui volguessin que hi hagués una traducció oficial de la web del Parlament Europeu al portuguès tindrien els mateixos problemes que nosaltres, un dels quals, com seria del tot lògic i previsible, fóra el de ser titllats de radicals identitaris que no saben fer res més que crear problemes, és a dir, de fanàtics i bojos. 

Un altre cas que convé assenyalar és el de llengües com ara l’holandès, el suec o el danès perquè, atenint-nos a criteris d’estalviar despeses inútils, ens trobaríem que no s’hi hauria de traduir la web del Parlament perquè tots els seus parlants dominen l’anglès amb el mateix nivell que els catalans dominem l’espanyol o el francès; per tant, aplicant la lògica que se’ns aplica a nosaltres, les traduccions holandesa, sueca i danesa no serien pas res més que capricis identitaris que tenen un cost a càrrec del pressupost que paguem entre tots. Com és natural, seguint aquesta línea economicista podríem acabar proposant que la web del Parlament estigués només en anglès, i veure com s’ho prenen a Espanya i França. 

De cara a la presència oficial del català a les institucions europees, la no independència dels Països Catalans i el fet que Andorra no s’hagi adherit a la UE no haurien de ser cap problema si Espanya i França assumissin com a pròpia la llengua catalana i els seus representants demanessin, o fins i tot exigissin, que el català fos oficial a Europa igual com ho són el castellà i el francès; al capdavall, a més que aquests dos estats s’entossudeixen a considerar com a part del seu territori nacional les àrees de parla catalana, França acaba de reformar la seva constitució per declarar que les llengües regionals formen part del patrimoni francès, i la Constitució Espanyola fa trenta anys que diu que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.

És clar que les coses s’interpreten segons s’interpreten, en funció del criteri que adopti cadascú, i tots ja sabem quines són les opinions que tenen els espanyols i els francesos sobre la nostra llengua. Per cert, la protecció que ens promet la Constitució Espanyola, contra què ha de ser?, 

Ara mateix, a mi em sembla que l’única cosa que pot posar en perill la continuïtat del català a les regions sota administració espanyola és Espanya mateixa. 

En conseqüència, el tema del reconeixement oficial del català a les institucions europees l’hem d’afegir a la llista de qüestions que ara se’ns presenten com a molt complexes i delicades, però que es resoldrà immediatament l’endemà de la independència. 

Finalment, vull acabar aquesta crònica amb una nota d’agraïment a un taxista del Tsar que, des de Voronej, m’ha fet arribar un e-mail on es dóna a conèixer la campanya de visites a l’adreça http://www.europarl.cat com a mitjà d’evitar-ne el tancament per part dels responsables del Parlament Europeu. 

XAVIER DEULONDER

Informa: http://radiocatalunya.ca